Noves apifanies

El Baptisme del Senyor  

Estimats,

avui culmina el temps de Nadal amb una festa molt bella, la del Baptisme de Jesús. És el que en diem tècnicament una epifania una manifestació lluminosa. El Senyor comença la seva actuació pública fent un gest humil i gloriós davant del seu cosí i gran amic Joan que prepara el seu baptisme que serà en Esperit Sant i en foc.

Avui pensem en el nostre propi baptisme i les seves conseqüències en la nostra vida.  La nostra condició de batejats s’ha de fer actual cada dia. Tenim algunes pistes ben pràctiques en el que ens diu Isaïes sobre el servent sofrent. És una mena de retrat robot, un perfil d’allò que els batejats estem cridats a ser si vivim a fons el nostre baptisme:

Diu el profeta que “no crida, ni alça la veu, no es fa sentir pels carrers”... com contrasten aquestes paraules en un món on tants criden per imposar-se, per fer callar els altres... També nosaltres de vegades cridem i després0 ens penedim d’haver alçat la veu. El batejat té un capteniment suau, humil, no actua per fer-se veure. És delicat perquè “ no trenca la canya que s’esberla, no apaga la flama del ble que vacil·la”, quantes vegades ens cal atansar-nos de puntetes a persones que estan a punt de trencar-se, a punt d’apagar-se, a punt de renunciar, a companys que dubten, que estan en un moment difícil... com hem d’atansar-nos prudents al misteri de cada persona, sense jutjar, sense condemnar, acollint, perdonant... El batejat també lluita per la justícia: porta el dret amb fermesa sense defallir, sense vacil·lar, fins haver-lo implantat a la terra...

Les doloroses conseqüències del desallotjament a Badalona estan provocant en molts gestos de solidaritat. Molts volen ajudar i ajuden. Ens cal fer-ho i ens cal fer-ho bé. També les institucions – Càritas, Roca i Pi, Badalona acull...- estan treballant en xarxa. Beneït sigui.  El principi d’actuació ens l’ ha recordat Pere, en els fets dels apòstols: “Ara veig de veritat que Déu no fe diferències a favor d’uns o d’altres; Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé de qualsevol nacionalitat que sigui...” I d’altra banda quantes lliçons rebem d’aquelles persones que intentem ajudar. Que ens diuen tantes vegades “gràcies”, persones netes, humils, generoses, que donen de la seva pròpia pobresa, que ens diuen això no ho havia fet mai abans... Moltes d’elles procedeixen, del Senegal, de Gàmbia, de Mauritània, de Mali... moltes d’elles parlen quatre llengües o més.  El wolof, el serer, el mandinga, el soninké, el bàmbara, a més del francès o l’anglès... És cert que hi ha barreres lingüístiques, però el llenguatge de l’estimació i del somriure tothom l’entén.

Com el llenguatge de la bellesa que és universal. Celebrem aquesta festa enmig d’una manifestació de bellesa que són els vostres cants nadalencs, noves epifanies de bellesa dels vostres dos cors. La bellesa no és un afegit, no és un ornament... la bellesa flueix del bé i de la veritat i hi porta. Donem-ne gràcies a Déu i demanem-li en aquesta eucaristia que ens ajudi a viure a fons la nostra condició de batejats.