Verge del Pilar 2019

Verge del Pilar 2019

[homilia dita en castellà i català]

Reina,President i membres del Centro Aragonés de Badalona

Regidores

Germanes i germans,

avui celebrem l’aparició mariana més antiga reconeguda per l’Església, als anys 40 del segle I. Encara que molts pensen que la patrona d’Espanya és la Verge del Pilar no és així. La patrona és la Immaculada Concepció de Maria. Fou al segle XVIII quan es va declarar la Verge del Pilar patrona de tots els pobles hispanoamericans. Saludo per tant cordialment a tots els hispanoamericans que sou aquí.

L’Apòstol Sant Jaume, desanimat per les grans dificultats que estava travessant per evangelitzar va demanar un senyal; va ser llavors quan se li va aparèixer la Mare de Déu qui el va animar a seguir endavant i li va fer la promesa, que encara es manté, per la qual mentre estigués aquest pilar en peu, hauria veritables deixebles del seu Fill a Hispania.

Aquesta grandíssima devoció es recolza en la tradició perquè no hi ha documents escrits d'aquesta aparició mariana, que a més té la particularitat que quan la Mare de Déu se li apareix a l'Apòstol Sant Jaume, ella encara està viva, però a Terra Santa. Santiago i els seus deixebles van recollir el regal de la Mare de Déu, van guardar aquesta columna que es va convertir en el centre religiós d'aquesta petita comunitat a Saragossa.

Aquella dona senzilla, una dona del poble, no en sabem el nom, va dir una floreta a la mare de Jesús i al propi Jesucrist. Avui gairebé no es diuen floretes. Si un home diu una floreta a una dona se li diu masclista. Si una dona diu una floreta al seu marit potser estigui pensi: “alguna cosa voldrà”. I tant poc que costa dir paraules amables i elogioses als altres! Partim d'una pedagogia negativa que durant molts anys pares i mestres i nosaltres mateixos hem fet servir: no cal dir-li a un nen o a una nena el que fa bé, només el que fa malament. Quin error! Només quan li dic a una persona el que fa bé, estaré en condicions d'indicar-li en què em sembla que s'equivoca.

Avui hem vingut aquí a Santa Maria per dir-li alguns floretes a la verge Maria en la seva educació del Pilar, a la Pilarica, aquest diminutiu afectuós. Dir-li una floreta, a cantar-i a ballar jotes. I això està bé. Hi ha alguna cosa de les jotes que m'agrada molt, quan una jota està dedicada, és enginyosa, s'aplica a una persona en concret. Què bonic!

Recordo un casament on hi havia catalans, andalusos i aragonesos. Els catalans menjaven i callaven. Els andalusos cridaven: que es facin un petó que es besin. Els aragonesos cantaven jotes: amb molta força i dedicades a les persones concretes del casament. Crec que era la manera més bella de participar de l'alegria d'aquells nuvis i dels seus pares. Però fixem-nos que Jesús dóna la volta: la floreta Maria no només és feliç amb haver-li tingut a ell, per haver-lo parit i alletat (passat) sinó per haver escoltat la seva paraula d'una manera sostenible en el temps i ésser deixeble (present). Avui que tot ha de ser sostenible em pregunto si també ho és la nostra fe. Si només ens recordem de Santa Bàrbara quan trona. Estic segur que la majoria de vosaltres reseu cada dia...

Aquella dona del poble mirava al passat Jesús la convida a mirar al present i al futur.

Avui que vivim moments d'incertesa, amb tants lluites de poder, pensem en el que em deia aquest mateix matí un amic: Déu és Totpoderós per crear i per tenir control sobre les coses, però va renunciar al poder en donar-nos la llibertat. Només li queda una cosa, l'Amor, el seu infinit amor. Tan sols es resta una infinita força, la d'atracció de la seva incommensurable amor. Respectar la llibertat és perdre el poder. Els que volen poder, per això mateix, esclavitzen. Germans: que siguem sempre servidors com Maria.