Ofici de Tenebres 2024. Monició introductòria i paraules finals.

Sant Jeroni de la Murtra. Dimarts Sant 2024 (després de la celebració penitencial, amb reconciliació personal)

Paraules introductòries

A la litúrgia antiga de la Setmana Santa fins abans del Concili Vaticà II, hi ocupava un lloc important l’anomenat “Ofici de Tenebres” que eren les matines nocturnes del dimecres, del dijous i del divendres sant.  De primer es feia a l’hora de matines, és a dir a mitja nit, però cap al segle XIII-XIV per facilitar la participació del poble, es va anticipar a la tarda anterior.

Aquest ofici portava des del s. XII el nom especial de tenebrae o matutina tenebrarum, perquè acabava amb els llums apagats. Els escriptors medievals i molts entre els moderns l’han interpretat com a expressió del dol que sent l’Església per la mort de Jesús, a l’hora que les tenebres cobriren la terra. Un seguit de textos litúrgics evoquen de diverses maneres l’acarnissament dels enemics de Crist contra Ell, la seva mortal desolació a Getsemaní, la seva detenció, la traïció de Judes i les negacions de Pere. Des de fa gairebé trenta anys, aquí a la Murtra, l’hem actualitzat en un acte que agermana pregària silenciosa, música i cultura.

Un objecte litúrgic característic de l’ofici nocturn d’aquests tres dies és la sageta o tenebrari candeler triangular amb uns ciris representen Maria i els apòstols .

A mesura que el dia declinava i seguint el cant dels salms de matines i de laudes, els ciris eren apagades successivament al final de cada salm, excepte l’última que al final del Benedictus s’amagava encès darrera l’altar, simbolitzant la resurrecció i la llum del Crist i també Maria que va mantenir la seva llàntia viva en l’hora de la desolació.  En aquell moment la rúbrica observa “que es faci una mica de soroll i estrèpit” i aleshores els fidels picaven els bancs amb els llibres anomenats usualis, segurament indicant el terratrèmol que va seguir a la mort de Jesucrist. L'any passat ja hi vam incorporar la matraca.

El que escoltarem ara és una actualització de l’Ofici de Tenebres. Presentem cada apòstol i després cada un explica els seus atributs que ens parlen del seu martiri o de belles llegendes sobre el seu ministeri. En aquella nit tràgica tots, excepte Joan van abandonar lliurement a Jesús, per això cada apòstol és un ciri que es va apagant. Després, animats per la fe de Maria, es van retrobar. I després de Pentecosta, missioners arreu de la terra tots van donar la vida pel Mestre.

(A continuació l'Ofici de Tenebres)

Paraules finals

Els amics de la Murtra, agraïm la presència i participació, un any més de l’amic Miquel Pujol i Grau, acreditat violoncel·lista i artista visual, acompanyat de la seva esposa, Maria Rosa Bergé i Goñi. Amb el seu instrument planyívol posa una nota estremidora a la deserció de cada apòstol. I també agraïm al sextet Murtra la interpretació dels cants que ens han ajudat tant a pregar.  També volem agrair a Javier Bustamante Enríquez i a Albert López Vivancos, la magnífica ambientació del Refetor. Moltes gràcies a totes i a tots. Bona nit.