Jaume Aymar i Ragolta

Solemnitat de la Santíssima Trinitat 2015. Hem començat aquesta eucaristia en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant i l’acabarem rebent la benedicció també en el nom de les tres divines persones. Moltes vegades en la litúrgia invoquem la Trinitat, cada vegada que acabem una oració adreçada al Pare diem: “per Nostre Senyor Jesucrist el vostre Fill que amb Vos viu i regna, en la unitat de l’Esperit Sant”. L’invoquem també en tots els sagraments. Jesús mateix a l’evangeli d’avui s’acosta als deixebles i els diu: “Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant”. Diuen els biblistes que aquesta és una fórmula inusual, nova; Jesús revela en la mateixa entranya de Déu hi ha un misteri d’amor i d’unitat. Ésser cristià és submergir-se en aquest misteri. Quan més ens estimem, quan més treballem per la unitat, quan més formem equip, comunitat, més ens atansem al misteri de Déu. El bonic del misteri és precisament això que mai no s’exha...

Els quatre elements dels antics,aigua,terra,aire i foc, els quatre elements del Càntic de les criatures de Francesc d'Assís, trobem en la Pentecosta la seva plenitud transcendent. En un món que sedeja plenitud de sentit, Jesús crida que Ell és Font d'aigua viva. En una Terra sovint eixuta i inhóspita, Ell és l'habitador de les ànimes. Davant d'unes estructures encarcarades, quan sembla que tot és inamovible perquè "sempre s'ha fet així", el vent impetuós de l'Esperit és renovació, és un Nou estil. És l'Esperit que ha parlat per la boca del Bisbe Santiago Agrelo quan ha desenganyat els religiosos que volguéssin vocacions per perpetuar unes estructures caduques. En una societat sovint freda i deshumanitzada,l'Esperit és el foc que Jesús ha vingut a calar a la terra.les llengües ardents sobre els apòstols en són signe. També els cors abrusats dels deixebles d'Emaús. Quina universalitat la de la Pentecosta! El llenguatge de l'amor tothom ...

L’Ascensió del Senyor, 2015 Jesús s’apareix als onze, en manca un, era un cos ferit per la traïció. Tampoc nosaltres no ens sentim complets: “falten molts dels nostres germans”, cantàvem. I no obstant a aquell cos mancat li confia una missió d’universalitat: anar per tot el món i predicar a tothom l’Evangeli que és bo i és nou. En uns homes que tendien espontàniament a recloure’s en un grup de selectes, autorreferents, com devien ressonar aquelles paraules, com els devien sacsejar! Jesús posa en les mans del onze apòstols un baptisme que netejarà molts del llot   de la mundanitat i una fe que portarà a fer “miracles”, és a dir coses admirables, coses dignes d’admiració. Quants miracles tenim l’ocasió de veure cada dia, si ens mirem les coses amb una mirada en profunditat!   Què seria avui “expulsar dimonis”? Allunyar tot allò que ens divideix: les rancúnies, els ressentiments, les enraonies i les mentides. I com? No fent-nos còmplices... I parlar llenguatges no...

Homilia diumenge VI de durant l’any 10/05/2015 Els testaments dels grans personatges de la història, solen ser breus. El testament de Jesús ho és: “estimeu-vos els uns als altres tal com jo us he estimat.” És breu però és dens. Ell mateix explica el “tal com” d’aquest amor: “jo us estimo tal com el Pare m’estima”. És dir, Jesús estima amb amor de Pare. Un amor, per tant, que el podeu entendre bé tots els qui sou pares i mares, perquè a una altra escala així és el vostre amor. Els veritables pares ho donaríeu tot pels vostres fills, faríeu fins i tot coses que semblen bogeries... Un amor que respecta la llibertat, un amor que no és dir que sí sempre a tot. Un amor pacient (quina paciència va tenir el Senyor amb els apòstols!) Un amor tendre i alhora fort. Un amor que vetlla, que acompanya,   que estima generosament, desinteressadament, sense exigir compensació. Que com deia el Dr. Folch i Camarassa, “està a prop, sense estar a sobre”. És l’amor del pare del fill pròdig, que e...

Diumenge V de Pasqua (3/05/2015) Sobre l’altar major de la Sagrada Família hi ha un baldaquí que representa l’Esperit   Sant   amb els seus dons. Del baldaquí pengen cinquanta làmpades que són simbòlicament els cinquanta dies que van de Pasqua fins la Pentecosta. És a dir el temps lluminós que estem celebrant. En el baldaquí hi ha il·luminat, l’himne “Glòria a Déu a dalt del Cel”, que alterna amb els set dons de l’Esperit Sant: saviesa, enteniment, consell, fortalesa, ciència, pietat i temor de Déu. Al baldaquí hi ha també uns gotims de raïm, de diverses menes i unes espigues de blat. Quan Gaudí parlava d’aquesta solució comentava la insuperable bellesa del menjador del camp, sota una parra, i el significat místic de les paraules que segons sant Joan, el Senyor va adreçar als apòstols després de la institució de l’Eucaristia i que hem proclamat a l’Evangeli d’avui: “Jo sóc el cep i vosaltres les sarments, el qui romandrà amb mi, donarà fruit abundant”. Aquesta és una...