sábado, 12 de julio de 2014

Actituds d'ahir i d'avui

Diumenge XV de durant l’any (13/07/14)

Jesús era un home savi, coneixia molt bé la naturalesa humana. Aquesta experiència l’havia adquirit, humanament parlant,  en els anys de vida quotidiana al costat dels seus pares i de la seva gent de Natzaret, treballant amb les seves pròpies mans. I Jesús era alhora el Fill del Déu viu, i com a tal, coneixia com ningú el cor dels éssers humans.

Jesús que era, doncs, un gran psicòleg, és a dir un gran coneixedor de l’ànima humana, dibuixa avui magistralment en aquesta paràbola i en la seva introducció, uns personatges, unes maneres de ser que encara avui són prou vigents. No judica, descriu. Fixem-nos-hi.

L’indiferent: és aquells que s’ha tornat insensibles, mesell... Deia la beata Teresa de Calcuta que avui el pitjor mal és la indiferència. I el Papa Francesc a Lampedusa encara va donar un pas més, va dir, va lamentar que avui hi hagi una globalització de la indiferència...

El frívol: és el que té poca terra. No té profunditat. No entén o no vol entendre. Quantes persones hi ha avui així! Lleugeres, insubstancials. Semblen penjadors corcats, que aparentment es mantenen drets, però els  penges l’abric i cauen. El frívol es deixa portar per la corrent i la riuada del mal se l’emporta. Com pateix una persona conscient quan es troba voltada de frivolitat!

El dèbil: de moment entén i fins i tot se n’alegra, però tan bon punt es troba amb dificultats, sucumbeix de seguida. Aquesta vivència la tenien les primeres comunitats. Hi havia els lapsi aquells cristians que, per pressions, abjuraven de la seva fe. Potser avui a la pràctica, n’hi ha també molts d’aquests...

El “liat”: avui hi ha persones que sempre diuen que van “liades”, és a dir embolicades. Que no han fet allò que havien de fer perquè s’havien “liat”. Tens ganes de dir-los que si estan embolicats, es desemboliquin... Certament la vida és complexa, certament que sovint se’ns acumula la feina, certament que vivim imprevistos, però hem de saber distingir què és l’important i què és secundari... Aquesta mena de persones són aquelles que les preocupacions de les coses secundàries ofeguen les importants i no són mai plenament felices.

Els fidels: donen segons les seves capacitats. Han entès la Paraula, els ha arribat al cor i ha estat motiu de conversió. Cent, seixanta, trenta. No importa la quantitat, si no la qualitat...

Però Jesús també va fer entendre en els seus apòstols que aquestes actituds no les vivien només “uns altres”, també les vivien els propis deixebles, que eren insensibles quan deien per exemple que enviés les multituds a casa seva perquè es feia tard i no hi havia pa. O quan demanaven que caigués foc del cel i consumís els qui no creien... O quan renyaven els pares que volien acostar els seus infants a Jesús. També eren frívols quan renyaven aquells que es volien acostar a Jesús. Els deixebles també anaven “liats” quan avantposaven altres ocupacions al seguiment de Crist. I també els deixebles van donar fruit abundant a la fi,  quan l’Esperit Sant va davallar damunt d’ells.

Igualment nosaltres massa vegades ens mostrem indiferents davant el drama dels altres, fins i tot dels drames més propers, som frívols perquè no ens prenem prou seriosament la persona que tenim al davant, ens excusem dient que anem “liats”. I a la vegada també som més fidels a la nostra missió del que ens pensem o tenim testimonis de fidelitat més a prop del que creiem... La Paraula de Déu avui ens convida a fer una “macro”, una fotografia augmentada de la nostra realitat i ens ajuda a mirar la nostra vida a la llum de la fe.

No hem de judicar ni hem de judicar-nos. Però sí que cal que preparem i adobem la nostra terra perquè la llavor no es malmeni. Sí que cal que  estiguem atents a la Paraula que, com ha dit bellament el profeta Isaïes, amara la terra, la fecunda i la fa germinar.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.