El miracle de l'hospitalitat

Diumenge XV de durant l'any

Enmig de la xafogor  de l’estiu Abraham reconeix en aquells tres pelegrins la presència del mateix Déu. No els pregunta ni qui són ni com pensen , ni la calor l’impedeix de treballar: de seguida els acull i els prepara un àpat. I gràcies a la seva generositat Abraham escolta dels  llavis d’aquells nouvinguts un anunci sorprenent que li canviarà la vida... Potser la representació més cèlebre d’aquesta escena és la icona que ens va deixar Andrei Rublev al segle XV, plena d’un simbolisme encisador: tres àngels alhora semblants però amb túniques de colors diferents. L’àngel que porta el mantell blau representa Déu Pare- el cel- el que el porta vermell Déu Fill –el sacrifici de la creu- i el que el porta verd Déu Esperit Sant. A la part de dalt hi veiem una casa, un arbre i una muntanya. Són signes de les grans realitats religioses de l’Antic i del Nou Testament. La casa és l’indret de la presència de Déu enmig del seu poble (el Temple en l’Antic Testament i la comunitat reunida en el nou) l’arbre és el lloc de la prova (la temptació del Gènesi i l’arbre de la creu) la muntanya és el lloc de la llei (la llei antiga donada a Moisès i la nova, el Sermó de la muntanya de Jesús). Quan Antoni Gaudí va concebre la Sagrada Família també va assignar tres colors a les tres divines persones: el groc a Déu Pare (la llum), el vermell a Déu Fill (la sang del sacrifici), el taronjat a l’Esperit Sant, mescla del groc i del vermell.  Quan a Barcelona l’any 1992 es van celebrar els Jocs Olímpics es va construir un centre que acollís els representants de les diverses religions i que avui és el temple del patriarca Abraham. Un lloc on tots els atletes que volguessin poguessin pregar segons la seva tradició religiosa. Recordo que l’autor del retaule d’aquell temple, Riera i Aragó, va voler representar l’acolliment  d’Abraham a als tres personatges misteriosos mitjançant tres grans plats daurats...  

Marta i Maria també practiquen l’hospitalitat amb el seu amic Jesús i la colla dels deixebles que l’acompanyaven. Marta ho fa de la manera que sap millor servint i preparant la casa. Maria escoltant. Estar als peus és propi del deixeble.  No era habitual que es permetés a les dones de ser deixebles dels Mestres de la Llei i dels rabins d’aleshores. Jesús ho permet.  Què ens diu avui el Senyor? Que l’hospitalitat  no és completa si no escoltem l’hoste. A la gran tradició benedictina l’hoste ha de ser acollit com el mateix Crist. Ens hem de multiplicar per servir-lo, però també hem d’estar disposats a escoltar-lo. Aleshores es produeix el miracle. Cada vegada que celebrem l’eucaristia l’ acollim a Ell mateix. En la icona de Rublev, al mig de la taula hi ha una copa, símbol de l’amor nou i de la festa. Tota la Trinitat hi és present.