Jaume Aymar i Ragolta

Solemnitat de Nostre Senyor Jesucrist Rei de tot el món   2014 Aquest judici que   descriu l’evangeli d’avui en forma de paràbola no és simplement un judici individual (notem que el Senyor parla en plural) és el que s’ha anomenat “judici de les nacions”.   Els que han estudiat amb rigor aquest text de Sant Mateu estan d’acord en que aquests “germanets meus més petits”, són els deixebles de Jesús, especialment els missioners, i que les nacions seran judicades d’acord amb la seva actitud misericordiosa o no, solidària o hostil, davant d’ells L’escena del judici final és doncs la dramatització d’aquella idea expressada pel mateix evangelista al capítol 10 de Sant Mateu   (Mt. 10,40-42): “el qui us rep a vosaltres, em rep a mi”. Dit d’una altra manera, aquests dos grups de persones estan confrontades el dia del judici final: a un costat els deixebles, reunits al voltant de Jesús, asseguts prop d’ell. El Mestre sembla assenyalar-los amb un gest quan els anomena “aq...

Sonet agraït amb estrambot filial a Agustí Viñas Rexach, en el seu setantè aniversari. 20 de novembre de 2014     Déu et va treure del partit de la vida -t’ho va dir, inspirat, el cardenal Lluís- perquè t’adonessis,   a l’instant precís, de tanta i tanta estimació agraïda.   Setanta anys Agustí, sembla mentida, tenen molt també de serè encís, perquè segueixis bastint el paradís amb la Gràcia abundosa i beneïda.   Quina àmplia i dilatada trajectòria: ets pastor amic de milers de persones proper en hores amargues i bones!   O etapa plena, sentor de Glòria, transcendent abandó en les mans divines per tastar ja el que del Cel endevines.   I pots agrair joiós a la mare que et va portar al món i encara t’empara.   I un jorn abraçaràs també el pare que allí dalt, content, la taula et prepara.    

Sonet a Rosa Fons quan arriba el relleu     Sempre prop dels malalts tan amatent   ens has anunciat benvolguda Rosa   que es hora de transcendir i comosa   sabrem bé que continuaràs present.     Es pot sofrir i alhora estar content   ho saps bé com a mare i esposa.   I quan l'esperit per fi del tot reposa   veiem que hi ha hagut enteniment. .     Sabem que et deus als teus estimats   reforces el paper de mare i àvia   i d'una parroquiana humil i sàvia.     Et diem gràcies emocionats:   ets discreta, tothom ho diu   i al cel el Ramon, complagut, somriu.   Jaume Aymar i Ragolta Badalona, 17 de novembre de 2014

La Dedicació de la Basílica del Laterà 9/11/2014 Avui celebrem la dedicació de la primera catedral de l’Església, la basílica de Sant Joan del Laterà a Roma, on hi ha la càtedra del bisbe de Roma que avui és el papa Francesc. Aquesta temple tan bonic té al presbiteri un mosaic del segle XIII tot simbòlic: en el centre hi ha la Jerusalem celestial de la qual baixen quatre rius que són els quatre evangelis per sadollar un ramat d’ovelles i un altre de cérvols.   A sobre l’altar papal hi ha una taula de fusta que segons la tradició era l’altar on celebrà Sant Pere i els seus successors. Quan diem anem “a l’església”, ens reunirem “a l’església”, es casaran “per l’església”, estem usant   abreviatures, ens diu un expert com mossèn Josep Urdeix que en realitat   hauríem de dir “la casa de l’església” perquè l’església és per, sobre de tot, una casa, la casa de Déu i la casa dels fills i les filles de Déu.   Les esglésies certament són administrades per prever...

Commemoració dels fidels difunts (2/11/2014) És poc habitual celebrar la festa de tots els fidels difunts en diumenge, passa només de tant en tant. No obstant és bonic perquè diumenge és el dia de la Resurrecció. Tinc una amiga que cada any per l’aniversari de la mort de la seva mare fa celebrar una eucaristia a la seva parròquia i després se’n va a sopar amb alguns amics. Aquesta dona és una bona cristiana i diu que celebra “la pasqua de la mare”. Penso que és ben bé així, els cristians hauríem de celebrar la pasqua de les persones que se’ns moren, perquè és el pas de la mort a la Vida definitiva. Naturalment que estem tristos quan mor un ésser estimat i de vegades exterioritzem més aquest dolor quan passa el temps i anem elaborant el dol. Però no hem d’oblidar que Jesús se’ns ha presentat com a camí, veritat i vida i que nosaltres, fidels a la seva paraula, creiem en una resurrecció corporal. Les persones estimades les sentim properes, malgrat que hagin mort. Més d’un...

Tots Sants 2014 Que es la santedat? Ho diem en la darrera oració de la missa: la santedat es la plenitud del amor. Si examino el meu amor m'adono que es molt feble, de vegades tan interessat que no és un amor veritabke, però sé que estíc cridat a viure un amor ple,abnegat, géneros i a fons perdut. Com escrivia el beat Ramon Llull al Llibre d'Amics e Amat: "Demanaren a l'amic qui era: respòs d'amor, - de què ETS, - d' amor , quint'ha engendrat? Amor,on nasquist? En amor. De què vius? D' amor. On vas? A Amor. On ets? En amor" Aquesta fita no es inassolible. En la solemnitat d'avui fem memòria agraída que moltes dones i molts homes en el decurs de la història han viscut aquesta plenitud. No en sabem res: ni la seva historia, ni el seu nom, ni el lloc on reposen les seves despulles, ni tenen un lloc al calendari, pero tenim la certesa que, perquè han estimatm viuen ja la plenitud de l'amor. Són una multitud immensa, de tota llengua, raça ...