martes, 22 de septiembre de 2015

En el funeral d'Anna Bundó Mas


Parròquia de Santa Maria de la Geltrú, 19 de setembre de 2015

 

Introducció

[Salutació als celebrants: Mn. Pere Milà, rector, el P. Jordi Grau, franciscà, Mn. Joan Miquel González Feria, Mn. Josep Lluís Socías, Mn. Agustí Viñas, Mn. Valentí Alonso]

 
Vaig tenir el privilegi d’acompanyar-vos en el comiat de l’Anna, a Barichara, al nord de Colòmbia: primer en la cerimònia de les cendres i després en la missa exequial a la capella de Santa Elena, que es va omplir amb gran emoció de tots. Per a mi, dins del dolor, va ser un goig retrobar-me amb la família Bundó Mas i vaig ser testimoni de la vostra unitat profunda davant de la mort de la filla, la germana, l’amiga. Molts de vosaltres l’heu coneguda abans que jo, però a mi aquell comiat em va tocar el cor.

 
Homilia
 

L’Anna i el Mauricio, en el decurs d’aquests set anys a la Murtra Bellavista del Silencio han acollit moltes persones que s’hi ha anat a retirar en solitud i silenci. Algunes d’elles sou aquí. I conserven com un tresor el llibre de testimonis. Bellavista del Silencio és una finca rústica a Santa Helena Bajo, a Barichara, al nord-est d’aquell país, voltada de conreus i de boscos. En una entrevista que els vam fer a Catalunya Cristiana deien: “Per a nosaltres representa molt acollir i estar obert i respectar aquests ritmes de solitud i silenci en una finca on es treballa també el camp. T’ensenyen molt la possibilitat que tu, per opció, tens, de fer-ho dia a dia. T’adones que tens un tresor a les mans.”

En la mesura que han treballat la terra exterior han anat treballant la seva terra interior, de la que parla Jesús en l’evangeli.

L’Anna i el Mauricio han fet una gran tasca entre aquella gent tan senzilla i tan religiosa de la Vereda. Els han dat testimoni de viure de manera diferent la relació dona-home en igualtat.

Des de Colòmbia l’Anna i el Mauricio han  continuat col·laborant en diversos apostolats. El pliego mensual Tante Bigourdan -aquella dona forta que l’Anna va cuidar amb gran estima fins al final dels seus dies- el programa Ressò de festa (abans el Tren de les set) de Ràdio Estel i també han col·laborat amb la Fundació Carta de la Pau adreçada a l’ONU i amb la Fundació Catalunya-Amèrica. Han sabut unir el compromís local amb l’universal.

En començar la celebració hem vist una fotografia de Tante molt anciana i malalta, en braços de l’Anna. Podríem pensar que Tante es recolzava en l’Anna, però era a l’inrevés, era l’Anna la que s’estava recolzant en el testimoni de Tante.

L’agost passat, quan a l’Anna li van comunicar el diagnòstic, amb un grup d’amics estàvem a punt de començar una caminada per Andalusia i vaig dedicar-li aquest sonet. M’havien dit que una de les coses que donava més pau a l’Anna era recordar el vaivé de les onades d’aquesta costa.

 
Sonet amb estrambot agraït en començar la caminada amb l’Anna Bundó, malalta a Bogotà (agost 2014)

Un grup humà espera arribar a port

vine amb nosaltres Anna benvolguda

perquè la malaltia tan temuda

no destrueix l’esperit, el fa més fort.



Donar-te els altres és el teu nord

tenint el Sant Esperit per suau beguda

No deixaràs cap tasca interrompuda

car ja vius més enllà de la dissort.

 

Et ve el record de la platja de Vilanova

 les ones que la van acaronant

 i l’arena humida que hi va enraonant.



Ens heu fet una murtra que renova;

Tante se n’alegra des del Cel

 que avui, immens ens fa de cobricel.

 

L’abraçaves fort perquè pogués avançar
ara ho fem amb tu per units recomençar!
 

L’Anna ha estat una dona forta com la que lloen les Escriptures, ho hem escoltat en la lectura que ha proclamat la Ton. I la malaltia l’ha enfortida encara més. Ha après la “ciència del patir” de la qual parlava el venerable Josep Torras i Bages. Al recordatori hi van posar una cita del germà Roger de Taizé: Patir els esdeveniments durs? No, més aviat acceptar-los. I de vegades fins i tot és possible créixer interiorment a través d’una prova... Així ha estat sens dubte per l’Anna: ha crescut molt i molt interiorment. I avui ens adonem que l’Anna ha acceptat a tots, a tots.

 

Arran del seu comiat vaig escriure aquest altre sonet amb estrambot esperançat:

 

T'hem dat l'adéu lentament benvolguda

 ho hem fet tot tal com de temps vas preveure,

 dona'ns força per dir-te "a reveure"

 mentre els àngels exclamen: benvinguda!

 

 Del teu amor la sageta aguda,

 se'ns clava al cor: el que ara ens cal heure

 és acceptar a tothom l'urgent deure

 testament d'una vida no perduda.

 

 Com un mag silenciós que ofrena

 el Maurici ha espargit la teva pols

 i a tots el mot se'ns ha tornat més dolç.

 

 La blanca capella de Santa Elena

 s'ha emplenat dels teus amics més petits

 dels que foren de Jesús preferits.

 

Senten que la teva llum els empara

romandràs per sempre a Barichara!

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.