sábado, 6 de febrero de 2016

Farem xarxa

Homilia diumenge V de durant l'any

Sovint els nostres sentiments i les nostres actituds els vivim barrejats. També era així en els apòstols, tan humans: Pere, d’una banda, estava cansat perquè s’havia escarrassat ell i els seus companys tota la nit intentant pescar de manera infructuosa, però d’altra banda té la bona disposició de calar les xarxes, atenent a la paraula de Jesús. No ens passa sovint això? Hi ha coses que no ens venen de gust, que ens fan mandra, que se’ns fan costerudes, però les acabem fent perquè les hem de fer de vegades, sense saber massa per què. Que diferent fora que les féssim perquè sentim que Déu ens les demana! I Déu ens demana les coses de moltes maneres: ho fa quan ens  quan llegim la Paraula, quan l’escoltem, quan hi reflexionem, quan en fem pregària... Ens les demana també a través de les persones estimades i dels esdeveniments de la vida, els de cada dia, mirats -això sí- amb ulls de fe.
Aquest cansament de Simó, em fa pensar en les nostres comunitats, moviments i associacions, els de la vella Europa. Una de les grans preocupacions de l’Església i les seves institucions avui és la manca de relleu. La mitjana d’edat de les nostres comunitats és alta, entre nosaltres sovint hi ha poques vocacions sacerdotals, diaconals o religioses... Sovint ens hem de refiar de persones d’altres latituds i procedències. I aquesta decepció la vivim també en les nostres famílies: els fills abandonen la pràctica religiosa, potser ja no es casen per l’Església, ja no bategen els fills, no els proposen de fer la comunió... La ignorància religiosa creix i s’esborra de l’àmbit públic. I això suscita en els adults un sentiment de culpabilitat i encara pitjor, de tirar el barret el foc: ens hi hem escarrassat i no n’hem sortit, ja no val la pena!
En lloc de tirar el barret, Jesús ens convida a tirar novament les xarxes,  però a fer-ho en nom d’ell. I què vol dir tirar les xarxes en nom de Jesús? D’una banda cal tenir aquella disponibilitat del profeta: “Aquí em teniu, envieu-m’hi”; la disponibilitat de Pere: “ja que vos ho dieu, calaré les xarxes”; o la disponibilitat de Pau, tot i sentir-se “nascut fora de temps” i “el més petit dels apòstols”, com confessa, humilment a la comunitat de Corint. És la disponibilitat de tantes persones que avui fan de la seva vida una ofrena.
“Tirar les xarxes” avui ho podríem traduir com fer xarxa, buscar sinèrgies, aliances, sanes complicitats. En una societat abocada a l’individualisme, “fer xarxa” vol dir ser humil i saber que també depenem dels altres; que la feina d’equip és molt important. Com diu el cant de mossèn Xavier Morlans, “Hem sentit una paraula”: “Farem xarxa de veus,/ farem xarxa de mans,/ lleugers els nostres peus/ a molts duran la pau.”
Els experts en comunicació ens diuen com són d’importants avui les xarxes socials per propagar el missatge. Potser algú dirà “això no és per a mi” i en tindrà tot el dret. Però sí que és per a molts i fer comunitat vol dir també ser com vasos comunicants, tots ens podem enriquir de les coneixences i de les relacions dels altres.

Aquesta setmana comença el temps de Quaresma, temps de conversió. Potser la conversió és deixar de treballar de manera individualista i fer-ho en equip. No ens mancarà l’ajut del Senyor. Com hem sentit en el salm: “Sempre que us invocava m’heu escoltat, heu enfortit la meva ànima”.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.