domingo, 7 de julio de 2013

Aprendre a ser itinerants


Homilia Diumenge XIII de durant l’any

Diumenge passat veiem com Jesús camí de Jerusalem anava cridant persones... El Senyor preparava aquesta designació dels 72 que són un grup d’ascendència samaritana. Ja no són només els 12 d’ascendència jueva. Si els 12 representaven les dotze tribus d’Israel, els 72 (12 x6) representaven una obertura a la universalitat. I els envia en missió. Jesús mateix els va donar exemple perquè és itinerant. A aquells missioners no els amaga el risc: els envia com a ovelles enmig de llops, amb l’estímul del bon samarità de la paràbola. Els envia pobres: sense bossa, ni sarró ni calçat... El seu millor recurs: la Paraula que els ha confiat. Els envia a lluitar contra el mal. Els envia com a missatgers de pau. I el seu retorn serà un esclat d’alegria... Per a mi és l’Església samaritana, l’Església d’avui, l’Església cridada a servir i a alleugerir els sofriments de tants que són al marge del camí, l’Església que ha de guarir tantes persones ferides pel mal.

Aquesta pàgina ens recorda la nostra missió, la teva i la meva, cadascú tenim la nostra. També de vegades ens sentim com anyells enmig de llops. El mal existeix ens surt a l’encontre i es fa present en moltes formes. També surt del nostre cor. El mal fereix i deixa persones al marge. Vivim la pobresa d’aquell que sap que tot és do? Com complim la nostra missió? Amb pau i alegria o bé amb inèrcia, “perquè toca”?

Avui és el dia de la responsabilitat en el trànsit. Tots som itinerants: molts perquè disposem de vehicle. Tots perquè som vianants. Al volant i també anant pel carrer, una petita distracció ens pot canviar la vida. Al volant i també com a vianants podem tenir un comportament cívic o podem posar en perill la nostra vida i la dels altres. Divendres passat per la greu imprudència d’un conductor que anava en direcció contrària, vaig estar molt a prop d’un accident greu. Siguem responsables, ens hi va la vida.

Acaba de fer-se pública la primera encíclica del papa Francesc: La llum de la fe. Començada i redactada per Benet XVI i completada per Francesc. Ja tindrem ocasió de parlar-ne. Avui voldria fixar-me només en un aspecte: “a la persona que pateix, Déu no li dóna un raonament que ho expliqui tot, sinó que li respon amb una presència que l’acompanya”. Posant a Francesc d’Assís i a Teresa de Calcuta com a exemple d’aquells que han sabut captar el misteri del sofriment, el Papa recorda que no els han tret tots els seus sofriments ni els han pogut donar raó de tots els mals. Reconeix que la llum de la fe no dissipa les nostres tenebres si no que és com una làmpada que guia les nostres passes en la nit i amb això en tenim prou per caminar. Donem gràcies a Déu doncs pel do de la fe.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.