Tota família és sagrada

Diumenge de la Sagrada Família

Estimats germans i germanes.

demà comença un nou any civil. Any nou vida nova, solem dir. Però la nostra vida no canvia tant, d’un any a l’altre. Pot ser, i cal esperar, que en el 2024 se’ns obrin noves oportunitats de creixement personal i comunitari... tindrem noves pèrdues, se’ns plantejaran nous problemes i trobarem noves solucions. El que passa és que en cristià «nou» no vol dir necessàriament diferent. Nou vol dir portat a plenitud. Per això parlem d’antic testament i de nou testament, el nou porta l’antic a plenitud... Per tant el que sí que hem de deixar enrere és l’home o la dona vells que fórem i hem de néixer de nou, com Jesús li va aconsellar a Nicodem.  I això vol dir que cada dia, d’alguna manera, en llevar-nos, hem de néixer i que cada dia, en allitar-nos hem de morir. Demanem-li al Senyor de la història en aquesta eucaristia que ens ensenyi què vol dir per cada un de nosaltres ser una dona o un home nous.

Avui, capvuitada de Nadal, és també el diumenge de la Sagrada Família. Aquests dies de trobades familiars, constatem que entre nosaltres, en les nostres pròpies famílies de carn i sang, hi ha diversos tipus de família. Un bisbe català deia amb cert humor: tinc trenta nebots, ja podeu comprendre que hi ha de tot. Davant d’aquest panorama ens podem plantejar si els exemples d’una família com la de Jesús poden continuar essent un referent per a les plurals famílies d’avui. Estic convençut que sí.  Tots tenim la certesa que en el si de la Sagrada Família, Josep, Maria i Jesús, hi degué haver diàleg, perquè els problemes que se’ls van plantejar no eren menors: un engendrament misteriós, l’angúnia de no trobar hostal en anar-se a empadronar, haver de fer un viatge intercontinental fugint d’Herodes...doncs bé, malgrat tots aquests problemes i les solucions que trobaren, no conservem pràcticament cap d’aquests diàlegs, llevat el de les noces de Canà de Maria amb Jesús, o el de Jesús en creu amb la seva mare i el deixeble estimat. De Maria, poques paraules, de Josep només una de sola: “Jesús” que és la que devia fer servir quan va anar a inscriure’l. Amb tot, estem convençuts que vivien una unitat molt profunda. El diàleg amb paraules és important, però el diàleg de silencis, el diàleg de gestos... gosaria dir que encara ho és més. Quan les persones s’estimen no calen moltes paraules per entendre’s.

D’altra banda, la família de Jesús no es limitava a Josep i Maria. Avui l’evangeli ens presenta dos ancians venerables, Simeó i Anna. Simeó, diu després de veure Jesús, allò que diuen molts ancians quan han vist acomplerts els seus somnis: “ara ja em puc morir”. D’Anna la profetessa s’ha dir que podia ser l’àvia de Jesús; en qualsevol cas era una dona pietosa i fidel, com tantes de les nostres àvies. Quants tresors de saviesa els nostres avis! Escoltem-los... Per la missa de Nadal, a la residència de Can Gusi, en el moment de l’adoració, una velleta va dir, espontàniament, en veu alta una pregària al diví infantó....

Hi ha també en l’entorn de Jesús cosins com Joan Baptista, Jaume o Joan, els fills del Zebedeu, tietes com la germana de la seva mare, Maria de Cleofàs que també degueren tenir el seu pes... El seu estimat cosí, Joan Baptista, fou objecte de diverses catequesis de Jesús en les que el Senyor el presenta com a més que un profeta i Jesús -que s’ha deixat batejar per ell- comença la seva missió, just quan Joan és decapitat. També en el si de la seva pròpia família, de la família de Jesús, hi hagueren rivalitats i lluites de poder. Recordem per exemple el diàleg de la tieta Maria Salomé l’esposa de Zebedeu, mare de Jaume i Joan, amb Jesús: “ordena que aquests fills meus seguin l’un a la teva dreta i l’altra a la teva esquerra.” Déu n’hi do. Fou l’ocasió perquè el Senyor digués que havia vingut no a ser servit sinó a servir.

Aquesta famílies àmplia ha estat motiu d’inspiració perquè diversos artistes en el decurs dels segles, com ara Francisco de Herrera i altres hagués pintat quadres que s’anomenen “La sagrada parentela” en els que Jesús apareix voltat fins de tretze o setze parents.

Antoni Gaudí a la Sagrada Família va representar en pedra i partint de models naturals del barri, molts d’aquests personatges: Joaquim i Anna, Simeó, Zacaries, Elisabet... I quan va concebre la totalitat del temple, el va imaginar com un bosc de torres, en el qual Maria i els apòstols han esdevingut la nova família de Jesús.

Estimats germans i germanes, les nostres famílies no han de ser tancades, si no obertes, generosament, a tots. Podríem dir que com més forts i autèntics siguin els nostres vincles familiars, més universals esdevindrem. Donem gràcies als nostres pares, avis i germans, tiets i cosins, vivents o difunts, per tant i tant com hem rebut d’ells. Reconciliem-nos si tenim diferències i donem gràcies a Déu perquè com Jesús tots hem nascut en el si d’una família. Perquè tota família és sagrada.