Quotidianitat

Baptisme del Senyor 2019

El baptisme de Jesús al Jordà que avui celebrem, culminant el temps de Nadal, no és una cosa improvisada. Jesús s’hi va està preparant en tots aquells anys que anomenem de vida oculta, de vida quotidiana, és a dir de silenci, de filiació, de fraternitat, d’amistat, de treball, de festa. Els evangelistes no en parlen d’aquells anys. Però són molt importants, uns trenta anys de vida privada i només tres de vida pública. Notem  les paraules tan boniques del Pare des del cel :”Ets el meu fill, el meu estimat, en tu m’he complagut”. “M’he complagut”, en passat. Déu Pare s’ha fixat en aquell temps de treball santificador, de festa sana, de silenci creatiu...

La nostra vida de batejats tampoc no s’ha improvisat. Molts de nosaltres venim de famílies de tradició cristiana. Un dia els pares, els padrins, ens van portar a batejar. Als més grans ens hi van portar de molt petits, quan teníem dies i en molts casos ni la mare no podia venir al baptisme perquè encara no li havien dat l’alta i estava enllitada. Aquí mateix, a Santa Maria, el rector que va batejar la Coloma Martí, després sor Francesca, es va molestar perquè quan la van portar a batejar semblava que ja tenia un mes i és que era una nena molt ufanosa que semblava més gran, però només tenia tres dies.

D’altres entre nosaltres han estat batejats d’adults. Encara ha estat més preparat, hi ha hagut una decisió madura, un catecumenat... Tot té el seu sentit. En qualsevol cas l’important és reviure i actualitzar el nostre baptisme. És bo d’anar a retrobar la nostra pila baptismal, si sabem allà on és. Però sobretot és bo que cada diumenge renovem la nostra condició de batejats, en proclamar el credo, en unir-nos a l’eucaristia. És en la quotidianitat, en el dia a dia, que anem fent experiència d’aquest sentir-nos estimats per Déu, molt sovint a través de l’estimació dels qui tenim a prop-

En aquells anys de vida pública, Jesús de Natzaret, històricament parlant, havia de viure molt condicionat. Fill d’un poble petit, menystingut, dominat i oprimit –de Natzaret en pot sortir res de bo?- deia Natanael.  Havent de donar resposta als fariseus, als escribes, als mestres de la llei. Patint sovint la incomprensió dels deixebles que no acabaven d’entendre el seu  messianisme i de les multituds que el volien fer rei, segons el món. Però malgrat tots aquests condicionaments, el Senyor se sentia lliure interiorment, amb la llibertat del qui és plenament conscient de la seva filiació divina: “Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut”. Jesús és l’estimat de Déu i això el fa sentir lliure per estimar fins a donar la vida. És la font de la seva llibertat interior.

 Nosaltres avui també vivim molt condicionats, en primer lloc, per les nostres pròpies contradiccions interiors, perquè sovint fem el mal que no voldríem fer i no fem el bé que desitjaríem. Vivim condicionats pel context, per la situació del país, per les tensions familiars, potser per la feina, per les dificultats econòmiques, potser pel que diran. Però si vivim en plenitud la nostra condició de batejats, ens hem de sentir interiorment lliures, amb la llibertat dels qui senten i saben que són fills de Déu i no tenen por. Lliures per estimar i per donar la vida amb aquest amor abnegat. Lliures per emprendre un projecte comunitari.

Avui molts avis patiu perquè els vostres fills no han volgut batejar els vostres néts. No us inquieteu. Potser vindrà el dia que els néts es deixaran trobar per Jesús. Vosaltres doneu-los exemple de viure amb alegria la vostra condició de batejats. Un pare jove em deia plorant que havia batejat el seu fill, però que no era prou coherent com per acompanyar-lo en aquest compromís. Em va emocionar la seva lucidesa, ben segur que és el que l’ajuda a ser més coherent.

Que n’és d’important la vida de cada dia. La teva, la meva, la nostra. Deixem que la nostra quotidianitat s’il·lumini. Que puguem sentir-nos dir com el profeta Isaïes, aplicat a Jesús i a cada un de nosaltres: “Aquí teniu el meu servent, de qui he pres possessió, el meu estimat, en qui s’ha complagut la meva ànima”