viernes, 25 de marzo de 2016

Les Set Paraules


Les Set Paraules foren les set últimes frases que Jesús de Natzaret pronuncià durant la seva crucifixió, abans de morir, tal com recullen els Evangelis. Paraules que han impressionat a artistes de totes les èpoques, músics, artistes plàstics, paraules que han donat un gènere, el sermó de les set paraules:
1.     Pare, perdona'ls perquè no saben el que fan. (Lluc, 23:34), és com dir, si ho sabessin no ho farien. És una pregària de Jesús: perdó per a qui eren culpables de donar-li mort. Perdó als jueus, als soldats romans (que al final d'aquest versicle apareixen jugant-se la seva túnica als daus), a Judes que el va trair, a Pere que el va negar, als apòstols que van desertar a tots o, genèricament, a tota la humanitat. Diuen que la malaltia de l’ignorant, és ignorar la seva pròpia ignorància. Quanta ignorància hi ha al darrera de la ignomínia. Quant de mal que fa la ignorància! I d’altra banda, que atrevida que és! Jesús ha vingut a anunciar la saviesa. I el més savi és perdonar. Jesús que ha viscut perdonant, mor perdonant... Tan que ens costa perdonar i en canvi és la petició central del parenostre.
2.     T'ho asseguro: avui seràs amb mi al paradís. (Lluc, 23:43). El bon lladre li demanava pel Regne i Jesús l’identifica amb el paradís. No hem de ser nostàlgics de paradisos perduts, hem de mirar cap endavant com persones adultes. El Regne que Déu ens promet és infinitament millor que aquell paradís que van perdre els nostres primers pares.
3.     Dona, aquí tens el teu fill. Aquí tens la teva mare. (Joan, 19: 26-27) És com el testament espiritual de Jesús, donar el seu bé més preuat, la seva mare.  Cal que tots ens ocupem de fer testament de les coses materials, però el millor que podem fer ja en vida és encomanar les persones a estimades als de més confiança.
4.     Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat? (Mateu, 27: 46 i Marc, 15: 34) Paraules tremendes però que en realitat i sota moltes formes hem dit mantes vegades! Sentir que Déu ens ha deixat sols davant de la dificultat, que no ha oït la nostra pregària... Jesús era un amb Déu i també les va dir. Perquè la desesperació és humana, fins i tot és normal, però el desesper ha de donar pas a la confiança, com escoltarem en la darrera paraula.
5.     Tinc set (Joan, 19: 28) Jesús es fa solidari dels assedegats físics i espirituals. Donar de beure el qui te set és una de les obres de misericòrdia. Quan els funerals de la beata Teresa de Calcuta (aviat santa) a Roma, hi havia un gran cartell amb aquesta paraula. (I’m thirst).. Però hi ha una altra de sentit. Quin sentit té la meva vida? Es pregunten alguns. No cal buscar sentits afegits. El sentit de la vida és viure, senzillament. I viure estimant, aquesta és la plenitud de sentit. Però la set que cerca sadollar-se és quotidiana.                               
6.     Tot s'ha complert. (Joan, 19: 30). Aquesta expressió té un doble sentit, vol dir que s’ha acomplert el que predeien les escriptures i vol dir també, feina feta, missió acomplerta. Quan mor una persona estimada ens costa d’entendre. Sempre ens sembla massa aviat. Sempre ens sembla que li queden coses pendents. Però no pensem que a ulls de Déu pot haver ja acomplert la seva missió. Jesús mor amb la consciència d’haver-la acomplert, malgrat que era jove i que aparentment li quedaven moltes coses per fer. Però ja havia acomplert la missió, perquè havia ensenyat als seus allò que era essencial: el manament nou. Perquè la Paraula ja s’havia fet carn.

7.     Pare, confio el meu alè a les teves mans. (Lluc, 23: 46). La darrera paraula de Jesús és una paraula de confiança. Ens costa morir perquè ens aferrem, però ens costa també fer-nos grans, ens costa també sentir-nos limitats, haver-nos de deixar ajudar...  Cada vespre és un aprenentatge a ben morir, cada dia hem de deixar moltes coses a mig fer, però aquesta és una actitud de realisme. Deia un amic que ja ha fet els 70 anys: “estic prenent decisions perquè altres no les hagin de prendre per mi quan ja no hi sigui”. Germans, confiem en els altres i així aprendrem a confiar en Déu.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.