Jaume Aymar i Ragolta

Perdre el sentit de la realitat Quan era vicari em molestava que la gent s’assegués al final de l’església, trobava que una assemblea dispersa, no és assemblea ni és missa. I ho mantinc. Però de vegades anava més enllà i feia un judici temerari, pensava que les persones que ocupen els darrers bancs, potser només venen per complir; fins que un dia una feligresa em va fer veure que havia de respectar tothom i no judicar ningú pel lloc que ocupa a l’assemblea. Avui penso que potser alguns d’aquests dels últims bancs són com el publicà de l’evangeli que ni gosen aixecar els ulls al cel. Recordo que el bisbe Carrera deia també que una persona a l’església no ha de ser jutjada per si canta o no, per si respon alt o no. Cadascú té la seva manera d’expressar la seva fe. Tornant a l’evangeli, comenta mossèn Marcos Aceituno que el fariseu cercava l’exquisidesa espiritual i el publicà l’interès propi amb un ofici d’espoli dels altres. Certament cap dels dos no són comportament exemplars, ...

Les paràboles de Jesús tenen una lliçó bàsica. La d’aquest diumenge és ben clara, l’evangelista la diu des del principi: hem de pregar sempre, sense perdre mai l’esperança. És impressionant la imatge de Moisès i els seus dos ajudants Aharon i Hur ajudant-li a mantenir-les. A missa el mossèn també alça les mans. I alguns les alceu quan reseu el parenostre. També la imatge de Maria Assumpta que ens presideix té els palmells de la mà mirant el cel. La gran diferència dels cristians és que no hem de resar per guanyar cap batalla. Recordo que la pel·lícula   Waterloo, comença amb una escena en la qual el general vencedor Wellington, es veu cavalcant per un camp de batalla ple de morts i alguns ferits. La seva frase és: “Allò que més s’assembla a una batalla perduda, allò més trist, és una batalla guanyada”. Perquè en realitat el més trist és que hi hagi batalla, que hi hagi guerres o renyines. Nosaltres no hem de pregar perquè ningú guanyi o perdi si no perquè tots ens entenguem,...

Diumenge 28 de durant l’any Estimats germans i germanes, aquest evangeli d’avui –altament simbòlic- se situa camí de Jerusalem. Jesús va cap a la Ciutat Santa però sap que allí s’haurà d’enfrontar a la institució jueva que el portarà a la mort. Entre tant està vorejant la frontera de dues regions enemistades: Samaria i Galilea. Quantes vegades nosaltres avui hem de passar també a prop i fins i tot hem de conviure amb persones enemistades potser per raons polítiques o per interessos o per lluites de poder. Tots hem patit la fredor d’una situació tensa, aquell silenci que es pot tallar, quan no l’enfrontament obert...   És com estar conduint un utilitari entre dos camions grossos que en qualsevol moment ens poden aixafar. I en aquell context d’enemistat apareixen els deu leprosos. Mossèn Rius Camps, biblista, opina i ho fonamenta que aquells leprosos en realitat eren sediciosos que la institució central havia avortat titllant-los de leprosos, és a dir d’impurs. I és que ...

Verge del Pilar 2019 [homilia dita en castellà i català] Reina, President i membres del Centro Aragonés de Badalona Regidores Germanes i germans, avui celebrem l’aparició mariana més antiga reconeguda per l’Església, als anys 40 del segle I. Encara que molts pensen que la patrona d’Espanya és la Verge del Pilar no és així. La patrona és la Immaculada Concepció de Maria. Fou al segle XVIII quan es va declarar la Verge del Pilar patrona de tots els pobles hispanoamericans. Saludo per tant cordialment a tots els hispanoamericans que sou aquí. L’Apòstol Sant Jaume, desanimat per les grans dificultats que estava travessant per evangelitzar va demanar un senyal; va ser llavors quan se li va aparèixer la Mare de Déu qui el va animar a seguir endavant i li va fer la promesa, que encara es manté, per la qual mentre estigués aquest pilar en peu, hauria veritables deixebles del seu Fill a Hispania. Aquesta grandíssima devoció es recolza en la tradició perquè no hi ha do...

Aquesta setmana, el Papa Francesc ens ha obsequiat amb un document que porta per títol “Els obrí [l’enteniment]” Aperuit illis “(referida al passatge d’Emaús “Els obrí l’enteniment per comprendre les Escriptures” (Lc 24,45). En aquesta carta cita expressament Sant Jeroni quan diu que “ignorar les Escriptures és ignorar Crist” i fixa, entre d’altres coses, que a partir d’ara el Diumenge de la Paraula sigui el tercer diumenge del temps ordinari, dia que a les parròquies i comunitats entronitzarem solemnement la Bíblia. Però el nostre contacte amb la Bíblia sovint es redueix a les lectures que escoltem a missa. No hauria de ser així, però aprofitem l’avinentesa i seguim avui el mètode de la lliçó orant de l’evangeli, preguntem-nos: Primer pas: Què diu aquest text?   L’hem de situar en el seu context i el biblista ens hi ajuda: Jesús tot fent camí cap a Jerusalem, acaba d’advertir als seus deixebles amb imatges d’una duresa extrema sobre el gravíssim perill dels escàndols i d...