martes, 1 de enero de 2019

Maria revelació de la feminitat


Solemnitat de Santa Maria Mare de Déu
Deia La Vanguardia d’ahir que les paraules més votades de l’any 2018 han estat en castellà feminismo i en català “dones”. Recordem també que el neologisme més popular ha estat sororitat (fraternitat femenina)
Ja que avui contemplem Maria en el misteri de la seva maternitat divina, preguntem-nos com il·lumina la Verge aquest feminisme que està en boca  de molts.
El Pare Leonardo Boff, en un llibret sobre l’Avemaria, diu que la condició femenina no és exclusiva de la dona sinó que és un factor determinant de tot l’ésser humà, masculí i femení.  Naturalment, les dones personifiqueu més explícitament la dimensió femenina, per això sou dones i no barons, tot i que en vosaltres també hi és present i activa la dimensió masculina. Els barons en canvi explicitem la dimensió masculina: per això som barons i no dones, tot i que en nosaltres també hi és present i activa la dimensió femenina.
En la condició femenina dd hi trobem una constel·lació de qualitats: finor, tendresa, vitalitat, intimitat, sentiment, donació, receptivitat, cura, calidesa, que en la història de la salvació veiem aparèixer com a manifestacions de Déu mateix. En la Bíblia Déu se’ns presenta com una mare que reconforta (Isaïes 66, 1-3), com una mare que té sempre present el fill de les seves entranyes (Isaïes, 49, 15; Salm 25, 6; 116, 5), que l’amanyaga (Os 11, 4); que eixuga les seves llàgrimes (Ap 21, 4). Déu doncs, no és solament un Pare bo, és també una Mare tendríssima. La salvació és l’obra afectuosa de Déu-Mare. I Maria fou l’instrument privilegiat d’aquest dimensió femenina. En ella la feminitat essencial i universal s’ha encarnat (Cf. L.BOFF, L’Avemaria,  Barcelona, Claret, 1981, p. 30-31).
Avui és també la Jornada Mundial de la Pau. El missatge del Papa Francesc, aquest any porta per títol  La bona política està al servei de la pau, cita  les benaurances del polític proposades pel cardenal vietnamita François-Xavier Nguyễn Vãn Thuận  que es va passar 13 anys a la presó i que va morir el 2002.
Em permeto de transcriure-les en plural i d’estendre-les a homes i dones:
Benaurats el polítics i les polítiques que ténen una alta consideració i una profunda consciència del seu paper.
Benaurats els polítics i les polítiques que reflecteixen credibilitat.
Benaurats els polítics i les polítiques que treballen pel bé comú i no pel seu propi interès.
Benaurats el  polític i la política que romanen fidelment coherents.
Benaurats els polítics i les polítiques que realitzen la unitat.
Benaurats els polítics i les polítiques que estan compromesos a portar a terme un canvi radical.
Benaurats els polítics i les polítiques que saben escoltar.
Benaurats el polítics i les polítiques que no té por.
Lligant-ho amb el que dèiem al principi, avui dels 193 països del món només 16 són regits per dones. És poc. És veritat que hi ha un corrent important perquè les dones ocupeu llocs de més responsabilitat i ho feu al vostre estil, però també és veritat que moltes ja governeu les cases amb aquest estil propi. Francesc comença el seu missatge glossant les paraules de Jesús “Pau a aquesta casa”. I explica que la casa esmentada per Jesús és cada família, cada comunitat, cada país, cada continent, amb les seves característiques pròpies i amb la seva història: és sobre tot cada persona sense distinció ni discriminació. També és la nostra “casa comuna”: el planeta en el qual Déu ens ha col·locat per viure i al que estem cridats a tenir cura amb interès.
Si les dones heu estat i sou encara ben sovint les qui governeu la casa, com canviarien les coses si aportéssiu el vostre geni femení en el govern de la casa comuna!
Que Maria, la Noia del poble de vinya i blat, la que va treballar amb les seves mans, la que es mantingué fidel fins al final, sigui el vostre referent més lluminós.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.