domingo, 18 de noviembre de 2018

Quan el sol s'enfosqueix



Homilia diumenge XXXIII de durant l’any

Estimats germans i germanes:

Avui a l’Església celebrem la II Jornada Mundial dels Pobres instituïda pel Papa Francesc. El bisbe de Roma ens anima a celebrar-la a les nostres parròquies i comunitats per prendre consciència de la situació de pobresa que viuen molts germans i germanes nostres. I hi ha tantes menes de pobresa!

Recordo que la Montserrat, molt activa a Càritas de Sant Francesc d’Assís de Bufalà diu que la principal pobresa és al cap... Quantes persones víctimes de la marginació acaben amb trastorns de personalitat. Aquesta setmana una cristiana compromesa de la nostra parròquia, mare de família, em parlava d’una noia veïna seva que viu al centre de la ciutat. Una noia que havia estat bonica, sana, elegant, que fins i tot havia estat actriu i ara, en canvi, camina embrutida, deixada, sense esma, pels carrers de Badalona. No sembla la mateixa. Fa pocs dies va trucar a la nostra porta un noi culte que havia estat actor en diverses sèries televisives i que ara viu un període molt difícil, vagant sense nord, pidolant d’ací, d’allà... Per a ells i per tants és com si el sol s’hagués enfosquit, la lluna no fes claror, els estels trontollessin. És cert que la dinàmica dels mitjans de comunicació de masses té un punt de perversitat quan una persona és pujada a la fama i tot d’una és llançada des de dalt de tot. Hi ha famosos que han acabat els seus dies en l’oblit.

Quants camins condueixen també avui a formes de precarietat! La falta de mitjans bàsics de subsistència, la marginació quan ja no es gaudeix de la plena capacitat laboral, les diverses formes d’esclavitud social, malgrat els progressos realitzats per la humanitat... Com Bartimeu, quants pobres són avui a la vora del camí a la recerca d’un sentit per a la seva condició! Quants es qüestionen sobre el perquè van haver de toca el fons d’aquest abisme i sobre la manera de sortir-ne! Esperen que algú se’ls acosti i els digui: “Ànim i vine, que et crida” .

I també amb realisme el Papa Francesc reconeix que llastimosament sovint hi ha persones que tenen fòbia envers els pobres perquè els consideren com a gent portadora d’inseguretat, d’inestabilitat, de desordre per a les rutines quotidianes i per tant, mereixedores de rebuig i d’apartament. És el que avui es coneix com aporofòbia, la fòbia a persones pobres o desfavorides. Es tendeix a crear distància entre ells i el propi jo, sense adonar-se que així es produeix l’allunyament del Senyor Jesús, qui no els rebutja mai, sinó que els crida i els consola: “els meus designis són designis de pau i no de desventura” diu l’antífona d’entrada de la celebració d’aquest diumenge.

També en el missatge d’aquesta Jornada, Francesc diu que el salmista té experiència directa de pobresa i no obstant això la transforma en un cant de lloança i d’acció de gràcies al Senyor. També es pot fer festa amb els pobres. En moltes diòcesis del món l’any passat, la celebració d’un banquet per als més pobres va enriquir aquesta Jornada Mundial.

Mossèn Richard Twagirimana, fa vuit anys que treballa pastoralment entre nosaltres com a vicari. Ell a Burundi ha tingut també experiència directa de pobresa. En una entrevista a El Periódico de Catalunya, dimecres passat, explica que a casa seva eren deu germans i que la seva mare els ensenyava a compartir allò poc que tenien. De vegades Richard i els seus germans compartien una panotxa de blat de moro entre els deu. El periodista Alvar Monge li pregunta com es pot compartir una panotxa entre deu. “Els grans de la panotxa, diu, formen unes línies i cada germà triava una línia per torn, sense queixes”. Realment la fam prem l’enteniment!

Un feligrès m’ha escrit: “Quin bon home que tenim entre nosaltres”. I un altre “un bon detall compartir una panotxa entre deu germans” i afegeix: “Diumenge Jornada Mundial de la Pobresa”.

Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó diu Jesús quan les seves branques es tornen tendres i neixen les fulles sabeu que l’estiu s’acosta. Benaurats els pobres que malgrat tot són capaços de somriure!


No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.