jueves, 3 de agosto de 2017

En la festivitat de Sant Ignasi 2017

Aquests dies és fàcil que tinguem estones per contemplar, és a dir per gaudir silenciosament de la naturalesa i de les muntanyes, els torrents, les tarteres, la vegetació... Sant Ignasi deia “contemplación para alcanzar amor”. És a dir, la contemplació de les coses de Déu, no és per a un estèril solipsisme, és per estimar millor.

Aquests dies la Cartoixa de Montalegre ha estat notícia pel nomenament del P. Josep Maria Canals com a prior. El P. Canals diu que els monjos han de ser “solitaris i solidaris”, dues paraules que resumeixen la contemplació i l’acció. Ignasi admirava la cartoixa, tant que si un jesuïta hi vol ingressar no necessita cap dispensa. De fet els jesuïtes són “contemplatius en l’acció”.

La gran imatge del Moisès de Miquel Àngel que havia de formar part del sepulcre del Papa Juli II al Vaticà i que avui és a l’església romana de Sant Pere de les Cadenes (San Pietro in vincoli), il·lustra el passatge del llibre de l’Èxode que hem proclamat. Expressa molt bé aquest moment de ràbia continguda del profeta abans de trencar les taules de la llei i de destruir l’ídol que havien fabricat els israelites... La ràbia, al costat de la por, l’alegria i la tristesa és una de les emocions bàsiques.

També Ignasi tingué un moment de ràbia un dia que, anant de camí amb un burret, un infidel li malparlà de Maria. De moment no va reaccionar, però després en pensar-hi, hagués volgut matar-lo, però finalment va decidir que deixaria anar al burret i segons el camí que seguís, el mataria o no. Sortosament el burret va agafar un camí distint... i Ignasi va desistir del seu propòsit.
La ràbia cal saber-la gestionar i si es pot canalitzar en energia positiva.

Que Sant Ignasi ens ensenyi a fer-ho tot a major glòria de Déu.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.