Homilia Sant Jaume 2020

Estimats germans i germanes,

L’apòstol Jaume, juntament amb Pere i Joan, va ser testimoni de dos moments de la vida de Jesús, en aparença, radicalment diferents: la transfiguració i l’agonia de Getsemaní.  En el primer cas, experimenta la glòria del Senyor, el veu en el col·loqui amb Moisès i Elies, veu transparentar la seva resplendor divina. En l’altre es troba de cara amb la sofrença i la humiliació, veu amb els seus propis ulls, com el Fill de l’Home s’humilia i es fa obedient fins a la mort. El papa emèrit Benet XVI  (Gli Apostoli. Libreria Editrice Vaticana, 2008, 91- 92) comenta que aquesta segona experiència constitueix l’ocasió d’una maduració en la fe, serveix per corregir la interpretació unilateral, triomfalista de la primera. La glòria de Crist es realitza a la Creu, en la participació de les nostres sofrences.

I aquesta maduració de la fe fou portada a acompliment per l’Esperit Sant a la Pentecosta, tant que Jaume, quan vingué el moment del testimoni suprem, no es va tirar enrere. Als inicis dels anys 40 del segle I, el rei Herodes Agripa, nebot d’Herodes el Gran, començà a perseguir alguns membres de l’Església i feu occir amb l’espasa Jaume, germà de Joan, ho hem escoltat als Fets dels Apòstols.

I nosaltres avui, davant d’aquest temps de pandèmia, amb tantes persones conegudes que han mort pel coronavirus, o potser com a resultat del confinament... amb tantes restriccions, amb tants plans trastocats... Ben segur que aquest temps de sofrença i d’humiliació també ens està fent madurar en la fe.

Però no ens ha de replegar en nosaltres mateixos: el Papa Francesc ha escrit a mà una carta a un jove de Màlaga, de quinze anys, Alvaro Calvente, que pateix discapacitat intel·lectual i que malgrat les dificultats, juntament amb el seu pare i un amic de la família, fa uns dies va emprendre el camí de Santiago des de Sarria, a Lugo: “Enmig de la pandèmia que vivim, amb la teva sinceritat, alegria i senzillesa, has aconseguit posar en marxa l'esperança de molta gent": aquestes paraules valen més que la "Compostel·la", el document que certifica el pelegrinatge realitzat, perquè venen directament del Sant Pare.

Personalment per a mi, és un Sant Jaume diferent. És el primer Sant Jaume sense el meu pare que també se’n deia i que li tenia especial devoció, tanta que va voler posar al costat de la porta de casa un plafó de ceràmica amb la imatge de l’apòstol vestit de pelegrí i que va propiciar que el 1971, any Xacobeu, tota la família pelegrinéssim a Santiago de Compostela.

Tinc també l’ocasió d’experimentar en carn pròpia una malaltia, que ha estat l’ocasió de palpar la vostra estimació i la seguretat de les vostres pregàries.

Agraeixo al Miquel Gonzàlez que interpreti a l’orgue l’himne de Sant Jaume que vaig adaptar i la lletra del qual diu:

Sant Jaume apòstol, pescador i pelegrí

amic del bon Jesús

defensa els teus deixebles estimats

i guarda’ls de tot mal!

Les obres solidàries dels cristians

venim a presentar,

prop del sepulcre antic i venerable

del teu devot altar.

Ferma i segura

com aquella columna

que et va lliurar la Mare de Jesús.

A Catalunya

roman la fe cristiana

bé celestial que vas donar-nos Tu. (bis)

Glòria a Sant Jaume

patró insigne.

Tots els teus fills

ara et beneeixen.

Tots als teus peus retuts t’oferim

la penyora cordial del nostre amor.

Defensa els teus deixebles estimats

I guarda’ls de tot mal,

i guarda’ls de tot mal!