Característiques de la festa
Diumenge XXVIII de durant l’any.
9 d'octubre de 2011
Avui és festa. Avui és diumenge dia de festa, de la celebració I la festa és la manifestació de la joia de viure i de creure. Però la festa autèntica no té res a veure amb la frivolitat: la festa és quelcom molt seriós. Festa és anticipació de la plenitud de l’eternitat. “Fins i tot la mort és una festa”, deia l’Alfred Rubio, sacerdot i metge, després d’haver sofert un greu infart. Podem celebrar la festa anant acompanyant un malalt. Perquè en la festa reconeixem agraïts que tot és do.
El profeta Isaïes, poeta, amb imatges tan belles, anuncia la festa. Com serà?
1.-Déu mateix la prepararà. Déu que ens ha creat ens recrearà. La festa és creació i és recreació. "Cors oberts a l’esperança d’una nova creació", diem en el cant. Però Déu no la prepara tot sol. Quan preparem una festa estem col•laborant en la seva obra creadora i per això la festa demana creativitat.
2.-Serà per a tots els pobles, serà universal, sense exclusió. Una festa excloent no és una veritable festa. La festa ha d’estar oberta a tothom. Com ens alegra cada any la vetlla de la Pentecosta que hi hagi gent de tantes diverses procedències!
3.- De plats gustosos i suculents. S’haurà preparat. Un plat gustós i suculent cal preparar-lo Entrarà pels sentits. No és una festa merament espiritual, tot el cos hi intervé. Jesús ressuscitat compartirà pa i peix amb els apòstols.
4.-Ja no hi haurà dol, ja no hi haurà mort. Déu consolarà. Aquesta és la nostra missió. Recordo que el Cardenal Vinko Pulij, en plena guerra de Sarajevo, una guerra tan cruel, quan va sortir a la missa del gall a la Catedral tothom plorava. Ell també va tenir desigs de plorar però se’n va esta per què va pensar, si jo ploro, qui consolarà el meu poble?
5.- La certesa que la mà de Déu reposa sobre aquesta muntanya, és a dir que la seva providència ens sosté. Per grans que puguin semblar o ser les dificultats. Cal alegrar-nos i celebrar-ho.
Reconeguem agraïts amb el salmista, que el Senyor és el nostre pastor, l’únic capaç de saciar-nos i de donar-nos el veritable repòs. L’únic capaç de guiar-nos per valls tenebroses, com pot ser la malaltia o la mort d’un ésser estimat o una nit fosca. Déu ens para la taula cada diumenge la taula de l’eucaristia. L’amor i la bondat de Déu ens acompanyen tota la vida. Ja des del baptisme el nostre cap fou ungit amb perfum i ens van incorporar a Crist, sacerdot, profeta i rei per a la vida eterna.
Ahir a la Seu d’Urgell vam viure una veritable festa a la qual vaig tenir el goig d’assistir-hi. Celebràvem la beatificació de la mare Anna Maria Janer, fundadora de les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell, en una gran carpa per a 4000 persones el temple s’havia fet en funció de la gent i de la celebració i no a l’inrevés. Hi havia gent de tota edat i un bonic clima de joia compartida. L’Anna Maria va dedicar tota la seva vida a atendre les persones marginades del seu temps: els pobres malalts i incurables, els empestats, els nens orfes, els ancians sols... l’amor a Déu i al proïsme és el que la va moure a actuar a sortir d’ella mateixa... Va viure l’exili i la presó. Però avui l’Institut que va fundar és present a onze països d’arreu del món. Es tracta d’una presència que es desenvolupa en diversos camps d’acció: escoles, hospitals, residències, missions, parròquies i també temps de lleure, sempre amb un pregon sentit eclesial. Donem-ne gràcies a Déu.
Anem a començar l’eucaristia, tot és a punt, veniu a la festa.
9 d'octubre de 2011
Avui és festa. Avui és diumenge dia de festa, de la celebració I la festa és la manifestació de la joia de viure i de creure. Però la festa autèntica no té res a veure amb la frivolitat: la festa és quelcom molt seriós. Festa és anticipació de la plenitud de l’eternitat. “Fins i tot la mort és una festa”, deia l’Alfred Rubio, sacerdot i metge, després d’haver sofert un greu infart. Podem celebrar la festa anant acompanyant un malalt. Perquè en la festa reconeixem agraïts que tot és do.
El profeta Isaïes, poeta, amb imatges tan belles, anuncia la festa. Com serà?
1.-Déu mateix la prepararà. Déu que ens ha creat ens recrearà. La festa és creació i és recreació. "Cors oberts a l’esperança d’una nova creació", diem en el cant. Però Déu no la prepara tot sol. Quan preparem una festa estem col•laborant en la seva obra creadora i per això la festa demana creativitat.
2.-Serà per a tots els pobles, serà universal, sense exclusió. Una festa excloent no és una veritable festa. La festa ha d’estar oberta a tothom. Com ens alegra cada any la vetlla de la Pentecosta que hi hagi gent de tantes diverses procedències!
3.- De plats gustosos i suculents. S’haurà preparat. Un plat gustós i suculent cal preparar-lo Entrarà pels sentits. No és una festa merament espiritual, tot el cos hi intervé. Jesús ressuscitat compartirà pa i peix amb els apòstols.
4.-Ja no hi haurà dol, ja no hi haurà mort. Déu consolarà. Aquesta és la nostra missió. Recordo que el Cardenal Vinko Pulij, en plena guerra de Sarajevo, una guerra tan cruel, quan va sortir a la missa del gall a la Catedral tothom plorava. Ell també va tenir desigs de plorar però se’n va esta per què va pensar, si jo ploro, qui consolarà el meu poble?
5.- La certesa que la mà de Déu reposa sobre aquesta muntanya, és a dir que la seva providència ens sosté. Per grans que puguin semblar o ser les dificultats. Cal alegrar-nos i celebrar-ho.
Reconeguem agraïts amb el salmista, que el Senyor és el nostre pastor, l’únic capaç de saciar-nos i de donar-nos el veritable repòs. L’únic capaç de guiar-nos per valls tenebroses, com pot ser la malaltia o la mort d’un ésser estimat o una nit fosca. Déu ens para la taula cada diumenge la taula de l’eucaristia. L’amor i la bondat de Déu ens acompanyen tota la vida. Ja des del baptisme el nostre cap fou ungit amb perfum i ens van incorporar a Crist, sacerdot, profeta i rei per a la vida eterna.
Ahir a la Seu d’Urgell vam viure una veritable festa a la qual vaig tenir el goig d’assistir-hi. Celebràvem la beatificació de la mare Anna Maria Janer, fundadora de les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell, en una gran carpa per a 4000 persones el temple s’havia fet en funció de la gent i de la celebració i no a l’inrevés. Hi havia gent de tota edat i un bonic clima de joia compartida. L’Anna Maria va dedicar tota la seva vida a atendre les persones marginades del seu temps: els pobres malalts i incurables, els empestats, els nens orfes, els ancians sols... l’amor a Déu i al proïsme és el que la va moure a actuar a sortir d’ella mateixa... Va viure l’exili i la presó. Però avui l’Institut que va fundar és present a onze països d’arreu del món. Es tracta d’una presència que es desenvolupa en diversos camps d’acció: escoles, hospitals, residències, missions, parròquies i també temps de lleure, sempre amb un pregon sentit eclesial. Donem-ne gràcies a Déu.
Anem a començar l’eucaristia, tot és a punt, veniu a la festa.
Comentarios
Publicar un comentario