domingo, 2 de febrero de 2014


Els consagrats grans

Homilia en la Presentació del Senyor 2014

L’Eucaristia sempre és motiu d’acció de gràcies, però avui hi ha molts motius d’agraïment

Donem gràcies a Déu pels nadons

Quan a casa neix un nen, tot s’omple de llum. Tinc present un avi jove, amb una greu problemàtica de comportament, que feia patir a tota la família. No s’ha guarit però des que va saber que la seva filla esperava un fill, el seu comportament va canviar radicalment. Ara només espera ser avi...

Donem gràcies a Déu per aquests infants  que vosaltres presenteu avui davant  la nostra comunitat i que han estat batejats en el decurs de l’any passat. Per als pares quin goig i quina responsabilitat acompanyar-los en el seu itinerari creient!

Donem gràcies a Déu per la gent gran

Les persones ancianes que com Simeó i Anna són un pou de saviesa... Quantes coses vaig aprendre dels meus avis! Quantes coses podem aprendre dels nostres grans! Quin exemple ens donen les persones que més enllà de les seves xacres es mantenen lúcides i actives. Quants testimonis de fe! Fa ben poc assistia espiritualment una àvia centenària malalta molt estimada. Li vaig dir “resi” i em va respondre “no faig altra cosa”.

Donem gràcies a Déu pel moviment Vida Creixent

Que en aquests vint-i-cinc anys de vida ha ajudat tantes persones de la nostra ciutat a donar vida als anys. Que ha format persones en la fe. Que ha facilitat el diàleg, l’ajut recíproc i l’amistat...

Donem gràcies a Deú per les persones consagrades.

Aquestes persones que són testimonis vivents. Una germana jove del monestir de Vallbona, l’hostatgera respon així a Catalunya Cristiana quan se li pregunta què significa per a ella la vida monàstica: “És una vida de seguiment de Jesucrist, des de la pregària, la comunió fraterna, el treball, el silenci, la simplicitat; m’ofereixen un espai i un temps per aprofundir la relació vers Aquell que orienta i dóna sentit a  la meva existència.” Tan de bo que molts s’animessin a viure en aquest estil. El Papa Francesc ha dit que “els religiosos són profetes”.

Donem gràcies a Déu pels consagrats ancians

També hi ha persones que des de fa molts anys són fidels a la seva vocació i viuen consagrats a Déu en la solitud i el silenci de la cel·la i del claustre. Penso en els monjos de la veïna Cartoixa de Montalegre. Alguns fa més de cinquanta anys que van prendre l’hàbit i romanen fidel . Cada nit a la pregària de Completes repeteixen les paraules de Simeó: “Ara Senyor, deixeu que el vostre servent se’n vagi en pau”. Però no obstant el Senyor encara els deixa un temps més ací. Encara tenen una missió, ni que sigui la de deixar-se cuidar.

 

Donem gràcies a Déu per les persones que en la nostra vida han estat i són llum

Que amb la seva pau interior, amb el seu somriure franc, amb el seu servei abnegat il·luminen les nostres nits... El dia del nostre baptisme se’ns va lliurar un ciri encès i se’ns va dir que aquesta flama –la fe- la mantinguéssim sempre encesa. Avui festa de la Presentació renovem aquelles promeses que uns altres feren per nosaltres.

Que el Senyor ens faci la gràcia  d’il·luminar els nostres germans.

Germans i germanes, donem gràcies de ser cristians.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.