Auscultar

El rei Salomó és una figura reconeguda en les tres religions monoteistes, car  és citat a la  Bíblia,  a la Torà i a l’Alcorà. Una figura embolcallada d’encís i de llegenda. Amb les seves llums i les seves ombres. Avui, però, la seva pregària la podríem fer nostra “feu el vostre servent la gràcia de saber escoltar perquè pugui fer justícia i destriar el bé del mal”. Saber escoltar.  Diuen que no és el mateix veure que mirar. Tampoc fora el mateix oir que escoltar. Escoltar és oir en profunditat. Escoltar s’assembla més a auscultar.  Diuen que els metges joves, encara que tinguin el fonendoscopi a la mà, sovint no saben auscultar. Que necessiten la proximitat d’un metge gran, que els ajudi realment a sentir els batecs del cor.  Diuen també que una de les causes del moment que estem vivint és que no hem sabut escoltar el clam de la terra... Que important és saber escoltar bé, que l’altra persona se senti realment escoltada, que percebi que el seu missatge ha arribat. El periodista britànic Mark Thompson explica com la sordesa de la vella política envers les preocupacions reals de la gent ha provocat la irrupció de nous actors en la vida pública que han canviat la retòrica pel tuit ocurrent i la reflexió per la frase impactant. També estem acostumats a veure debats que són discursos juxtaposats on no hi ha ni escolta ni voluntat d’escolta.

I quin és l’objectiu d’escoltar? Fer justícia, una justícia per al cristià va molt més enllà de la que regnava en temps del Rei Salomó, una justícia radicalment equitativa. Des de la perspectiva cristiana més específica, la justícia és la primera exigència de la caritat i el reconeixement dels drets i els deures de les persones. És entendre l’altra no sols com un ésser semblant, sinó com a proïsme i com a germà. És entendre la fraternitat existencial.

I això ens porta també a destriar el bé del mal, que sovint en la vida apareixen barrejats.  Comptant que sempre el bé supera el mal i que aquest mai no podrà ofegar-lo.

El Regne del Cel és un tresor amagat i que sovint ha de quedar amagat també perquè els qui obren mal no vinguin a robar-lo. Buscar el Regne té quelcom de recerca i d’aventura, que implica tot un itinerari vital, com el del comerciant de perles fines...

Avui fem memòria de Sant Joaquim i Santa Anna, els pares de Maria. Recordo que en un pelegrinatge a Terra Santa vam visitar l’església dedicada a Santa Anna, una construcció romànica situada al barri musulmà de la Ciutat Vella de Jerusalem, prop de la piscina de Bethseda. Allí, a l’eucaristia, vam convidar els pelegrins a fer memòria agraïda dels seus propis avis i àvies, la majoria dels quals ja havien traspassat feia anys. Fou un moment especialment emotiu de tot el pelegrinatge. Els nostres avis i àvies ens han ajudat, ens han acompanyat i ens han aconsellat de moltes maneres i potser en el seu moment no els ho vam saber agrair prou. Ells ens han ensenyat a auscultar la realitat, a discernir el bé i el mal, a cercar allò que realment val la pena... El propi Papa Francesc, cita sovint la seva àvia Nonna Rosa, una dona valenta, que va emigrar als 45 anys a l’Argentina, amb el seu marit i el seu fill Mario, que seria el pare del Papa Francesc. Una dona que, moltes vegades, va haver de començar de nou, sempre recolzada per la fe. Rosa Vassallo va ser fonamental per a la transmissió de la fe al seu nét, Jorge Mario, l’actual Papa Francesc. Fa un parell d’anys es va editar un llibre, amb finalitats solidàries, dedicat a aquesta gran àvia.

Fem avui memòria agraïda dels nostres avis i àvies. I els qui els tingueu encara amb vosaltres, honoreu-los, venereu-los i feliciteu-los en aquest dia que recordem els avis de Jesús.