Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge I d'Advent (C) Estimats germans i germanes, Sovint en el decurs de la nostra vida hem sentit parlar “del dia de demà”. A casa ens ensenyaven a estalviar “per al dia de demà”;   caldria pensar qui ens cuidaria “el dia de demà”, havíem de preveurem com deixaríem el món “del dia de demà”...   Avui seguim parlant de què passarà amb el nostre pis “el dia de demà”, si la pensió ens arribarà per viure “el dia de demà”. I parlem també de sostenibilitat, dels joves, dels que vindran, del futur de Badalona, de Catalunya, de l’Església del futur... En el fons, fugim cap endavant, amb la pretensió de pensar que sempre hi haurà un dia de demà, i que   encara hi serem per viure’l... Quan tot d’una, la pandèmia, la malaltia pròpia, la mort d’éssers estimats, la incertesa, ho ha fet trontollar tot i ens ha fet adonar que, en realitat, gairebé només tenim el dia d’avui, que l’esperat “dia de demà” ja ha arribat.   Sant Agustí a les Confessions , es pregunta: “Què és el ...

Paraules en la presentació del llibre “Autobiografía de un cura único” de Mn. Ignasi Torrent Portabella. Seminari Conciliar de Barcelona, 18 de novembre de 2021. Dedicació de les basíliques de Sant Pere i Sant Pau apòstols.   Ja heu endevinat que   l’acte d’aquest vespre és molt més que la presentació d’un llibre: és un homenatge al nostre estimat Ignasi Torrent Portabella. Aquest llibre de butxaca és breu. Però és molt dens. Resumeix quasi setanta-cinc anys d’una vida lliurada als altres. N’hi ha prou amb llegir la pàgina 65 per adonar-nos de la riquesa del teu itinerari vital.  Però jo em centraré en la teva vessant d’home d’Església. Recordo bé el dia de la teva ordenació sacerdotal a la Catedral el 15 de novembre de 2009, de mans del Cardenal Lluís Martínez Sistach. Quan els preveres assistents t’anàvem imposant les mans, tu ens miraves amb una mirada alhora agraïda i sorpresa i anaves dient baixet els nostres noms... ja eres sacerdot! Tenies 62 anys. Abans...

“Les estrelles aniran caient del cel”.  Una frase enigmàtica de Jesús a l’evangeli d’avui  que en cert sentit continua vigent.  A la bíblia hi ha algunes referències a les estrelles. Abraham, savi astròleg, les contemplava i sabia entendre el seu llenguatge mut i encara que les constel · lacions, aquella nit meravellosa li estava dient que no podria ser pare, Jahvé, el seu Déu que era més alt que els estels li va prometre una descendència més nombrosa que les estrelles incomptables. De petits i de joves miràvem més el cel i jugàvem a endevinar les constel · lacions i experimentàvem la nostra petitesa davant de les distàncies que es mesuren amb any llum Avui, molts hem deixat de contemplar el firmament: els neguits quotidians ens ho impedeixen. Ens ho impedeix també la pantalla que ens absorbeix... Simbòlicament hi ha personatges famosos que eren per a nosaltres un referent, personatges estel · lars que, tot d’una, cauen en desgràcia i deixen d’il · luminar les nostres n...

Homilia   diumenge XXXI de durant l’any. Molts mossens, agents i voluntaris de Càritas, podríem donar testimoni que les persones amb escassos recursos són les que més aporteu a les col · lectes i a l’hora de fer donatius. Doneu de la vostra pobresa, amb una generositat que esborrona. Ho tenim present especialment avui, dia de Germanor per seguir el vostè exemple.   Les vídues, arquetipus bíblics de la pobresa al costat dels orfes, són protagonistes de la primera lectura, del salm i de l’evangeli d’aquest diumenge. Era temps de sequera. El profeta Elies, expulsat pel rei d’Israel buscava asil en terra estrangera. De primer prop del torrent de Kerit i quan aquest també estava sec, a Sarepta, actualment al Líban.   I és una mare vídua, reduïda a la darrera misèria que en aquell entorn eixut és l’encarregada per Déu d’alliberar el profeta emigrant de morir de fam. Acollir el profeta era un acte de fe en el mateix Déu i   tots sabem que acollir demana temps i dedica...

  Tots Sants 2021 Com serà el cel? Aquesta pregunta ens l’hem fet moltes vegades, però ens quedem sense resposta, en el núvol de no saber... Els místics, ens en donen alguna pista perquè n’han tingut un tast. Un místic belga, Jan van Ruusbroec, 1293-1381, escriu que en la vida perdurable “Crist serà el nostre xantre i el mestre del nostre cor, cantarà amb veu triomfant i dolça un cant etern, la lloança i l’honor del seu Pare celestial.”   I que tots cantarem aquest càntic amb cor alegre i veu clara... El cant, cantar en plenitud cants amb sentit ens fa gustar el cel... Ho diré al prefaci de la missa d’avui. Que a la nova Jerusalem, que és la nostra mare, “canta per sempre l’aplec festiu dels sants, germans nostres”. Hem sentit dir “qui canta prega dues vegades”, una frase atribuïda a Sant Agustí, però que en realitat sembla que és de Martí Luter. Que al capdavall va començar a ser un monjo imbuït de l’esperit de Sant Agustí. L a nit de Nadal del 1886 Paul Claudel, un jo...