sábado, 1 de noviembre de 2014

Amor ple

Tots Sants 2014


Que es la santedat? Ho diem en la darrera oració de la missa: la santedat es la plenitud del amor. Si examino el meu amor m'adono que es molt feble, de vegades tan interessat que no és un amor veritabke, però sé que estíc cridat a viure un amor ple,abnegat, géneros i a fons perdut. Com escrivia el beat Ramon Llull al Llibre d'Amics e Amat: "Demanaren a l'amic qui era: respòs d'amor, - de què ETS, - d' amor , quint'ha engendrat? Amor,on nasquist? En amor. De què vius? D' amor. On vas? A Amor. On ets? En amor"

Aquesta fita no es inassolible. En la solemnitat d'avui fem memòria agraída que moltes dones i molts homes en el decurs de la història han viscut aquesta plenitud. No en sabem res: ni la seva historia, ni el seu nom, ni el lloc on reposen les seves despulles, ni tenen un lloc al calendari, pero tenim la certesa que, perquè han estimatm viuen ja la plenitud de l'amor. Són una multitud immensa, de tota llengua, raça i nació. També hi ha moltes altres persones que hem conegut i estimat, de les quals tenim la certesa moral que són al Cel.
Així com hi ha congregacions religioses que tenen molts sants canonitzats, els jerònims no. La mare Trinitat, priora de les jerònimes de Sant Maties,a Bellesguard, m'explicava que quan un monjo o una monja jerònima professen, si viuen fidels a la seva vocació, es considera que ja han entrat en la santedat.

Son els benaurats de que parla Jesus a l'evangeli i les benaurances nomes les poden viure aquells que estimen amb un amor fidel i abnegat. El qui estima de debó és pobre, mansuet, humil, misericordiós, té fam i set de ser just, fins i tot suporta la persecució... Fixem-nos que Jesus parla de benaurats en plural i es que uns i altres ens ajudem en el cami de la santificació, es a dir ens ajudem a anar-nos endinsant en la plenitud d'aquest amor. El beat Manuel Domingo i Sol deia: "no sabem si estem destinats a ser un torrent impetuos o a assemblar-nos a la gota de rosada que Déu envía al desert a la planta desconeguda, però sigui com sigui, no estem destinats a salvar-nos sols".

Són màrtirs, confessors, verges, homes i dones apasionats per fer el bé.

Com a humans que eren van errar i també van pecar: santedat no és sinònim de impecabilitat, però es van aixecar per la gracia inifinita de Déu. Benet XVI deia que " la santedat i la litúrgia" són la millor defensa de la fe.
Com parlar de santedat als joves d'avui? La millor manera és predicar amb l'exemple. Les paraules mouen, els exemples arrosseguen. Hi ha mares i pares que no estan d'acord amb les decisions que prenen els seus fills, però no obstant, potser havent-los advertit, els respecten. I els fills tard o d'hora som sensibles a aquesta actitud respectuosa dels nostres progenitors. D'altra banda, quants exemples d'abnegació entre esposos, entre pares i fills, entre germans!

Cada vegada que resem el credo refermem la nostra fe en la comunió dels sants. Cada vegada que ens unim a la pregària litúrgica fem memò ria d'ells.Pero aquesta comunió cal experimentar-la cal viure.
Tots Sants: la solemnitat que ens recorda que tots estem cridats a viure un amor de plenitud. Cada abraçada fraternal ens ho recorda.



No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.