Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge II de durant l’any Estimats germans i germanes, Ahir a la tarda a la parròquia de Sant Esteve de Granollers vam acomiadar el bisbe Jaume Traserra Cunillera, que fou bisbe de Solsona i anteriorment havia estat auxiliar de Barcelona. Professor nostre, era un gran jurista, clarivident i savi, molt culte, afeccionat a la història i a l’art, amb un humor anglès fi i oportú. Ens explicava que quan estudiava a Roma, el papa Joan XXIII, avui sant, el va rebre amb d’altres estudiants en audiència i li va preguntar què estudiava. Quan ell, Jaume Traserra, li va respondre que dret canònic, el papa bo li digué sàviament: ” Ah! El bon canonista és aquell que coneix les muntanyes (les dificultats) i després sap trobar el túnel per passar-hi per sota.” Crec que és un bon consell no solament per als canonistes si no per a tots. Ens cal saber detectar les dificultats de la vida i després ésser enginyosos per sortir-nos-en. Perquè com diu Sant Pau, “quan les contrarietats ens envolten p...

Estimats germans i germanes, “Canteu al Senyor un càntic nou”,   així diu el salm responsorial d’avui, i així està inscrit en la part més alta de l’orgue de la nostra església. Un càntic nou no vol dir simplement un càntic diferent, vol dir un càntic de plenitud. Cantem poc. Abans se sentia cantar pel celoberts, ara no. De vegades només cantem una mica a l’Església i encara. Ens costa cantar a casa, amb els amics...I cantar és pregar dues vegades! És significatiu que el primer signe públic de Jesús sigui en una festa de noces. Jesús era un home festiu que cantava i que ballava. Escriu el teòleg José Laguna que fins a tal punt li agradaven les festes que fins i tot els evangelistes van deixar constància escrita de la fama de   “golut i bevedor” (Mt 11, 19). Fins i tot el més espiritual de tots quatre, l’evangelista Joan, obre l’actuació pública de Jesús amb la participació en una festa: les bodes de Canà. Jesús, Maria i els apòstols participen de la joia dels convidats i...

Baptisme del Senyor 2019 El baptisme de Jesús al Jordà que avui celebrem, culminant el temps de Nadal, no és una cosa improvisada. Jesús s’hi va està preparant en tots aquells anys que anomenem de vida oculta, de vida quotidiana, és a dir de silenci, de filiació, de fraternitat, d’amistat, de treball, de festa. Els evangelistes no en parlen d’aquells anys. Però són molt importants, uns trenta anys de vida privada i només tres de vida pública. Notem   les paraules tan boniques del Pare des del cel :”Ets el meu fill, el meu estimat, en tu m’he complagut”. “M’he complagut”, en passat. Déu Pare s’ha fixat en aquell temps de treball santificador, de festa sana, de silenci creatiu... La nostra vida de batejats tampoc no s’ha improvisat. Molts de nosaltres venim de famílies de tradició cristiana. Un dia els pares, els padrins, ens van portar a batejar. Als més grans ens hi van portar de molt petits, quan teníem dies i en molts casos ni la mare no podia venir al baptisme perquè en...

L’evangeli diu que Herodes convocà tots els grans sacerdots   amb els lletrats del poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. Què vol dir aquesta paraula? És la transcripció del terme hebreu maschiyah, la rel del qual vol dir “ungit”. El Messies és l’ungit. En la tradició bíblica el rei és l’ungit. Es converteix efectivament en rei quan el profeta l’ungeix amb oli sobre el cap. El primer rei ungit fou Saül. El van seguir David i Salomó. La Reina d’Anglaterra, seguint aquesta antiquíssima tradició també fou ungida. L’era messiànica tindrà lloc pel poble jueu, quan hagi recuperat la seva terra, la seva autonomia política i un cap polític anomenat rei Messies.   Això explica el recel del rei Herodes que veia perillar el seu tron...   Però   Maimònides, a l’Edat Mitjana va escriure: “El Messies no és un home. És un període en què la humanitat viurà segons el ritme de la paraula de Déu, de la paraula profètica. I cita el passatge del profeta Isaïes capíto...

Solemnitat de Santa Maria Mare de Déu Deia La Vanguardia d’ahir que les paraules més votades de l’any 2018 han estat en castellà feminismo i en català “dones”. Recordem també que el neologisme més popular ha estat sororitat (fraternitat femenina) Ja que avui contemplem Maria en el misteri de la seva maternitat divina, preguntem-nos com il·lumina la Verge aquest feminisme que està en boca   de molts. El Pare Leonardo Boff, en un llibret sobre l’Avemaria, diu que la condició femenina no és exclusiva de la dona sinó que és un factor determinant de tot l’ésser humà, masculí i femení.   Naturalment, les dones personifiqueu més explícitament la dimensió femenina, per això sou dones i no barons, tot i que en vosaltres també hi és present i activa la dimensió masculina. Els barons en canvi explicitem la dimensió masculina: per això som barons i no dones, tot i que en nosaltres també hi és present i activa la dimensió femenina. En la condició femenina dd hi trobem una const...