Jaume Aymar i Ragolta

Homilia diumenge de la Sagrada Família (27/12/15) Aquest diumenge de la Sagrada Família contemplem Josep i Maria que retroben Jesús en el Temple després de tres dies de creure’l perdut. Quina angoixa per uns pares perdre el fill! I quin goig quan el retroben. Deu ser un sentiment semblant a tenir un fill malalt, a témer perdre’l i després veure’l recuperat... Però anant més a fons, em pregunto, quantes persones avui han perdut Jesús? Persones que creien i s’han refredat o han deixat de creure: Jesús ha deixat de ser el nord de la seva vida. I potser són persones de la nostra pròpia família. Aquests dies coincidim amb ells a taula. Quants pares em diuen: “els meus fills han deixat de practicar, no s’han casat per l’Església, no han volgut batejar els seus fills... Què hem fet malament? Hem volgut donar-los exemple i no n’hem sortit.” Aquests pares s’han d’alliberar de la culpabilitat: en l’educació d’una persona intervenen molts factors, al costat de la família hi ha l’escola,...

Nit de Nadal 24/12/15   Maria va embolcallar el nen i el posà en una menjadora –no en un bressol- perquè no havien trobat lloc a l’hostal. En poques paraules l’evangelista Lluc descriu el drama de la Sagrada Família. Aquell Nen que havia de ser gran que l’anomenaríem fill de l’Altíssim, que regnaria sobre la casa de David el seu pare i que el seu regne no tindria fi neix en un indret humil i impropi d’un Príncep. Quant que devien rumiar els seus pares! És inevitable pensar en els refugiats i els immigrants. El nombre dels que han creuat aquest any la Mediterrània i han arribat a les costes europees fugint d’un conflicte, d’una persecución d’una vida de misèria ha superat ja les 800.000 persones. Una cifra que quadriplica les que van arribar a la Unió Europea el 2014. No sabem quina serà la sort   d’aquests infants que neixen lluny de la seva terra. Potser algun d’ells està cridat a portar la pau al seu poble i a la humanitat sencera. El secret de Nadal...

  Beneir i lloar Diumenge Quart d’Advent 21/12/15 Aquests dies ja respirem l’atmosfera del Nadal: les lluminàries i les músiques ens evoquen moltes coses viscudes, molts nadals passats... Però tots els reclams externs no ens haurien de distreure de l’essencial, que és invisible als ulls: Déu fet home, la Paraula feta carn. L’evangeli d’avui ens fa fixar l’atenció en la persona que més a prop va estar de Crist i que més ens apropa a Crist: la seva Mare. La pàgina de la Visitació descriu una escena entranyable. Els qui hem tingut el goig de viatjar a Terra Santa, recordem aquella pujada costeruda a Ain-Karim, fins a la casa de Zacaries i Elisabet. Maria fa un llarg viatge de tres o quatre dies i el fa de pressa, decididament, per anar-se a trobar amb la seva cosina gran i en estat, que la necessita. No pensa en ella mateixa, no és com avui diem autorreferencial, mira cap endavant i cap enfora... Jesús l’imitarà i de vegades farà també llargs viatges per anar a visitar un...

Tercer diumenge d'Advent. Dominica gaudete 13/12/15 Avui és el diumenge del goig, totes les lectures, els ornaments, les flors, els cants parlen en aquesta clau de proximitat joiosa. Tornem a posar els ulls en   Joan Baptista, l’home del desert, el que havia portat al desert a la ciutat, dóna consells precisos i realistes: “Vestit i menjar” eren i són l’expressió popular de tot allò que és indispensable per a viure una vida digna. Lluc posa en llavis de Joan el sentit social que ja vivia la primitiva comunitat cristiana com s’explica el llibre dels Fets. És bonic de veure que avui passat tants anys la flama del compartir –malgrat tot- es manté encesa. Ahir mateix, aquí a la parròquia de Santa Maria vam tenir un concert solidari amb el lema “superant l’estigma i la pobresa,” a favor de la Fundació Acollida i Esperança una entitat dedicada a crear espais d’acollida i a atendre a persones que pateixen exclusió social moltes d’elles a causa de la SIDA, sense recursos econòmic...

Solemnitat de la Immaculada La festivitat de la Immaculada Concepció de Maria d’aquest any 2015 coincideix amb l’inici de l’Any de la Misericòrdia que ha convocat el Papa Francesc i que es clourà la festa de Crist Rei de l’any vinent.   La inauguració coincideix també avui amb el 50è aniversari de la clausura del Concili Vaticà II, l’esdeveniment eclesial més important del segle XX. “L’Església –ha dit el Sant Pare- sent la necessitat de mantenir viu aquest esdeveniment [el Concili]. Per a ella començava un nou període de la seva història. Els Pares reunits en el Concili havien percebut intensament, com un veritable buf de l’Esperit Sant, l’exigència de parlar de Déu als homes del seu temps d’una manera més comprensible”. Han passat cinquanta anys i el llenguatge de l’Església s’ha anat fent més i més entenedor. La missa, font i culminació de la vida cristiana, ha passat a celebrar-se del llatí a la llengua vernacle i de llengües vernacles n’hi ha moltes arreu del món. Avui ...

Segon diumenge d’Advent C La Paraula de Déu continua alimentant la nostra esperança. Que n’és de bella la primera lectura! Bella i prometedora. Hi ressona la pregària i l’auguri amb què   les sinagogues de la diàspora jueva, els darrers temps abans de Crist,   amb aquest text i d’altres desvetllaven, l’esperança d’un proper dia de glòria per la seva llunyana Jerusalem, model de societat perfecte. La flama de l’ideal futur cremava en la llar del seu amor a la humil realitat present. En la Carta als cristians de Filip la nota dominant és l’amistat entre l’Apòstol i els seus deixebles col·laboradors. Les línies de l’autèntica amistat, no es limitaven a l’ara i aquí, sinó que segons Sant   Pau estaven destinades a confluir en allò que anomena “el Dia de Jesucrist”. És a dir més enllà de la història,   l’amistat autèntica té vocació d’eternitat. Lluc, és l’únic evangelista que descriu el context històric precís on Joan Baptista comença la seva missió. No era ...