En la festivitat de Sant Anastasi 2020

Benvolguts germans concelebrants

Administradors de la Confraria de Sant Anastasi

Germans i germanes,

celebrem la festa de Sant Anastasi el soldat lleidatà que és el nostre gloriós copatró.

Anit a les 10 no  hi hagué la tradicional crema del dimoni a la Platja, però sí que molta gent, amb un punt d’emoció vam encendre lots, mòbils, espelmes, als balcons i finestres, convençuts que la fosca no pot apagar la llum.

Avui no hi ha missa solemne pública, però sí que la celebrem a porta tancada amb els administradors de la Confraria i molts us hi esteu unint per mitjà de les xarxes. Us demanem disculpes per les petites errades tècniques que hi pugueu trobar.

Aquesta tarda no hi haurà la tradicional Passada que és potser l’acte més participatiu i festiu de tot l’any a Badalona, però sí que a casa podem fer una estona de festa i, jugar petits i grans i potser mirar fotos i vídeos de la Passada d’altres anys. Sí que hem fet córrer per les xarxes una visita guiada a Santa Maria d’on surt i on torna la Passada. I és que hem de saber adaptar-nos a cada situació, encara que les circumstàncies sembla que ens superin.

Sant Anastasi era un laic, un seglar, un batejat. Com seglars sou tots els administradors de la Confraria que el té per patró. Com seglars sou la  majoria dels qui us esteu unint a aquesta missa. Fa poc hi ha hagut un congrés de laics i laiques a Madrid amb 2000 participants. Badalona hi estigué també representada.  En Toni Antoja, secretari del nostre consell arxiprestal digué en una entrevista a Poble de Déu: “[El Congrés] marca un punt d’inflexió en quant a la missió que hauríem de tenir els laics dins l’Església. En general, no tenim clar el concepte de coresponsabilitat a l’Església i és una feina que hem de treballar entre tots i els que vam ser-hi, saber-ho transmetre.” (El Papa Francesc descriu l’Església com una piràmide invertida, una gran base formada per laics i al vèrtex uns pocs ministres al seu servei....)

I afegia: “A la ponència final va sortir el concepte d’una nova Pentecosta. Hi va haver un moment del Congrés que el bisbe Toni Vadell va fer un silenci: «No noteu que hi ha alguna cosa més aquí?», va dir. Efectivament, se sentia quelcom més: l’Esperit. Penso que el treball que hem fet allà anava guiat per l’Esperit. Les pregàries que es van fer allà, les que es va demanar que es fessin a les parròquies i arxiprestats, no han estat en va, comentava el Toni Antoja”. I afegeixo: “A l’Esperit Sant no se’l veu, quan hi ha unitat i amor, se’l sent. Quantes vegades l’hem sentit molts de nosaltres. L’hem sentit tots alhora. Hem dit “això és un cenacle”. I quan més se’l sent, més se’l vol sentir.

Enguany tampoc no podrem fer la tradicional Romeria de Pentecosta de la nostra parròquia a Montserrat. Quan li hem comunicat al P. Joan Maria Mayol, rector del Santuari, ens ha respost amablement: “enguany serà la Mare de Déu qui us visiti en el vostre “pelegrinatge del confinament”. Aquest pelegrinatge insòlit us dóna una oportunitat diferent, però no menys propícia de renovació espiritual fent vostra aquella actitud bàsica de Maria que glosa el lema pastoral d’enguany: “Sou feliç Verge Maria, vós que heu acollit la Paraula que és llum per el món”, una llum que també enmig de la pandèmia és consol, vida i esperança. No deixeu aquell cap de setmana final de maig de fer una pregaria concreta de nou començament que podria fer-se durant només 5 minuts cada dia fins el pròxim romiatge: Què hi ha de foscor en la meva vida cristiana que, il·luminada per la Paraula del Senyor, podria convertir-se a la claror de la mirada neta de Déu? O bé:  Què ha il·luminat  en la meva vida, avui, la llum de l’evangeli? Com he comunicat al món aquesta nova llum? La pregària no és la pregunta sinó la resposta sincera que surti del nostre cor!” Gràcies P. Joan Maria!

Les lectures que hem proclamat ens han parlat de testimoni comunitari, ens han parlat de valentia davant l’adversitat i ens han parlat d’acompliment. El Dr. Joan Mingüella, feligrès de la nostra parròquia, que comenta l’evangeli mensualment a Ràdio Estel, diu sobre aquest passatge de l’Apocalipsi: “en els versets 7, 13-15,  un ancià explica qui són els que van vestits de blanc, amb el que es dóna entendre que no cal pas esperar un final absolut i col·lectiu per assolir el triomf que representa la salvació, sinó que n’hi ha que ja l’han obtingut plenament ara”.

Anastasi i els seus companys, els seus 73 companys, segons la tradició, un d’ells, Sergi, es van prendre seriosament, molt seriosament, les paraules de Jesús a l’Evangeli: “No tingueu por dels qui maten només el cos però no poden matar l’ànima.” I per això van anar refiats al suplici i és que la santedat no és sols personal, és també comunitària.

Enguany no podem passar per alt la situació de crisi política que viu el nostre Ajuntament. Crisi sobre crisi: el nou consistori haurà de fer front a una crisi sanitària, social i econòmica sense precedents. La nostra parròquia us continua estenent la mà per col·laborar en prioritzar els col·lectius més vulnerables: els infants, els ancians, les famílies monoparentals, els sense sostre... I de la mateixa manera que a la claror de la Laudato Si del Papa Francesc s’està creant una xarxa solidària d’ecoparròquies, crec que hem de ser capaços de fer de Badalona una ecociutat que segueixi els principis de les ciutats ecològiques: l’ús eficient de l’energia, el reciclatge, l’agricultura comunitària i la peatonalització.

En concret, a partir de demà mateix, Càritas Parroquial de Santa Maria posa en marxa el “Projecte infància”. La nostre proposta es fer un punt especialitzat en infància des de 0 a 10 anys per poder-los fornir de productes bàsics tant d’higiene, com alimentaris i escolars

Als confrares i confraresses de Sant Anastasi, la nostra felicitació més cordial per aquests 30 anys de recuperació de la Confraria. Que us estimuli el coratge militant del vostre patró:

“Màrtir de Crist enarbores la bandera,

la creu vermella, sobre fons blanc,

hi ha un ametller que en brotar la primavera

fa les flors blanques i els fruits de sang”

Germanes i germans, amb la intercessió de Sant Anastasi, en sortirem!