domingo, 11 de noviembre de 2012

Fer caritat sense faltar la justícia


Diumenge XXXII de durant l’any

Jesús ens adverteix d’una actitud que tots podem adoptar fàcilment: fer-nos veure, actuar de cara a la galeria, vantar-nos de les coses bones que fem. L’evangeli és tot el contrari. És que la teva mà dreta no sàpiga què fa l’esquerra, una frase del mateix Jesús. Ja no hi pot haver discreció és gran. Fer el bé amb discreció. Joan XXIII, el papa bo deia "només per avui faré una bona acció i no ho diré a ningú". Hi ha una pel·lícula molt divertida d’una noia -Amélie- que es dedica a fer bones accions sense que ningú no ho sàpiga.

Entre tanta gent com hi havia al temple el gest d’aquella pobra vídua no va passar desapercebut a Jesús. Com tampoc no va passar desapercebuda a Elies la generositat de la vídua de Sarepta que preparava l’últim pa abans de morir de fam ella i el seu fill. Tots n’hem conegut d’aquestes “vídues pobres” que no donen d’allò que els sobra, si no del que els fa falta per viure. Aquestes vídues fan caritat, però alhora són un reclam a la societat que no hauria de permetre que aquella dona li faltés l’essencial per viure.
Avui celebrem també Sant Martí de Tours, un dels sants més venerats entre nosaltres. Martí va néixer l’any 317 a Panònia (Hongria) fill d’un patrici romà i va ser educat a Pavia. Després es va enrolar a la guàrdia imperial. Un dels episodis més divulgats de la seva vida i plasmat en multitud d’imatges i en pintures és  que, el 334, sortint de la ciutat d’Amiens, un dia d’hivern especialment fred, va trobar-se amb un pobre despullat. Martí, amb la seva espasa va partir la seva capa en dos i li va donar la meitat al captaire. Ens podríem preguntar, per què li va donar només mitja capa? Per què no li va donar tota la capa? És que la meitat de l’uniforme romà pertanyia al soldat però l’altra meitat era de l’emperador. Martí doncs li va donar al pobre tot allò que li podia donar. Va fer-li caritat sense faltar a la justícia. Aquesta capa de Sant Martí va ser una relíquia que durant segles els reis francs s’anaven transmetent. De “capilla” -petita capa- ve la paraula francesa “chapelle”, capella i totes les seves equivalents. L’any 337, Martí, va ser batejat, després de sis anys de catecumenat. Va tornar a Panònia i va ajudar també  a la conversió de la seva mare.
 
L’any 361 a Ligugé, al sud de Poitiers, Martí, després de fer vida eremítica, va fundar el primer monestir d’Occident i fou alhora nomenat bisbe de Tours. Martí, doncs, en la seva persona, encarnava a la vegada el monestir i la diòcesi, els dos pilars que encunyarien Europa quan l’Antiguitat tardana donaria pas definitivament a l’Edat Mitjana.

A Catalunya moltes parròquies el tenen per patró i celebren avui la seva festa. A França 270 pobles porten el nom del servent de Déu.  A Renània els nens li canten en novembre,evoquem Sant Martí del Canigó i assenyalem que és també el patró de la ciutat de Buenos Aires. Que Sant Martí ens ensenyi a practicar la caritat sense faltar la justícia.

 

 

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.