Sense exclusions

Diumenge VI de durant l'any

Estimats germans,

Què ens diu el Senyor en aquest evangeli d’avui?

A primera vista és un evangeli que parla de la guarició d’un leprós. Però avui la lepra, malgrat que avui encara afecta 16 milions de persones en el món i unes cinquanta mil a Europa, ens pot quedar un mica lluny Amb tot, ens diuen els entesos que la referència a la lepra a la Bíblia no solament es refereix a aquesta malaltia concreta, sinó que la paraula hebrea té un significat més ampli que incorpora diverses afeccions de la pell, fins i tot a floridures a parets, mobiliari o roba (Pilar Casals). Recordo que, de petit, al poble quan es parlava de “pesta” s’usava la mateixa paraula per parlar de la malaltia dels conills, que per indicar figuradament que hi havia moltes formigues o molts mosquits: “és una pesta”, es deia amb evident exageració. Ara sí que en la pandèmia tots hem experimentat molt de prop el que és una pesta i encara molt més contagiosa que la mateixa lepra! Sigui com sigui ja en temps de Jesús, la lepra era una malaltia coneguda i segurament concebuda com un càstig diví, que tornava impur el que la patia i, per tant, en exclòs.

Què ens diu doncs el Senyor? Si avui potser ens diu tant la lepra, sí que ens diu, o ens hauria de dir l’exclusió. Hi ha hagut moments en la vida que tots podem sentir-nos exclosos, sols, deixats de banda, discriminats... pensem només en  aquells infants i adolescents que al col·legi pateixen exclusió per part dels seus companys. Quant sofriment inútil! Però és el mateix sistema en el que vivim el que és excloent: Dimarts va fer dos mesos de l’incendi de la nau del carrer Guifré, on malvivien uns germans nostres sense papers i sense llar, amb un balanç de quatre morts i diversos ferits. I justament dimarts passat va quedar “desallotjat”, per ordre judicial el solar, que algunes persones damnificades havien tornat a ocupar perquè “no complien les mesures establertes per la Covid-19.” Així com quan hi havia la nau el contingent de persones era important -tot i que ningú no sabia el nombre amb certesa- ara estem parlant d’un grup petit, de 8 o 10 persones. Tan se val. L’Església a Badalona, l’administració local i diverses institucions i plataformes badalonines ens hem pres molt seriosament el tema dels sense llar i hem començat una campanya de sensibilització i cooperació amb entitats que ja des de fa anys treballen amb aquests germans nostres. Tenir una llar, aquesta és la principal reivindicació dels qui malvivien en la nau incendiada al barri del Gorg de Badalona, un incendi que va posar al descobert l’existència de setanta assentaments similars a l’àrea de Barcelona... Ara no trobeu que és contradictori desallotjar els que no tenen allotjament?  En contra l’exclusió, Jesús vol integrar tots en un projecte comú, el projecte del Regne. I això li va comportar també dols i fracassos aparents com el d’avui:

Perquè, fixem-nos: en l’episodi del leprós que hem escoltat a l’Evangeli, es planteja un interrogant. Si un malalt de lepra tenia prohibit d’apropar-se a ningú, com és que aquest acudí a Jesús? Segons alguns biblistes es tractava d’un dels seus deixebles titllat de “leprós” que anava pregonant per tot arreu que Jesús no observava la Llei de la puresa ritual, com de fet ho manifesta el seu gest d’estendre la mà i tocar-lo. Per això aquell leprós, a més, no fa el que Jesús li diu, el desobeeix, i comença a divulgar la seva guarició. És, podríem dir una mena de traïció. I a partir d’ara serà Jesús el que no podrà entrar públicament a cap ciutat i haurà de restar fora, en llocs despoblats, talment com si fos un leprós. Es començava a covar la seva Passió.

Avui és dia d’eleccions. Més que mai hem de sumar i d’incloure. Crec que hauríem d’allunyar de la nostra parla frases com : “ja estic cansat” “tots son iguals”, “voto el menys dolent”: no! tenim el dret de votar perquè tenim el deure de votar. No hem d’excloure ningú, a menys que, voluntàriament, s’autoexclogui.  Certament que cal una regeneració de la política, però això no significa omissió. Tenim el dret, perquè tenim el deure d’informar-nos ben bé de quin lloc ocupen en els programes qüestions tan serioses com els més vulnerables, la família, la vida humana, l’ecologia,  el diàleg o la pau i votar en consciència.  Que l’Esperit Sant ens il·lumini perquè complim dignament el nostre deure cívic sense exclusions ni exclusivismes.