domingo, 4 de marzo de 2012

Un instant etern

Diumenge II de Quaresma

Avui, amb les imatges enregistrades podem anar endavant i endarrera. Podem congelar la imatge, accelerar-la o retenir-la. Això no ho podem fer en la vida real: la història és per ser descrita, però no podem tornar-la a escriure. Tampoc el futur no ens pertany. És cert que tenim la memòria que ens permet evocar el passat i que som capaços de somniar i dissenyar el futur, però tot des de la humilitat del nostre present, l’únic que tenim. La transfiguració de Jesús fou un d’aquells instants que els apòstols volgueren fer eterns en el seu cor: Que n’estem de bé aquí a dalt! I Jesús transfigurat il•lumina i dóna sentit ple a la llei (Moisès) i als profetes (Elies). Després comprendran que la passió és necessària per entrar a la glòria, però ells han tastat ja l’eternitat. Han viscut un temps fora del temps com el de l’eucaristia.
Tots lloem la fe d’Abraham, pare dels creients. “Quina escena tan dura, com li podia demanar Déu el sacrifici del seu fill?” Diuen molts, però com afirma poèticament David Jou, quants pares avui sacrifiquen de tantes maneres els seus fills, amb horaris abusius o obligant-los a ser allò que ells van voler ser i no van poder! Si gran fou la fe d’Abraham, molt més gran fou la fe de Maria. Allà al calvari, no hi havia cap moltó, Jesús era l’anyell sacrificat. No hi havia cap àngel que deturés la mà del botxí. És el mateix Jesús, braços en creu que anuncia a Maria que serà mare de tots els homes.
Anem a celebrar l’eucaristia que anticipa l’eternitat en la nostra vida i Jesús és l’anyell de Déu. Que sigui un tast de l'eternitat.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.