Construir la Badalona postpandèmia

Santa Maria de Badalona, Solemnitat de l'Assumpció de la Benaurada Verge Maria.

15 d’agost de 2021

 

Estimats Mn. Ignasi i P. Thomas, germans concelebrants, mossèn Quim, diaca i  ministres de l’altar.

Sr. Juan Fernández, alcalde accidental, regidores i regidors,

confrares i confraresses,

colles populars, especialment geganters i catifaires,

germanes i germans,

enmig de les circumstàncies actuals, no gens fàcils, quan la nostra fragilitat es fa tan palesa, en un temps que se’ns trastoquen els plans, que hem vist emmalaltir o morir tantes persones estimades, la solemnitat de l’Assumpció de la Benaurada Verge Maria, és un raig de llum enmig de la foscor i de la incertesa. I per això avui ens hem vestit de festa per acudir a la casa de Maria i escoltar el missatge que ens envia.

Avui contemplem la imatge de Maria Assumpta que presideix aquest altar major: fixeu-vos que té alguns elements de la iconografia que  s’inspiren en el llibre de l’Apocalipsi i, en concret, en el passatge que hem proclamat. És una dona ben plantada, amb vel i mantell, coronada amb una corona de dotze estrelles, la corona que sembla que va inspirar el dissenyador de la bandera d’Europa, el pintor francès Arsène Heitz i que fou adoptada el 8 de desembre del 1955, festivitat de la Immaculada Concepció.

La imatge de la nostra patrona mirant amunt, cap a l’horitzó i amb les mans obertes en gest de súplica i alhora d’acolliment, és talment el monument a una dona forta. L’escultor Frederic Marés es va inspirar en una nena badalonina identificada, la Maria Serra, encara vivent, per representar a Maria la dona ferma que va anar a Ein-Karem a anunciar un Déu que derroca els poderosos del soli i exalça els humils. Una dona que havia estat testimoni de les injustícies i que té als llavis  tota l’energia dels profetes per proclamar el veredicte de Déu (Gomà).

Fixeu-vos. El llenguatge simbòlic i poètic de l’últim llibre de la Bíblia, l’Apocalipsi, relata que prop de Maria hi ha un drac roig que s’atura davant de la dona per devorar-li el fill així que neixi. Sembla una referència històrica a l’intent del rei Herodes de matar Jesús (Mateu 2:13-18).  Els Herodes de tots els temps que exterminen els innocents. Els àngels que hi ha els peus de la imatge, són les ànimes dels nens innocents que Maria s’emporta en el seu ascens. Afortunadament hi ha homes i dones valents com Josep i Maria que fugen al desert d’ Egipte per salvar la vida del seu Fill.  Homes i dones que busquen un estil de vida alternatiu, menys consumista, més natural i que esquiven els poderosos...

Podríem dir que avui aquest drac coronat simbolitza d’alguna manera el coronavirus? Aquell que pretén robar el futur dels nostres joves.  El virus que, segons el jesuïta Xavier Melloni, en una entrevista que li feu la periodista Milagros Pérez Oliva, arriba en el moment adequat perquè fem un canvi qualitatiu de consciència. El coronavirus que té una cosa inèdita: és planetari. Mai no havíem tingut una experiència d’aquesta mena. Però- com diu mossèn Ignasi Torrent- no hem de veure el virus com un enemic, si no com un adversari, un advesari que ens porta un missatge sever que hem de saber interpretar.

Melloni respon a la pregunta: Quin és el missatge?, “pareu i reflexioneu cap a on voleu anar. Encara hi sou a temps. Aneu a un tren a tota velocitat, esteu a punt de prendre una corba i, si no freneu, saltareu pels aires. El risc ecològic és el més visible, però l'advertència es refereix també a la nostra activitat frenètica, a un estil de vida que ens exigeix ​​produir cada vegada més i ens fa addictes al consum.”

