lunes, 7 de diciembre de 2015

Mantell de Misericòrdia


Solemnitat de la Immaculada

La festivitat de la Immaculada Concepció de Maria d’aquest any 2015 coincideix amb l’inici de l’Any de la Misericòrdia que ha convocat el Papa Francesc i que es clourà la festa de Crist Rei de l’any vinent.  La inauguració coincideix també avui amb el 50è aniversari de la clausura del Concili Vaticà II, l’esdeveniment eclesial més important del segle XX. “L’Església –ha dit el Sant Pare- sent la necessitat de mantenir viu aquest esdeveniment [el Concili]. Per a ella començava un nou període de la seva història. Els Pares reunits en el Concili havien percebut intensament, com un veritable buf de l’Esperit Sant, l’exigència de parlar de Déu als homes del seu temps d’una manera més comprensible”. Han passat cinquanta anys i el llenguatge de l’Església s’ha anat fent més i més entenedor. La missa, font i culminació de la vida cristiana, ha passat a celebrar-se del llatí a la llengua vernacle i de llengües vernacles n’hi ha moltes arreu del món. Avui la resta de la societat continua demanant a l’Església un llenguatge directe i entenedor. En aquest sentit, Déu n’hi do de l’esforç que es fa en la litúrgia i en la catequesi per fer-se entendre. Amb tot hi ha un llenguatge que tothom pot comprendre i aquest és el llenguatge de la misericòrdia que es tradueix si més no en catorze tipus d’obres corporals i espirituals.  El Papa actual és un gran comunicador, no sols perquè sap el que ha de dir, en poques paraules a la gent d’avui, sinó sobretot perquè fa gestos significatius de misericòrdia: pensem en el rentament de peus del Dijous Sant, en les abraçades als malalts, en les visites a presons...

Al Papa li preocupa, com a pastor de l’Església Universal, que en la nostra societat sovint estigui absent el perdó i infravalorada la misericòrdia. En la nostra cultura la paraula “misericòrdia” sona massa sovint a sentimentalisme, a tapadora d’injustícies i a justificació d’aquells que s’acontenten a donar unes engrunes d’allò que els sobra. Res d’això és veritable misericòrdia. I aquest any és una gran oportunitat per posar-la en valor i perquè els membres de la comunitat cristiana emmotllem la nostra vida al mode de viure de Jesús: en Ell tot ens parla de misericòrdia. Els cristians serem creïbles en la mesura que donem testimoni de misericòrdia. Per això aquest Any Sant ens esperona perquè les parròquies, comunitats, moviments i associacions revisem si la nostra acció pastoral és misericordiosa (Tomás Villar)

És cert que els missatges de Déu no són sempre clars i comprensibles: ho acabem d’escoltar en l’evangeli, Maria no va entendre a la primera l’anunci de l’àngel: es va torbar i es preguntava perquè la saludava així. Però aquella incomprensió inicial dóna pas a una resposta decidida i humil: “que es faci en mi segons la teva paraula”. Maria demana “que es faci” i ja anirà rumiant en el seu cor tot allò que anirà vivint.

Perquè Maria fos capaç de pronunciar aquell “sí”, Déu l’havia preparat des de l’origen, per això és Immaculada, no té taca, ni ombra de pecat. Nosaltres no som immaculats per l’origen, però sí que ho podem ser per la penitència i aquí hi ha un altre tret d’aquest Any de la Misericòrdia: el perdó sagramental. A les parròquies i comunitats cristianes de Badalona, facilitem un horari més ampli perquè tothom que ho desitgi s’hi pugui acollir.

L’empenta reformadora de Sant Joan XXIII, el Papa bo, que ha tingut la seva continuïtat en els pontificats posteriors, torna a emergir amb força en el de Francesc, a qui podríem qualificar com “el papa de les portes obertes”. El Papa va anticipar l’obertura de la Porta Santa a la Catedral de Bangui a la República Centreafricana, abans d’obrir oficialment la del Vaticà. Bangui esdevenia la capital espiritual del món. Crec que és un gest ben significatiu perquè es tracta d’un país que travessa una situació prou conflictiva i és alhora una Església jove. El bisbe de Roma amb aquests gests va superant la imatge d’una Església massa eurocèntrica, massa centrada en Europa... Diumenge vinent, dia 13, s’obriran portes d’arreu del món, perquè que el Papa ofereix la possibilitat de fer-ho a les catedrals, a les esglésies importants, i també als santuaris,  meta de molts pelegrins. 

A la Catedral de Barcelona, en una clau de volta de la nau central hi ha la imatge de Maria que amb el seu mantell obert i sostingut per àngels acull papes, reis, eclesiàstics i seglars. És una bona representació de la Misericòrdia.  Aquests dies hem conegut el nomenament del nou abat de Poblet, el P. Octavi Vilà, cisterecenc. Doncs bé Cesari d’Heisterbach, un monjo també cistercenc de la diòcesi de Colònia, explica en el seu Dialogus miraculorum escrit vers el 1220-1230, la visió d’un monjo “un monjo del nostre orde (...) que professava una particular devoció a Nostra Senyor, fa pocs anys fou raptat en esperit i admès a contemplar la glòria celestial. Va veure els diferents ordes de l’Església triomfant: els àngels, els patriarques, els profetes, els apòstols, els màrtirs, els confessors, cada un amb el seu distintiu corresponent... Però fou gran el seu desassossec en no descobrir cap membre del seu orde cistercenc. Va mirar per tot arreu, sense trobar cap dels seus en el regne de la glòria. Aleshores va adreçar la seva mirada plena d’angoixa a la benaurada Mare de Déu i li va dir: com s’explica Santíssima Senyora que no vegi aquí ningú del Císter? Com és possible que els teus servidors més fidels (els cistercencs són especialment devots de Maria) es vegin exclosos de la participació de tanta felicitat? I la Reina del Cel, en veure’l tan afeixugat li va respondre: “els del Císter em son tan cars i familiars, que els dono càlid abric sota els meus braços. I obrint el mantell que la cobria, i que era d’una amplada prodigiosa, li va mostrar una multitud innombrable de monjos, conversos i monges cistercencs....”

Amb el títol de “Mare de Misericòrdia” invoquem la Verge Maria, cada vegada que cantem la Salve. A Ella, “vida, dolcesa i esperança nostra”, ens encomanem avui confiats.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.