Jaume Aymar i Ragolta

(comentari editorial a Ràdio Estel, 28 de març de 2018) He tingut només dues ocasions per parlar amb el President Carles Puigdemont, quan encara era a Catalunya. En una d’elles –l’ampliació d’una residència d’ancians- vaig recordar que hi ha una pregària que sabia que coneixien perfectament dues persones presents en la sala. L’una –vaig dir- és el President, l’altra és la meva mare. És la pregària al Crist de la Tramuntana, que va escriure el poeta de Figueres Carles Fages de Climent i  que diu així: “Braços en creu damunt la pia fusta,/Senyor, empareu la closa i el sembrat,/ 
 doneu el verd exacte al nostre prat/ 
 i mesureu la tramuntana justa/que eixugui l'herba i no ens espolsi el blat.” Després em van dir que en recitar-la, el President s’havia emocionat.  De fet, ell va fer el seu discurs basant-se en aquesta bella oració que havia après del mestre Manel Costa-Pau quan d’estudiant es formava al  col·legi religiós de Santa Maria del Collell.  Va dir que no e...

A la plaça Avui és una festa on els infants tenen gran protagonisme, com els nens d’Israel tingueren en aquella entrada solemne de Jesús a Jerusalem dalt d’un burret enmig d’aclamacions. Avui sou aquí pares i mares amb els vostres fills. També hi ha avis, tiets i padrins. És una festa molt de família. I ben mirat és també una manifestació no violenta, a l’estil de Jesús. Una manifestació en la qual brandem palmes i llorers. La palma és el símbol del testimoni i el llorer és el símbol de la victòria.   Vol dir que allò que acaba vencent, és el testimoni.   Ho acabem d’escoltar   Jesús no va entrar a la Ciutat Santa al front d’un exèrcit muntat a cavall a l’estil dels homes de guerra sinó, pacífic, damunt d’un humil pollí fill de somera... I això ens parla de la importància de la no violència. És el que es diu No violència activa (NOVA), la tercera via de Jesús a les sortides clàssiques de l’acció-reacció o al silenci submís. Gràcies per ser aquí.  A l’esglé...

Diumenge Vè de Quaresma (18/03/18) Estimats germans i germanes, De vegades ens imaginem la vida de Jesús com una trajectòria rectilínia que va des del naixement a Betlem fins a la mort i la resurrecció a Jerusalem. Però si llegim atentament els evangelis veurem que no és així. En la vida del Senyor hi ha-humanament parlant- moments d’inflexió. Un d’ells és la mort del seu estimat cosí i precursor Joan el Baptista, en el moment de la seva frívola execució, Jesús, de dol, es vol retirar en un lloc apartat però les demandes de la gent fan que decideixi anar a anunciar-los el Regne i la conversió, prenent la torxa del Baptista i fent-la encara molt més lluminosa. Un altre moment d’inflexió és el diàleg de Jesús amb la dona sirofenícia, aquella que li va dir que també els cadells menjaven de les engrunes que queien de la taula... Jesús elogia la seva fe perquè eixampla per dir-ho així l’horitzó de la seva missió. I de parlar d’una missió a les ovelles perdudes d’Israel, Jesús...

Homilia diumenge quart de Quaresma 11 de març de 2018 Dijous passat a la parròquia germana de la Mare de Déu de Montserrat vam tenir una conferència, per tot l’Arxiprestat, de Mn. Joan Costa, sobre el transhumanisme aquest moviment cultural i intel·lectual internacional que té com a objectiu final transformar la condició humana. Transformar-la mitjançant el desenvolupament   i la fabricació de tecnologia que millori les capacitats humanes, tant a nivell físic, com psicològic com intel·lectual. De manera coincident Antònia Cirer a missa dominical també fa referència implícita a aquest moviment: “quan ens   diuen que un dia la medicina guarirà tota malaltia, que deixarem d’envellir, que millorarem totes les capacitats humanes i que no morirem mai. Ens diuen que tenim la salvació a les nostres mans. ”Però afegeix la comentarista “una vida eterna en un món injust, entre gent que no sap estimar, no satisfà el meu desig de plenitud.”   Jo crec que dijous molts vam sortir...

Barcelona, 6 de març de 2018 Bisbe Sebastià, senyors   bisbes,     amic Xavier Solà junta de la Sagrada Família representants de l’editorial Claret senyores i senyors, amics tots. El passat dia 19 de novembre de 2017, el bisbe Sebastià Taltavull presidia una eucaristia a l’altar major de la Sagrada Família que culminava el seu ministeri episcopal a Barcelona, exercit durant vuit anys. Se n’anava a prendre possessió de la diòcesi de Mallorca que ja havia administrat des del 8 de setembre de 2016. Molts sentíem al cor un aiguabarreig: tristesa per la partença, gratitud pels anys de servei compartit, joia per la nova responsabilitat: perquè el que molts desitgem als bisbes auxiliars és que un dia esdevinguin residencials i puguin exercir en plenitud el seu ministeri... Alguns també vam poder acompanyar-lo a l’inici del ministeri episcopal a la Catedral de Palma el dia 25 de novembre, en una cerimònia impecable on flotava un sentiment de joia serena. ...

Diumenge tercer de Quaresma Estimats germans i germanes, recordo la primera vegada que, de petit, vaig contemplar un gravat on es veia Jesús expulsant els mercaders del Temple, amb el fuet a la mà, les taules bolcades i les monedes escampades... Em semblava impossible que Ell que em semblava tot bondat, mansuet i pacífic, pogués tenir una actitud així, aïrada i a ulls d’un infant, violenta. És Jesús? Preguntava als grans i ells em deien que sí, que l’era... Amb els anys he anat entenent aquest passatge... El fet deu ser important perquè el relaten els tres evangelis sinòptics, Marc, Mateu i Lluc. José Antonio Pagola diu que atacar el temple era atacar el cor del poble jueu, el símbol al voltant del qual girava tot l’altre, el centre de la vida religiosa, social i política (...) Ningú no dubtava de la bellesa i l’esplendor del nou temple, però quina havia estat la intenció real del rei Herodes? Volia aixecar una casa al Déu d’Israel o bé engrandir la seva imatge d’Imperi? Per...