Vident, pastors i recolectors de figues

 Vident

Estimades germanes, estimats germans.

Hi ha una paraula de la primera lectura que hem proclamat, que em sobta: “Vident”. Què vol dir vident? És una paraula que avui i durant segles ha tingut connotacions negatives, quelcom com endevinador, o bruixot... crec que a la Bíblia vident té tot un altre sentit. A l’Apocalipsi, surt moltes vegades... veure a la Bíblia és veure en profunditat, veure més enllà del que veuen els nostres ulls humans. Són els ulls de la fe dels evangelis de la resurrecció.  És “La vaca cega” de Joan Maragall que, sense veure-hi, és la que veia amb més profunditat. És el meu amic gironí, Miquel Albert, cec de naixement, que em diu: «estic content d’haver-te vist. » És el veure d’aquella amiga invident de la Manolita Pedra, teòloga i escriptora, que li va dir: «Manolita, deixa’m que et miri». Li va tocar la cara breument i li va dir, “ja t’he vist!”. La programació neurolingüística parla de persones visuals, auditives, cinètiques... de fet tots tenim aquests tres elements més o menys desenvolupats. I la nostra parla és encara plena d’expressions visuals: ja ho veurem, està vist, s’ha de veure i més antigues com vegeu, vegin

«Jo no soc profeta ni he estat mai de cap comunitat de profetes. Jos soc pastor, i sé fer madurar el fruit dels sicòmors, però el mateix Senyor m’ha pres de darrere els ramats i m’ha dit: “Ves a profetitzar a Israel, el meu poble”.» D’entrada no és menys digne ser pastor i cultivador de figues que ser profeta. La imatge del pastor serà la que usarà Jesús per designar la relació de tendresa, proximitat i acompanyament a les persones que tenim confiades... També fa uns anys es parlava d’ovelles esgarriades... i aquells pastors que intentem acompanyar les persones i no es deixen? Van sempre liades, un castellanisme que avui s’utilitza molt, però potser s’hauria de dir embolicades, oi? estan petades, tenen feina, estan de viatge... quines maneres més subtils d’escapolir-se del pastor!  Quant a les figues, recordo que a Can Rusques, a Calonge, de petits, pujàvem a la figuera o bastàvem figues amb un badoc. La mare, quan la guerra s’enfilava dalt la figuera...una figuera que era fruit d’un empelt, amb dues branques que donaven figues blanques i d’altres dues que donaven figues negres... la figuera, com la vinya era i és el símbol d’Israel...Ha corregut per les xarxes la imatge d’una dona anciana que s’enfilava en una figuera per menjar figues...en un món simbòlic, tot té molt més sentit, un sentit que només pot captar el vident, el que amb els ulls de la fe és capaç de veure-hi més enllà.

Que oportú és l’evangeli d’avui per aquells que en aquests mesos d’estiu emprenen pelegrinatges a Santiago, a Roma o a Lourdes o a Fàtima, o a algun altre Santuari Marià... o aquí mateix, a Sant Jeroni. Per la guerra dissortada de Gaza, ja és molt difícil pelegrinar a Jerusalem. Però tot pelegrinatge sigui on sigui, és la síntesi de la nostra existència. No sempre som pelegrins en terra estranya, de vegades sí, perquè com deia Ovidi: «per  als forts tot terra és pàtria».