Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge III de Quaresma (28 de febrer 2016) Que n’és de profunda la primera lectura! De vegades Déu parla des d’una realitat inhòspita, o des d’una circumstància adversa, tan aspra, tan incòmoda, com una bardissa incandescent. Allí Déu es revela a Moisès i li dóna una missió. Déu se li revela com al Déu del teu pare, Déu d’Abraham, Déu d’Isaac i Déu de Jacob. Ens podríem preguntar perquè repeteix tantes la paraula “Déu”, ho podria dir tot d’una tacada, Déu del teu pare, d’Abraham, d’Isaac i de Jacob? Perquè Déu és el mateix, però no és igual la relació que hi té el teu pare amb la que hi té Abraham, amb la que hi té Isaac i amb la que hi té Jacob. (M.A.Ouaknin) No és la mateixa la relació que té el Senyor, el Qui és, amb el Joaquim, amb la Teresa, amb la Montse, amb la Rosa, amb el Francesc, amb cada un de nosaltres. I aquest és el principi transcendent de la llibertat religiosa. Depèn doncs de la relació que tinguem amb Déu que actuem d’una manera o d’una altra I Moisès es ...

Celebrem el 40è aniversari de la mort de Francesca Güell i López (1885-1976), fundadora de l’Àmbit repòs religiós i cultural que porta el seu nom. Gràcies a Francesca Güell avui som aquí. Mossèn Alfred Rubio la va secundar en el seu somni que aquest monestir, restaurat, podria esdevenir un àmbit de repòs. Francesca tenia molt clar allò que volia per la Murtra: solitud i silenci personal, perquè ella mateixa era la primera en practicar-los. I va pensar especialment en intel·lectuals i artistes, que era l’ambient que havia viscut a casa seva des de petita, aquells intel·lectuals i artistes a qui convocava el seu pare Eusebi Güell: escriptors i poetes com mossèn Cinto Verdaguer o Ramon Picó i Campamar; arquitectes com Joan Martorell, Antoni Gaudí o Francesc Berenguer ; pintors com Aleix Clapés o Joan Llimona, escultors com Rossend Nobas o Josep Llimona... I ella mateixa, Francesca, era intel·lectual i artista perquè va cultivar l’intel·lecte i la pintura expressionista. Destaquem el seu...

Homilia del diumenge II de Quaresma 21/02/16 Tots necessitem fer una aturada, la vida ens surt a l’encontre i sovint ens sentim desbordats. Jesús i els seus apòstols de vegades no podien ni reposar una mica perquè la gent els perseguia arreu. Però aquell dia Jesús va voler fer una aturada diferent i va anar a una muntanya alta. I se’n va emportar uns deixebles, ni tots els apòstols, sinó solament aquells tres predilectes, Pere, Jaume i Joan.  I se’ls va emportar a pregar. És diferent pregar en el cor de la ciutat que fer-ho en una muntanya alta, és a dir en un lloc on pobles, carreteres i camins es veuen en unes altres dimensions, es relativitzen. I mentre pregava va canviar l’aspecte de la seva cara, del seu esguard. Quan la pregària surt del cor, quan la pregària és tractar amb aquell que sabem que ens estima, tot canvia, fins el rostre es transfigura.  Quan les persones preguem sincerament ens fem humils, perquè reconeixem que no tot depèn de nosaltres. La Quaresma és...

Homilia primer diumenge de Quaresma 14/02/2016 Diu l’evangeli  que Jesús va quedar “extenuat de fam”,  es a dir, va viure una situació límit, com la que va viure el poble d’Israel en la seva dura travessa del desert, com la que viuen tants homes, dones i infants avui a la terra. Es calcula que quasi 800 milions de persones en el món no tenen prou aliments per portar una vida saludable i que 3 milions de nens moren de fam cada any. I la fam fa que es creïn miratges, que moltes persones que viuen en països en vies de desenvolupament  s’enganyin pensant que en els països d’occident les pedres es tornen pans, que els famosos que apareixen en la pantalla són ídols i que a ells, sovint desesperats per la manca de condicions dignes, no els passarà res si es posen en situació de risc travessant les aigües en fràgils pasteres, abocant-los sovint a una mort segura. Que hi hagués fam al segle XIX era una injustícia, que hi hagi fam avui al segle XXI, per la mala gestió i distr...

Homilia diumenge V de durant l'any Sovint els nostres sentiments i les nostres actituds els vivim barrejats. També era així en els apòstols, tan humans: Pere, d’una banda, estava cansat perquè s’havia escarrassat ell i els seus companys tota la nit intentant pescar de manera infructuosa, però d’altra banda té la bona disposició de calar les xarxes, atenent a la paraula de Jesús. No ens passa sovint això? Hi ha coses que no ens venen de gust, que ens fan mandra, que se’ns fan costerudes, però les acabem fent perquè les hem de fer de vegades, sense saber massa per què. Que diferent fora que les féssim perquè sentim que Déu ens les demana! I Déu ens demana les coses de moltes maneres: ho fa quan ens  quan llegim la Paraula, quan l’escoltem, quan hi reflexionem, quan en fem pregària... Ens les demana també a través de les persones estimades i dels esdeveniments de la vida, els de cada dia, mirats -això sí- amb ulls de fe. Aquest cansament de Simó, em fa pensar en les nostres co...