viernes, 25 de diciembre de 2015

Bellesa del Pessebre


Nit de Nadal 24/12/15

 

Maria va embolcallar el nen i el posà en una menjadora –no en un bressol- perquè no havien trobat lloc a l’hostal. En poques paraules l’evangelista Lluc descriu el drama de la Sagrada Família. Aquell Nen que havia de ser gran que l’anomenaríem fill de l’Altíssim, que regnaria sobre la casa de David el seu pare i que el seu regne no tindria fi neix en un indret humil i impropi d’un Príncep. Quant que devien rumiar els seus pares!

És inevitable pensar en els refugiats i els immigrants. El nombre dels que han creuat aquest any la Mediterrània i han arribat a les costes europees fugint d’un conflicte, d’una persecución d’una vida de misèria ha superat ja les 800.000 persones. Una cifra que quadriplica les que van arribar a la Unió Europea el 2014.

No sabem quina serà la sort  d’aquests infants que neixen lluny de la seva terra. Potser algun d’ells està cridat a portar la pau al seu poble i a la humanitat sencera.

El secret de Nadal és que Déu assumeix la nostra humanitat, perquè nosaltres arribem a la plenitud de la divinitat.

Els primers beneficiaris de l’anunci de l’àngel seran els pastors. Els pastors, també marginats, que vivien al ras. Jesús d’adult prendrà la imatge del bon pastor, que guia les ovelles i es preocupa de les perdudes. L’Oratori “El Pessebre”, amb lletra de Joan Alavedra i música de Pau Casals, va néixer del desig d’un infant. Era l’any 1934. La filla de Joan Alavedra, Maria, que aleshores tenia cinc anys, en atansar-se Nadal va demanar al seu pare que li fes el pessebre. Van sortir un matí i, a les parades de les escales de la Catedral de Barcelona, a la fira de Santa Llúcia, van comprar el suro per a fer les muntanyes i la Cova, la molsa per als prats, i les figuretes per animar el paisatge. El van muntar en un racó del menjador i, quan en Joan es pensava que la feina ja estava enllestida, Maria demanà al seu pare que hi fes un vers. Es tractava de fer parlar aquelles figuretes que tenia davant els ulls i de fer-les parlar en un llenguatge entenedor per a una nena. Què havien de dir?. El sentit profund del pessebre, és a dir, la transcendència del Naixement de Jesús.

Aquell poema va passar moltes vicissituds. Quan Joan Alavedra hagué de marxar a l’exili el portava inacabat dins d’una maleta. Després hi hagué l’emotiu trobament amb el mestre Pau Casals. I l’impuls d’Alavedra d’acabar el poema i de presentar-lo als Jocs Florals de la Llengua Catalana a Perpinyà, on fou premiat. Casals se’n va assabentar pels diaris i un dia decidir musicar el poema.

Eren els anys del domini nazi, com una ressonància de les paraules d’Isaïes, “les botes dels soldats marcaven el pas...”

I en aquelles circumstàncies tan difícils nasqué una obra veritablement excepcional, perquè les figures no solament parlen sinó que canten: canta Maria, Josep, els àngels, el llaurador, els pastors, la vella que fila, els mags... Però canten també els animals: els camells dels reis, i la mula de l’estable i el bou.

Potser és el bou el qui millor expressa la condició humana; diu així: “He passat la nit/vetllant, encongit,/amb el cor petit/ i les banyes moixes./I feia un mugir/ ben dolç, per si així/podia ablanir/ les meves angoixes// Quina nit d’encants,/d’estels rutilants,/de vols flamejants/ i d’aura divina!/I quins cants tan bells!// Com d’eixam d’ocells/refilant tots ells/amb la veu més fina./He vist el Vedell,/que és molt blanc de pell/ i encar no camina./ Però fa una claror/ i una resplendor/que tot ho il·lumina.// Al cor de la nit/ la llum ha sortit/ en una establia./ Em miro el rastell,/l’alfals i aquest Vell/ que tot s’hi entendria.// I, pel respirall,/la nit, com va avall/i el néixer del dia.

Amics: si ens sentim angoixats, amb el cor petit, moixos,  contemplem la bellesa d’aquesta nit de lluna plena i la tendresa del pessebre. Que en la petitesa d’un Infant que neix sapiguem descobrir-hi la llum que tot ho il·lumina. Que enmig de les foscors, de les ombres de les incerteses, que visquem l’alegria del Nadal.

Tornem-nos a mirar lentament les coses i les persones i veurem com la nit de la tristor i del desconcert dóna pas a una nova albada.

 

Que tingueu un Sant Nadal.

 

 

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.