La nostra Muntanya de les Oliveres

 

La nostra Muntanya de les Oliveres

Diumenge de l’Ascensió 2021

Estimats germans i germanes,

tots tenim escenaris o paisatges vitals que ens emocionen: el poble on hem nascut, allí on vam decidir el camí a seguir, on hem conegut les persones que han canviat la nostra vida, el marc del nostre treball quotidià o l’indret on hem reposat o on voldríem reposar definitivament...La geografia de la Bíblia ens parla sobre tot si hem pogut estar a Terra Santa. A la Muntanya de les Oliveres hi ha diversos escenaris importants de la vida de Jesús: a Betània hi vivia una família molt amiga seva formada per Marta i Maria i Llàtzer, una família a qui Jesús visità en diverses ocasions i també a Betània hi vivia Simó el leprós, a la casa on Maria va ungir Jesús amb aquell perfum preuat. Aquesta, la de Betània, era ben segur la comunitat més plàcida del Senyor, allí on es trobava més còmode, allí on se sentia estimat i podia ensenyar quasi sense retrets i reposar una mica de les fatigues quotidianes.

Però a la Muntanya de les Oliveres hi ha també l’hort de Getsemaní, l’escenari més tràgic on Jesús fou temptat per darrere vegada (i confortat per l’àngel) on fou traït. I l'ascensió de Jesús, que avui celebrem, va passar en un lloc proper a Betània (el lloc s'anomena ara el-Azarîyeh en honor de Llàtzer) La Bíblia també ens revela que Jesús al final de la història tornarà a la Muntanya de les Oliveres, (Zacaries 14:4) és el que repetim sempre després de la consagració: “esperem el vostre retorn Senyor Jesús.”

Diu l’evangeli que Jesús va treure els deixebles fora de Jerusalem i els va indicar la direcció que havien de prendre: tornar a Betània. Recordem que quan Abram es queixava de no tenir descendència Déu el fer sortir fora de la tenda i li digué: “Mira el cel i compta les estrelles, si és que les pots comptar. Doncs així serà la teva descendència.” I fou la seva aliança.

Per aliar-nos cal sortir de l’aïllament, cal deixar de rondinar i comprendre com hem d’anar a trobar els altres a Betània i a Getsemaní i a la Muntanya de totes les oliveres. L’absència física de Jesús en l’Ascensió ens fa rastrejar la seva nova presència en els indrets més quotidians: siguin de pau i alegria com Betània (les trobades amicals i familiars) siguin de lluita com Getsemaní (els dubtes i les grans decisions) siguin de l’espera confiada i humil en el gran retorn. Però per això cal tenir mires altes. És a dir cal deixar de mirar ran de terra, superficialment i veure-ho tot des d’una distància prudencial, per saber allí on cal acudir realment, decididament, en cada moment. Per això cal també “escoltar amb les oïdes del cor” que és el lema de la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials que avui celebrem. El papa Francesc en el seu missatge d’aquest any explica  que a un metge il·lustre, acostumat a curar les ferides de l'ànima, li van preguntar quina era la necessitat més gran dels éssers humans. Va respondre: “El desig il·limitat de ser escoltats”. És un desig que sovint roman amagat, però que ens interpel·la tots. Que feliços som quan escoltem i ens sentim escoltats, quina missió tan bella i tan necessària!