Recapacitem

Diumenge XXVI de durant l'any 27/09/15

Estimats germans i germanes

“Qui s’adona de les pròpies errades?/Disculpeu el que em passa inadvertit.” Són dos versets del salm 18 que hem cantat.  Sovint no ens adonem de les pròpies errades i moltes coses al voltant nostre ens passen inadvertides. El resultat de les eleccions que avui se celebren farà o hauria de fer que aquesta mateixa nit molts en la classe política s’adonin de les pròpies errades i les reconeguin... tan de bo! I que tots prenguem consciència de les nostres omissions: quin partit defensa el dret a la vida des de la seva concepció? Qui fa de la humilitat la seva senyera? Qui apel·la al bé comú o al destí universal dels béns? Ens cal encara un llarg recorregut perquè les diverses opcions polítiques responguin a les demandes sinceres de la societat. Amb tot els bisbes de Catalunya davant d’aquestes eleccions al Parlament –que molts han qualificat d’històriques- han recordat el “deure de tots els ciutadans a participar-hi activament  com una manera d’exercir la pròpia responsabilitat en la recerca del bé comú, i encara més en un moment crucial com el que estem vivint, que pot tenir conseqüències de llarga durada. Per això, cal que cadascú expressi per mitjà del vot les pròpies opcions, tenint present els grans valors que han d’estructurar la societat, com són el respecte als drets de les persones, de les famílies i les institucions, així com l’honestedat i la transparència de la gestió pública; i la regeneració de la política, pensada amb visió àmplia, i que prioritzi la justícia i l’atenció als més febles i als que sofreixen el pes de la crisi econòmica.”

Tots pel nostre baptisme hem rebut el do profètic. I Sant Jaume el posa en acció i en aquest fragment que hem proclama és especialment contundent amb els rics: “les vostres riqueses s’han podrit, s’han arnat els vostres vestits, s’ha rovellat el vostre or i la vostra plata”. Aquest clam hauria d’arribar als rics d’avui, que cada vegada són més rics, mentre els més pobres cada vegada ho són més. Que com diu el Papa Francesc es recordin que en la mortalla no hi ha butxaques, que no s’emportaran res a l’altra vida. Però alerta! tots podem viure tan aferrats als béns materials que ens oblidem de les coses de Déu...

Els cristians, com els altres grups religiosos, tenim sempre el risc de creure’ns els millors. Jesús sap que hi ha persones fora del seu grup de seguidors que també fan “miracles” és a dir coses dignes d’admiració. I aquesta és una tradició que segueixen els pares de l’Església quan parlen de les llavors del Verb, de les llavors de Veritat que es troben fora de la comunitat creient. Sant Justí, un filòsof del segle II es va convertir al cristianisme perquè buscava la veritat, potser com a fruit d’ aquesta mateixa experiència personal de recerca va escriure que l’ésser humà, per un impuls natural busca trobar la Veritat, la realitat que el disposa a trobar-se amb la mateixa transcendència.

D’altra banda els qui posen traves a aquest trobament amb Déu són els escandalosos. Les mesures que aconsella el Senyor per prevenir l’escàndol són duríssimes. Certament no ens les podem prendre al peu de la lletra perquè l’Església sempre ha anat contra la mutilació de membres. Però sí que tots som conscients que hi ha relacions que no ens fan créixer, que ens creen dependències, potser fins i tot que ens allunyen de la fe o d’un estil de vida coherent amb aquesta fe. Una àliga si té la pota lligada amb un fil de seda per grans que siguin les seves ales no pot volar... Des d’aquesta perspectiva podem entendre en el just sentit les mesures dràstiques que proposa el Senyor: si algú t’allunya de la fe, talla amb ell, encara que sigui tan estimat com el teu ull, la teva mà o el teu peu.

Maria a Canà de Galilea va fer possible que uns servents -que no eren deixebles- col·laboressin al primer miracle de Jesús, un miracle que anticipava ja l’eucaristia. El missatge és clar: no confiem només en persones de “missa” de tota la vida per construir el Regne, comptem també als qui són fora del recinte, a les perifèries i que potser estan esperant que algú els convidi a entrar en la rotllana.