El P. Josep Miquel Bausset, monjo de Montserrat escrivia fa pocs dies: “La sortida de Messi del Barça, pràcticament ha anul·lat a les notícies el drama dels refugiats i dels immigrants, que continuen morint a la Mediterrània, l’atur, les guerres (oblidades) a tants i tants països, el negoci dels senyors de les guerres, que s’enriqueixen amb la venda d’armes, la violència de gènere, la situació dramàtica dels professionals de la salut que, esgotats, continuen lluitant contra la pandèmia i tants altres problemes de la nostra societat, que, informativament, han quedat en un segon, tercer o quart nivell informatiu.”

Per això, rebla Melloni, el virus no ens deixa. Només se n’anirà quan hàgim après. I si se’n va aquest,  en vindrà un altre. Vivim un temps difícil, però extraordinari. Cada vegada som més conscients que la nostra pròpia autoconsciència afecta la realitat en què vivim. I això ens permet ser cocreadors de la realitat. Però per a això necessitem autoconeixement. El coronavirus ens confronta amb assumptes pendents que pensàvem que haurien de resoldre els nostres fills i ara veiem que hem de resoldre nosaltres. El bell és que podem fer-ho d'una manera més solidària a nivell planetari que en altres moments.”

Maria Assumpta ens convida a tenir amplada de mires. A mirar més enllà de la nostra comunitat, de la nostra família i del nostre partit, àdhuc de la nostra ciutat, per mirar enfora, al món...

Maria Assumpta, prototipus de la dona. De les dones sense nom i sense rostre (que per això el duen cobert) que han estat lapidades i assotades per atrevir-se a desafiar la llei divina. De les que viuen tancades darrera les reixes dels harems, o encara a avui són venudes com a esclaves i són bastonejades i assassinades diàriament... (L. Falcón). Sou les dones, amb la vostra pròpia concepció de la cura, amb la vostra mirada global de la realitat,  les que ens ajudareu -ja ens esteu ajudant- a construir la Badalona de la postpandèmia.

Fa uns dies em van venir a veure dos representants d’una formació política de la ciutat sense representació municipal. Venien senzillament a interessar-se per les necessitats que detectàvem des de la parròquia. Era la primera vegada en set anys que fa que soc rector de Santa Maria, que passava una cosa així... No ens toca dir-vos els polítics com heu d’actuar: per mitjà de les urnes una majoria ja ha dipositat en vosaltres la seva confiança. No us hem de dir el com, però sí el què. Sí que ens toca dir-vos que us heu d’interessar més per les nostres necessitats reals, que a la gent de les parròquies ens heu d’escoltar, perquè les parròquies som com els centres d’atenció primària, els CAP, nosaltres detectem sovint realitats que us poden passar desapercebudes i que afecten a les persones. Ja ho esteu fent cada vegada millor en el terreny social. Ho detectem des de Roca i Pi.  Però cal que ho feu també en el terreny cultural, en el sentit més ampli de la cultura, cal que escolteu les nostres necessitats a l’hora de preservar i de tenir cura del patrimoni, dels elements únics i irrepetibles del patrimoni que tenim a Badalona, com aquesta mateixa parròquia amb uns accessos que cal millorar molt... tenir cura del patrimoni, perquè qui perd les arrels, perd la identitat... Sí que ens heu d’escoltar a l’hora de gestionar el medi ambient i  les mesures per minorar  el canvi climàtic, sí que ens heu d’escoltar a l’hora de gestionar la convivència de les diverses opcions religioses i culturals.

Maria Assumpta, prototipus de la dona, ajuda’ns a tenir una mirada àmplia, acollidora de la diversitat, sensible a les necessitats del proïsme, a ser tendres per la cura i forts per denunciar la injustícia.

És diumenge, dia de Resurrecció. És la Pasqua de Maria, el pas de la vida caduca a la vida perdurable... La vida del món nou que entre tots hem de construir.