Visitar el poble hebreu

Diumenge IV d’Advent 23/12/12

Després de l’Anunciació, Maria no es va quedar entotsolada contemplant-se a si mateixa ni el gran Misteri que Déu obrava en el seu si. Va saber que la seva cosina Elisabet gran i en estat, la podria necessitar, i va sortir tot seguit a ajudar-la. Va prendre’s seriosament allò que hem escoltat a la carta als cristians hebreus: “Vinc a fer la vostra voluntat”. I segurament Maria es va quedar amb ella, amb Elisabet, fins al part. Li va caldre recórrer un camí costerut cap Ain Karim (que vol dir “font de la vinya”). Jo fa poc he tingut l’ocasió de fer-lo. És probable que la Verge anés acompanyada de Josep i Elisabet de Zacaries. Que bonica que és la trobada entre les dues cosines! Fa temps que em pregunto com sabia Elisabet que Maria era la Mare del seu Senyor que venia a visitar-la. Qui li ho havia dit? També un missatger del cel?

De Maria, Jesús va aprendre a fer un viatge llarg per visitar una sola persona. Podria preguntar-me si en aquestes festes hi ha algú que espera la meva visita (teologia de la visitació). El fet és que d’aquella trobada de les dues cosines en surt el Magnificat aquest cant de lloança, tan bell com teològic com revolucionari. Avui quan arribem a Ain Karim trobem el Magnificat escrit en moltes llengües en rajoles. Nosaltres el vam cantar en català.

En la tradició, en els Concilis, en la teologia, Maria és figura de l’Església. Perquè porta Crist en el seu interior. Maria representa el cristianisme. En canvi Isabel representa la religió hebrea de la qual procedien Crist i els apòstols. Isabel representa la religió jueva, està desposada amb un sacerdot del temple Zacaries i a més el relat ens havia dit abans que Zacaries havia tingut una falta de fe i s’havia quedat mut.

La mudesa de Zacaries significa que el poble d’Israel ja no tenia gaire novetat a dir.  És com si el cristianisme anés a veure el judaisme, l’hebraisme (Cf. J.M.González, María, Victoria del Espíritu, Barcelona, Edimurtra, 1993, p. 56-57). Potser és el que hem de fer també avui, atansar-nos als jueus. Els jueus tan poderosos en el món. Els darrers papes des de Joan XXIII han fet signes eloqüents d’aproximació al judaisme. Joan XXIII va suprimir l’expressió “pèrfids jueus” de la litúrgia de la Setmana Santa (perfídia significa incredulitat i ceguesa), tant Joan Pau II com Benet XVI han visitat la sinagoga i han tractat i tracten els jueus de “germans grans”. Per això és important, si més no una vegada a la vida visitar Terra Santa, i si no podem pelegrinar-hi fer-ho interiorment i esdevenir tots missioners com Maria.