Jaume Aymar i Ragolta

Homilia diumenge VII de durant l’any (23/02/14) “Sigueu sants”. Ho hem escoltat a la primera lectura. Són les paraules que el Senyor va demanar a Moisès que digués a tota la comunitat dels israelites. Són les mateixes paraules que un sacerdot ja difunt ens va dir a un grup de sacerdots amics a l’hora d’emprendre un projecte apostòlic comú: “Sigueu sants”. Són les mateixes paraules que aquest diumenge vull repetir a tots els qui m’escolteu: “Sigueu sants” Pensant que primer me les he de dir i me les he de repetir a mi mateix: “sigues sant”. Com aquell rector de poble que estava preparant l’homilia i la mare va anar per darrera i li va preguntar: “què escrius fill meu?”. “Que hem de ser sants”. “I tu ja ets sant?”, li va preguntar la mare, deixant-lo ben confós. Què vol dir “ser sant”? El sant és el qui viu la caritat que és la plenitud de l’amor de Déu. L’evangeli ens ha assenyalat el camí gradual per arribar a viure aquesta plenitud. Primer graó: tornar bé per mal és a dir su...

L’acompliment i els compliments   Homilia diumenge 6 de durant l’any (16/02/14)   En castellà diuen amb humor que “cumplimien ​ to” ve de "cumplo y miento" per indicar que una persona que es limita a “complir”, en el fons s’enganya a ella mateixa i enganya els altres.   En català la paraula "complimen ​ t” té també un matís de falsedat: "no faci's compliment ​ s" solem dir quan una persona fa unes mostres de cortesia per afalagar però que no són sinceres i només busquen quedar bé.   Recordo que de jovenet una mare li deia a la seva filla: "anem a missa a tal hora i així ja quedem lliures" i jo pensava entre mi: "que no és lliure anar a missa?" Es veu que no. Que aquella dona s'ho prenia com un tràmit o com una obligació. Si anem a missa com l’acompliment d’un precepte i no com una festa que renova la nostra esperança, ben poca cosa fem. Però no vull judicar ningú també m'ho aplico a mi mateix: si el ca...

Diumenge V de durant l’any Les paraules del   profeta Isaïes que hem escoltat en la primera lectura crec que resumeixen i il·luminen el que estem vivint aquests dies: “Si no intentes de fer caure els altres ni els assenyales amb el dit pronunciant un malefici, si dones el teu pa als qui passen gana i satisfàs la fam dels indigents, s’omplirà de llum la teva foscor i el teu capvespre serà clar com el migdia.” Fer caure l’altre és l’escàndol. I avui se’n produeixen molts d’escàndols i se’n fa molt ressò als mitjans de comunicació. Qui s’aprofita de la seva posició de poder o de força per escandalitzar és a dir per fer caure un altre més jove o més petit, fa mal a l’altre i se’n fa a ell mateix. I voldríem eradicar l’escàndol, però sabem també amb realisme que en aquest món, el blat i la jull apareixen tristament barrejats. Cal lluitar contra els delictes i cal també fer medicina preventiva, sabent que d’escàndols n’hi ha hagut, n’hi ha i n’hi haurà.   I el més escan...

Els consagrats grans Homilia en la Presentació del Senyor 2014 L’Eucaristia sempre és motiu d’acció de gràcies, però avui hi ha molts motius d’agraïment Donem gràcies a Déu pels nadons Quan a casa neix un nen, tot s’omple de llum. Tinc present un avi jove, amb una greu problemàtica de comportament, que feia patir a tota la família. No s’ha guarit però des que va saber que la seva filla esperava un fill, el seu comportament va canviar radicalment. Ara només espera ser avi... Donem gràcies a Déu per aquests infants   que vosaltres presenteu avui davant   la nostra comunitat i que han estat batejats en el decurs de l’any passat. Per als pares quin goig i quina responsabilitat acompanyar-los en el seu itinerari creient! Donem gràcies a Déu per la gent gran Les persones ancianes que com Simeó i Anna són un pou de saviesa... Quantes coses vaig aprendre dels meus avis! Quantes coses podem aprendre dels nostres grans! Quin exemple ens donen les persones que mé...