sábado, 15 de febrero de 2014

L’acompliment i els compliments

 

Homilia diumenge 6 de durant l’any (16/02/14)

 

En castellà diuen amb humor que “cumplimiento” ve de "cumplo y miento" per indicar que una persona que es limita a “complir”, en el fons s’enganya a ella mateixa i enganya els altres.

 

En català la paraula "compliment” té també un matís de falsedat: "no faci's compliments" solem dir quan una persona fa unes mostres de cortesia per afalagar però que no són sinceres i només busquen quedar bé.

 

Recordo que de jovenet una mare li deia a la seva filla: "anem a missa a tal hora i així ja quedem lliures" i jo pensava entre mi: "que no és lliure anar a missa?" Es veu que no. Que aquella dona s'ho prenia com un tràmit o com una obligació. Si anem a missa com l’acompliment d’un precepte i no com una festa que renova la nostra esperança, ben poca cosa fem. Però no vull judicar ningú també m'ho aplico a mi mateix: si el capellà només compleix i no es dóna corre el risc de convertir-se en un funcionari.

 

Els manaments de Déu van molt més enllà dels preceptes humans, perquè neixen de l’amor i porten a l’amor. Tots ells es resumeixen en la caritat. Per això hem de fer-ho tot, fins les coses més petites de cada dia, pensant en la repercussió que poden tenir. Així ho escrivia Joan Maragall en el seu Elogi del viure:

 

“Estima el teu ofici,
la teva vocació,
la teva estrella,
allò pel que serveixes,
allò en que realment,
ets un entre els homes, 
esforçat en el teu quefer
com si de cada detall que penses, 
de cada paraula que dius,
de cada peça que poses, 
de cada cop de martell que dones,
en depengués la salvació de la humanitat.
Perquè en depén, creu-me.”

 

Diu un proverbi xinès que “el moviment d’ales d’una papallona es pot sentir a l’altra costat del món  i pot provocar un tsunami” és a dir que un petit canvi pot generar grans resultats...  

 
Rellegim doncs aquelles paraules tan boniques que diu Sant Pau tot citant l’Escriptura: “Cap ull no ha vist mai, ni cap orella no ha sentit, ni el cor de l’home somniava això que Déu té preparat per als qui l’estimen”. Déu ens té reservat un destí de felicitat que no podem ni imaginar”. Recordo mossèn Pere Surribas, el rector del meu poble, em deia un dia a la sagristia: penso que el cel serà una gran sorpresa, una sorpresa darrera l’altra, que només tindrem la “o” als llavis...

 

El bisbe Pere Tena a qui hem acomidat aquesta mateixa setmana deia a classe tot citant el P. Durrwell:“l’eucaristia és la vitrina de l’escatologia”. D’entrada no ho entenia gaire però amb els anys he anat comprenent que si participem amb fruit d’aquest àpat sagrat al més ençà, ja pregustem allò que serà el Regne de Déu en el més enllà. El bisbe Pere es notava que vivia molt a fons la litúrgia i els sagraments, amb sobrietat i autenticitat.

Que ell ja gaudeixi d’aquella plenitud que esperava i que nosaltres que encara restem aquí ens alimentem d’aquest pa partit per un món nou.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.