Purificar la intenció

Estimats germans i germanes,

Un dels moments més impressionants dels pelegrinatges a Lourdes és la benedicció dels malalts amb el Santíssim. En recordo una de fa anys: Jesús sagramentat desfilava enmig d’un silenci impressionant davant dels malalts posats a la gran esplanada, molts d’ells en cadires de rodes i lliteres mentre les veus, en diverses llengües, per la megafonia, anaven clamant peticions evangèliques: “Senyor fes que hi vegi”, “Senyor fes que hi senti”, “Fill de David, tingues compassió de mi”... Preguem avui per l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa, una associació que va néixer fa més de cent anys per acompanyar a Lourdes de França a tots aquells que, per motius de salut o econòmics, no podien fer sols aquell llarg viatge. Badalona té una llarga tradició de pelegrinatges amb alguns miracles memorables. Però el miracle permanent de Lourdes, el signe més admirable, ahir i avui, és la fe de les persones que hi acuden, malalts, pelegrins, infermeres, brancadiers, adults i infants, joves i vells. L’actual consiliari de l’Hospitalitat és mossèn Andreu Oller, rector de la nostra parròquia germana de Sant Josep. Ell diu que un hospitalari li va explicar molt bé la seva missió: que els que estan en situació precària i d’incapacitat es trobin acompanyats, consolats i atesos en les seves necessitats. Tots hauríem de pelegrinar alguna vegada a Lourdes. Faríem bé, ens faríem bé i seríem testimonis d’aquest miracle permanent.

En temps de Jesús, els mal anomenats leprosos en realitat eren malalts de la pell amb patologies produïdes per la pobresa, la falta d’higiene i la malnutrició. En una societat classista com la d’aleshores, els que anomenem leprosos eren una casta d’indesitjables i proscrits. La “lepra” recapitulava tots els mals que poden afeixugar una persona. La malaltia era vista com un càstig diví.  Era la marginació total . El leprós era un “impur” que comunica impuresa als “nets” que el toquessin i s’hi apropessin. Un quadre certament tenebrós. Però aquest leprós d’avui és conscient de necessitar la salvació, d’ésser sanat: “si ho voleu, em podeu purificar”. És la professió de fe més senzilla. Apel·la a la voluntat del Mestre. Cal saber demanar, demanar no ofèn.

En el gest de la guarició del leprós Sant Marc va voler que hi veiéssim una representació expressiva de tota la missió salvadora de Crist en la humanitat. L’evangelista que més curacions cita és Sant Marc. Dels trenta-cinc prodigis del Nou Testament, vint-i-un pertanyen a Marc. Però també ell indica que el leprós ha de fer deures: s’ha de fer examinar pel sacerdots i fer l’ofrena prescrita.

Els marginats són els qui ens molesten. Cada vegada més la salut s’entén com un tot. Les malalties físiques estan estretament relacionades amb les malalties de l’ànima. Els voluntaris i professionals de Càritas ens diuen que les persones que pidolen, tard o d’hora acaben amb trastorns mentals. Segurament no han sabut o no han pogut dissenyar correctament la seva vida... Hi ha una creença molt estesa i arrelada: que els qui són marginats és perquè han actuat equivocadament. Però qui som nosaltres per judicar-los? Qui té totes les dades per interpretar correctament la vida de l’altre?

Nosaltres no som leprosos. La majoria no estem marginats. Però tots hem de demanar al Senyor que ens purifiqui interiorment. Sabem i sentim que estem mancats de salut i que no ens la podem donar a nosaltres mateixos. Demanem el Senyor que purifiqui les nostres intencions. Que tot el que diem, que tot el que fem, estigui guiat per un amor abnegat i caritatiu, que no es busca a ell mateix. Que com ha dit Sant Pau: en tot procuro d’adaptar-me a tots i no busco allò que em convé a mi, sinó el que convé als altres, perquè se salvin.  

I que avui, quan elevem l’eucaristia, la nostra pregària sigui la del leprós: “si voleu, em podeu purificar.”