sábado, 19 de julio de 2014

La fesomia de ´Déu


Diumenge XVI de durant l’any

Com és Déu? En quin Déu creiem? De vegades ens ho preguntem. El llibre de la Saviesa ens dóna alguns indicis: ”vetlla sobre tothom”, “la seva força és font de justícia”, “tracta tothom amb consideració”, “és moderat en les sentències”, “omple d’esperança...” I parlant de la seva fortalesa fa una explicació interessant: “demostreu només la vostra força si algú no creu que ho podeu tot, o bé quan humiliem aquells que, sabent que sou fort, es mostren arrogants”. Quina lliçó de saviesa! El Salm 85 encara hi afegeix, en aquest retrat de Déu, que és indulgent i bo, que és gran, que és únic, compassiu i benigne...

I com som els homes? Quan veiem fets tan luctuosos com la catàstrofe provocada per la destrucció per un míssil d’un avió de passatgers de la companyia aèria Malaysia Airlines, de dijous passat, amb tants morts, entre ells una eminència mundial en la lluita contra la sida Joep Lange, que havia salvat tantes vides humanes... O quan llegim notícies com la intensificació de la violència a la franja de Gaza,  un territori d’una extensió no gaire més gran que la meitat d’Andorra i , no obstant i això,  habitat per un milió i mig de palestins, fet que dona com a resultat la densitat de població més alta del planeta, i que és un territori turmentat... Quan ens assabentem que el que podria ser un paradís al costat de la Mediterrània per la bondat del seu clima o la suavitat del seu paisatge, avui és un infern... I tot això després d’aquella pregària interreligiosa per la pau, tan innovadora, promoguda pel papa Francesc... Quan veiem tot això tenim la temptació de deixar de creure en la condició humana: ens sentim avergonyits que hi ha gent que faci tant de  mal, que estimi el mal. Però l’Evangeli ens diu que el blat i el jull creixen junts –de fet són semblants- i que fora prematur d’intentar segar-los abans d’hora. Déu és lent per al càstig , ric en l’amor, i també ho hem de ser nosaltres que estem fets a la seva imatge i semblança.

Cada vegada que resem el parenostre repetim: “deslliureu-nos de qualsevol mal”. Els cristians estem convençuts que el mal no tindrà la darrera paraula, que al final el bé s’imposarà. Que la Vida vencerà la mort. Així sigui. Així és.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.