Pasturar amb amor

Diumenge II de durant l’any

Estimats germans i germanes,

Ahir a la tarda a la parròquia de Sant Esteve de Granollers vam acomiadar el bisbe Jaume Traserra Cunillera, que fou bisbe de Solsona i anteriorment havia estat auxiliar de Barcelona. Professor nostre, era un gran jurista, clarivident i savi, molt culte, afeccionat a la història i a l’art, amb un humor anglès fi i oportú. Ens explicava que quan estudiava a Roma, el papa Joan XXIII, avui sant, el va rebre amb d’altres estudiants en audiència i li va preguntar què estudiava. Quan ell, Jaume Traserra, li va respondre que dret canònic, el papa bo li digué sàviament: ” Ah! El bon canonista és aquell que coneix les muntanyes (les dificultats) i després sap trobar el túnel per passar-hi per sota.” Crec que és un bon consell no solament per als canonistes si no per a tots. Ens cal saber detectar les dificultats de la vida i després ésser enginyosos per sortir-nos-en. Perquè com diu Sant Pau, “quan les contrarietats ens envolten pertot arreu, no quedem del tot encerclats; quan no sabem com escapar-nos, a la fi trobem la sortida; quan els qui ens persegueixen ja ens tenen a les mans, no quedem del tot abandonats.” (2C 4) Jaume Traserra també va saber ser un bon pastor.  El seu lema episcopal era extret d’una cita de Sant Agustí, i ve a dir alimentar amb amor aquells que tens confiats. Alguns alumnes li dèiem que ens sorprenia que un home com ell, racional i canonista, taxatiu i pragmàtic, de bisbe adoptés un to tan pastoral d’humilitat, de calidesa i de proximitat, d’estimació en definitiva. I ell ens responia: és que he pregat molt i m’he preparat molt en recés per fer bé de bisbe. I així fou.

“L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, ja que ell m’ha ungit...” Paraules del profeta Isaïes que Jesús fa seves a la sinagoga i que podem fer nostres tots els batejats. Recordo que un amic em deia que fa anys es va emocionar molt en llegir aquest text de l’Evangeli d’avui. Per què? Perquè la paraula de Déu és eterna, però el moment en què cada u la rep és personal i intransferible. Ell després de llegir-les va decidir ésser sacerdot i va cursar tota la teologia. Però anys després en un viatge a un país oriental va conèixer la que seria la seva esposa que, per cert, arran de conèixer-lo es va convertir al cristianisme i es va batejar ja gran. Avui el meu amic i la seva esposa són pare de dos fills, tots creients i practicants malgrat viure en un ambient poc propici per a viure la fe. Però la mantenen, amb alegria.

La unció de Jesús es transforma en accions concretes: portar la bona notícia als pobres, alliberar els oprimits, curar les cegueses... Diuen que la paraula clau és salvació. En arameu no existeix la paraula salvació, ni salvar, ni salvador. Sinó Mahyana, ‘el que dona la vida’. Maria, la mare de Jesús dirà al Magnificat: “el meu esperit celebra Déu, que em dóna la vida’” (A. Ama). Anit mateix dos voluntaris recollien un home que havien conegut feia uns dies perquè feia havia trucat la seva porta i ells l’havien desviat als professionals de l’ajuda. Anit els va avisar amb una trucada angoixada. Estava malalt i sol, abandonat, tossint, desconcertat... finalment el portaven a l’operació fred de Badalona que sortosament s’ha posat en marxa aquesta mateixa setmana vencent –diguem-ho amb la boca petita- la inoperància dels professionals de l’ajuda. El van salvar? Si més no el van ajudar una mica a retornar a l’escalf de la vida.

Que amb el testimoni del bisbe Jaume, els pastors sapiguem donar la vida a aquells que ens han estat confiats, alimentant-los amb l’amor.