Jaume Aymar i Ragolta

Solemnitat de Nostre Senyor Jesucrist Rei de tot el món 25/11/2012 El secret de la solemnitat d’avui el trobem en aquell diàleg entranyable i tràgic entre el bon lladre i Jesús tots dos crucificats al Gólgota: “Senyor, recorda’t de mi quan arribis al teu Regne” i la resposta esperançadora de Jesús: “Avui seràs amb mi al paradís”. És a dir que en el darrer moment, clavat en creu, Jesús, ens dóna la clau i identifica el seu Regne amb el paradís.   El Regne que havia estat el centre de la seva predicació i de la seva pregària: “convertiu-vos que el Regne de Déu és a prop”, “vingui a nosaltres el vostre Regne”, “no ets lluny del Regne de Déu”, és en realitat el nou paradís, el jardí de la felicitat plena. I els seus contemporanis ho havien entès malament: els apòstols que es disputaven llocs de poder en el Regne, els fariseus que estaven a l’aguait i temien que Jesús els desacredités, Pilat que s’espanta d’aquesta reialesa misteriosa i arriba a posar en un rètol escrit en vàries...

Diumenge XXXIII de durant l’any 18/11/2012 Quantes vegades en el decurs de la història hi ha hagut personatges i grups visionaris que han fixat amb tota exactitud la fi del món i després s’han quedat amb un pam de nas perquè tot ha continuat igual. Jesús diu clarament que del dia i l’hora ningú no en sap res, ni tan sols el Fill, només el Pare. I és que no es tracta de rellotges digitals ni de cronòmetres, l’eternitat és una altra dimensió. Des que el Fill de l’Home va venir al món, d’alguna manera ja ha començat la fi del món, del món caduc, vell, estèril i ha començat un temps nou: l’etapa definitiva de la història. Nosaltres en som protagonistes i amb tota humilitat però també amb tota fermesa hem d’ajudar a bastir aquest món nou, és a dir portat a plenitud, “mentre esperem l’acompliment de la nostra esperança, la manifestació de Jesucrist el nostre Salvador”. És a dir és una esperança activa. La nostra generació ha vist caure moltes coses que semblaven immutables: una man...

Diumenge XXXII de durant l’any Jesús ens adverteix d’una actitud que tots podem adoptar fàcilment: fer-nos veure, actuar de cara a la galeria, vantar-nos de les coses bones que fem. L’evangeli és tot el contrari. És que la teva mà dreta no sàpiga què fa l’esquerra, una frase del mateix Jesús. Ja no hi pot haver discreció és gran. Fer el bé amb discreció. Joan XXIII, el papa bo deia "només per avui faré una bona acció i no ho diré a ningú". Hi ha una pel·lícula molt divertida d’una noia -Amélie- que es dedica a fer bones accions sense que ningú no ho sàpiga. Entre tanta gent com hi havia al temple el gest d’aquella pobra vídua no va passar desapercebut a Jesús. Com tampoc no va passar desapercebuda a Elies la generositat de la vídua de Sarepta que preparava l’últim pa abans de morir de fam ella i el seu fill. Tots n’hem conegut d’aquestes “vídues pobres” que no donen d’allò que els sobra, si no del que els fa falta per viure. Aquestes vídues fan caritat...

Diumenge XXXI de durant l’any. 4/11/2012 Dijous celebràvem la festa de Tots Sants, aquells que van viure la plenitud de l’amor de Déu. Divendres pregàvem pels difunts, que Déu els admeti en el seu Regne. Avui el Senyor ens explica el camí per arribar a la plenitud de l’amor i abastar el seu Regne. L’escena   se situa en el Temple de Jerusalem, dos o tres dies abans de la Passió de Jesús. Jesús s’entrevistava amb un lletrat, escriba o doctor de la Llei, avui diríem un teòleg. I li fa una pregunta que sovint es plantejava en les escoles rabíniques d’aquell temps: quin és el principal dels manaments de la Llei? (en van arribar a tenir 670). Jesús respon declarant que són dos: “estimar Déu i estimar el proïsme”. I el doctor, talment com un bon deixeble, repeteix i glossa amb admiració aquest ensenyament del Mestre i Jesús el felicita. La nostra vida és una constant elecció. Estem sempre triant. Com quan un va al volant: passo o no passo? M’aturo o avanço? Vaig més de press...