Diumenge de Rams 2018

A la plaça

Avui és una festa on els infants tenen gran protagonisme, com els nens d’Israel tingueren en aquella entrada solemne de Jesús a Jerusalem dalt d’un burret enmig d’aclamacions. Avui sou aquí pares i mares amb els vostres fills. També hi ha avis, tiets i padrins. És una festa molt de família. I ben mirat és també una manifestació no violenta, a l’estil de Jesús. Una manifestació en la qual brandem palmes i llorers. La palma és el símbol del testimoni i el llorer és el símbol de la victòria. Vol dir que allò que acaba vencent, és el testimoni.  Ho acabem d’escoltar  Jesús no va entrar a la Ciutat Santa al front d’un exèrcit muntat a cavall a l’estil dels homes de guerra sinó, pacífic, damunt d’un humil pollí fill de somera... I això ens parla de la importància de la no violència. És el que es diu No violència activa (NOVA), la tercera via de Jesús a les sortides clàssiques de l’acció-reacció o al silenci submís. Gràcies per ser aquí.

 A l’església.

“He parat l’esquena als qui m’assotaven i les galtes als qui m’arrencaven la barba. No he amagat la cara davant d’ofenses i escopinades.” Són paraules fortes les del profeta Isaïes.  Però afegeix “El Senyor Déu m’ajuda, per això no em dono per vençut; per això paro com una roca la cara i sé que no quedaré avergonyit. És la fermesa de la no violència activa. Aquella que va caracteritzar també Jesús durant tota la seva Passió que hem rememorat.

Quin silenci tan dens el de Jesús durant el seu injust procés! No respon l’ultratge amb l’ultratge. No amenaça. El silenci del qui és la Paraula va sorprendre fins i tot Ponç Pilat. Deia Sant Ignasi que la paraula és plata, però el silenci és or.  El silenci és eloqüent, el silenci parla, el silenci posa en evidència la flagrant injustícia: el just posat enmig dels malfactors.

Jesús roman en silenci, perquè se sap estimat pel Pare, aquí rau la seva fortalesa.

Avui és el pòrtic de la Setmana Santa. Cada any la mateixa i cada any diferent, perquè diferents són els moments que ens toca viure. En els moments de ràbia, d’impotència, de sentir-nos tractats injustament, contemplem aquest Jesús sofrent i mort per a la nostra salvació. Defugim tot esperit de revenja, de divisió, de discòrdia, tinguem la certesa que només l’amor acabarà triomfant. Aquest és el missatge pasqual, el secret de la nostra íntima alegria.

Que sapiguem tenir en aquests dies moments de silenci profund: davant l’eucaristia, davant la creu de Jesús, prop del sepulcre. Moments de silenci a prop dels qui estimem: dels de casa, dels malalts, dels malalts terminals. Tinguem estones de silenci com a escolta, com a capacitat transformadora, com a disciplina i com a ascètica.

I com deia una coneguda cançó de protesta: i no em sap cap greu tenir la boca tancada, sou vosaltres qui heu fet del silenci, paraules.