sábado, 23 de febrero de 2013

Un llamp en la nostra fosca

Homilia diumenge II de Quaresma

Quina meravella la de contemplar el cel estelat! Quina font de reflexió! Que petits que ens sentim davant la immensitat! Moltes vegades enyorem la contemplació d’aquest cel nítid i estelat. Saber llegir el cel i els seus signes. Saviesa antiquíssima de la humanitat. “Si plores perquè no veus el sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles”.

Abraham, pare dels creients, ja era just davant de Déu i posseïa la seva gràcia.  Però en la primera lectura que hem escoltat Déu li demana que faci un acte de fe contra tota esperança natural de tenir fills, i Abraham, l’amic de Déu, rendeix les seves evidències personals i creu en la seva promesa i aquesta fe li portarà una nova gràcia. Recordem el pròleg de Sant Joan, “de l’abundància de la seva plenitud tots n’hem rebut gràcia sobre gràcia”. Em pregunto nosaltres, també cridats a ser amics de Déu, som capaços de creure més enllà de les evidències?

Quan Abraham li pregunta a Déu, el seu amic, com sabrà si posseirà la terra, Déu li demana que faci un ritual. Aquelles cinc espècies d’animals: la vedella, la cabra, el moltó, la tórtora i el colom, apareixen també en altres prescripcions rituals. No es tracta de cap sacrifici sinó d’una antiquíssima acció sagrada per ratificar un pacte. Les dues parts contractants s´obligaven a ser tractats com aquestes víctimes si fallaven a la paraula donada.  El valor de la paraula, que va arribar a nosaltres de generació en generació. Els més grans se’n recorden: sovint no calien escrits ni documents per fer pactes ni contractes humans.

A l’hora de la posta diu el llibre del Gènesi s’apodera d’Abraham un gran terror. El terror és una por intensa. També en el camí de la fe podem experimentar moments així, de por, de foscor absoluta, és la fe de la nit. Recordem la llarga nit fosca de la beata Teresa de Calcuta, magistralment descrita en el seu llibre: “Vine, sigues la meva llum”... Però de sobte ens ve un raig profund que ens il·lumina com aquella torxa encesa. El mateix dia que Benet XVI va anunciar la seva renúncia va caure un llampec sobre la cúpula de Sant Pere. Per a molts pot ser una simple coincidència però també en podem fer una lectura de fe. Aquest gest del Sant Pare de renunciar a la seu de Pere, de deixar-nos en certa manera orfes per un temps, és un signe de valentia i d’humilitat, profètic. Un signe que sacseja les nostres seguretats i que il·lumina la nostra nit.

Jesús prega a la muntanya. I els apòstols que eren pescadors, acostumats a treballar de nit, s’adormien. El mateix contrast trobarem a Getsemaní. Jesús pregant (i com ens recordava ahir mateix el bisbe Sebastià Taltavull, la pregària també pot ser lluita) i els deixebles adormits com absents. Però per primera vegada el Mestre els exposarà la Passió i la Resurrecció i els farà entendre que, com diem en el prefaci, la Passió és necessària per arribar a la glòria de la Resurrecció. I aquestes paraules d’un Jesús resplendent, transfigurat, com aquell nou Moisès que ha parlat amb Déu i el rostre li brilla, il·luminen la fe dels deixebles.

Quaresma és temps de pregària i la pregària ens transfigura. Aquesta setmana a Catalunya Cristiana parlem de noves formes de pregària i d’una xarxa social www.mayfeelings.com fundada per tres joves. És la primera xarxa social en què l’important no ets tu, ni les teves fotos, ni les coses que t’agraden... l’important són els altres i les intencions per les quals et demanen que resis. També tu pots expressar-hi les teves alegries i les teves preocupacions. Quan  prems el botó “pray” (prego) estàs adquirint un compromís amb aquella persona que ha escrit la seva preocupació el seu goig. Des del seu llançament el maig de l’any passat, més de 50.000 persones procedents de 120 països s’han unit ja a la xarxa social que resa per canviar el món. En nou mesos la xarxa social ha generat un flux d’un milió i mig de pregàries. S’arriba a la gent que més ho necessita i els qui no tenen ningú que resi per ells. També s’ofereix la possibilitat a tots els usuaris de resar en un moment determinat per una petició concreta.

Pere es volia quedar en una institució provisional –Moisès i Elies- però la resposta del cel fou: “Jesús tot sol, Ell és el Fill de Déu, escolteu-lo!”. Ja no és cap profeta d’abans ni d’ara, és Jesús tot sol el que il·lumina la nostra nit i alliberar-nos de la por. Sí és Ell, com hem cantat en el salm el que ens il·lumina i ens salva.

 

 

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.