Germanor
Homilia diumenge XXXII de dirant l'any
Ja ho hem sentit
al començament de la missa: aquest segon diumenge de novembre celebrem la festa
de Germanor, una jornada que té com a objectiu ajudar a prendre consciència
de la necessitat de col·laborar econòmicament en el sosteniment de l'Església
diocesana. Recordo que una persona que va aprendre el català ja de gran, deia
que una de les paraules que li agradava més de la nostra llengua era
precisament aquesta: germanor.
Amb aquesta
finalitat avui, en totes les parròquies i centres de culte de la diòcesi, es
fa una col·lecta extraordinària i la nostra Església arxidiocesana fa
públics els comptes perquè tots els fidels pugueu valorar l’ús que es fa dels
recursos econòmics.
En el dia de
Germanor d’enguany, conservem el lema dels darrers anys: «Som una gran família
amb tu». Si l’Església és una gran família en la qual tots som necessaris.
Ens ho creiem? Potser no del tot. Certament hi ha una diferència: l’Església no
es basa en lligams de sang, sinó d’amistat, però de la mateixa manera que en la
família hi ha d’haver una comunió de béns, tots els batejats som cridats a
aportar el nostre granet de sorra en el sosteniment de l’Església i les seves
activitats apostòliques. Cada vegada és més necessari que els cristians ens
adonem que l'economia de l'Església és cosa de tots, és el signe de la nostra
pertinença. Però com hem escoltat l’evangeli no importa la quantitat sinó la
qualitat de l’ofrena. Quantes vegades en el decurs del meu ministeri m’he
trobat en vídues com aquesta de què parla Jesús a l’evangeli! Sí que donen una
petita quantitat però per elles representa molt. Ahir mateix em vaig trobar pel
carrer amb una amiga que és molt gran que camina amb molta dificultat i que no
pot pujar a Santa Maria. Em va dir “avui
no et puc donar res”, “no m’has de donar res li vaig dir”, sí però ja saps que
sempre que et veig ho procuro fer, va dir i és així.
Dimecres passat
aquí mateix celebràvem la memòria del beat Fulgenci Albareda, màrtir, monjo de
Montserrat, vinculat a aquesta parròquia de Santa Maria. Ell ho deixava tot en
les mans de Déu. I ahir la Sagrada Família acollia la beatificació de 16
màrtirs de la persecució religiosa dels anys trentes: 13 religiosos de les
congregacions de Sant Pere Ad Vincula, de les Caputxines de la Mare del Diví
Pastor, de les Franciscanes dels Sagrats
Cors i tres laics. Les Congregacions han comunicat l’alegria de comptar amb
germans i germanes assenyalats per la fidelitat, l’amor i l’entrega. Uns
testimonis de fe, de caritat i de perdó. Nens, joves i adults trobem en ells,
intercessors i guies del nostre camí. Els nous beats transmeten un missatge
actual i d’amplitud eclesial. Ho van donar tot amb alegria, fins arribar a
donar la seva pròpia vida. En l’any del Sínode dels Joves els nous beats són
testimonis eloqüents que presenten una experiència eclesial de fe, de
lliurament i de discerniment vocacional.
Avui és també
Sant Martí de Tours, tan venerat arreu de Catalunya. Aquell monjo i bisbe que
essent catecumen va compartir la seva capa amb el pobre nu, que va resultar ser
el mateix Crist. Però hi ha un altre fet de la vida de Martí menys conegut que
es troba també en la Llegenda Àuria: ja bisbe un dia de festa, quan anava cap a
l’església es va adonar que el seguia un captaire i que anava nu. I Martí li va
demanar al seu ardiaca que li donés alguna roba per vestir-se. Com que aquest
no es va apressar en obeir l’ordre del seu prelat, Martí va entrar a la
sagristia, es va treure la túnica i la va lliurar al pobre i li va aconsellar
que se n’anés ràpidament. Una estona després, l’ardiaca, que ignorava el que
havia ocorregut, es va atansar al bisbe i li va manifestar que ja era hora de
començar la missa. Martí li va respondre: “no puc sortir mentre el pobre
romangui nu”: es referia a ell mateix. Com celebrar amb plenitud si hi ha
germans nostres que no tenen l’indispensable per viure?
La germanor es
tradueix en gestos concrets. Anem a celebrar-la amb el prec que es tradueixi en
una veritable comunicació de béns. Crist va compartir el seu do i els germans
hem de compartir els nostres béns. El lloc de comunió és la taula on es parteix
el pa i es beu el calze.
Comentarios
Publicar un comentario