El dia de demà

Diumenge I d'Advent (C)

Estimats germans i germanes,

Sovint en el decurs de la nostra vida hem sentit parlar “del dia de demà”. A casa ens ensenyaven a estalviar “per al dia de demà”;  caldria pensar qui ens cuidaria “el dia de demà”, havíem de preveurem com deixaríem el món “del dia de demà”...  Avui seguim parlant de què passarà amb el nostre pis “el dia de demà”, si la pensió ens arribarà per viure “el dia de demà”. I parlem també de sostenibilitat, dels joves, dels que vindran, del futur de Badalona, de Catalunya, de l’Església del futur... En el fons, fugim cap endavant, amb la pretensió de pensar que sempre hi haurà un dia de demà, i que  encara hi serem per viure’l... Quan tot d’una, la pandèmia, la malaltia pròpia, la mort d’éssers estimats, la incertesa, ho ha fet trontollar tot i ens ha fet adonar que, en realitat, gairebé només tenim el dia d’avui, que l’esperat “dia de demà” ja ha arribat.

 Sant Agustí a les Confessions, es pregunta: “Què és el temps? Si ningú m’ho pregunta, ho sé; però si ho vull explicar a qui m’ho pregunta, no ho sé.  El futur encara no és, el passat ja no existeix.. Però afegeix també una cosa molt ferma: que el present de les coses passades és l’actual memòria o record d’elles - memòria que sovint ha de ser agraïda- el present de les coses presents és la consideració d’alguna d’elles i el present de les coses futures és l’actual expectació d’elles. Avui molts joves i no tan joves viuen només el moment present perquè tenen poca història i senten que no tenen expectatives de futur. Cal ajudar-los a agrair el passat, a preveure el futur immediat i a anar a fons en el present, un present no entès un instant fugisser, sinó com la conjunció de circumstàncies que defineixen la nostra situació actual. Quan les circumstàncies canvien - una malaltia greu, un canvi de feina, la mort d’una persona estimada- aleshores deixem d’estar en aquest present per entrar en un altre present.

Lluc, doncs, se serveix del llenguatge apocalíptic no per revelar secrets amagats o per predir el futur, sinó per ajudar-nos a interpretar el present que estem vivint.  I és que avui continuem vivint amb l’ai al cor:  al món hi ha 65 guerres actives... la fam ha augmentat durant la pandèmia i afecta a més de 800 milions de persones;  després de més de dos mesos, el volcà de la Palma continua actiu amb aquests rius impressionants de lava que ja arriben al mar...Però més enllà d’aquests fets dolorosos, terribles i que ens depassen, la bona notícia és que ahir com avui hi ha un Déu que està per sobre de la guerra, de la fam i de les catàstrofes ambientals. És aquest Fill de l’Home que, en el llenguatge apocalíptic, està per sobre dels núvols i que ve a portar-nos pau i consol. Quan més fosc és el fons, més brilla la claror. I la certesa que en Déu sempre és present i ho pot tot, ha de portar-nos a alçar el cap ben alt i a pressentir el nostre immediat alliberament.

Lluc s’adreçava a unes comunitats cristianes que vivien immerses en un paganisme ambiental que les perseguia, no sols amb la violència, sinó també i més encara per la pressió social i els encomanava els seus costums corruptes (Gomà). I per això adverteix els cristians d’evitar l’excés de menjar i beure i la preocupació dels negocis perquè els embotaria i els faria oblidar les qüestions realment importants. Gran actualitat. La pressió ambiental que ens mou a consumir compulsivament i anar sovint adelerats cercant el poder i el més gran benefici, ens allunya del que és essencial. Per tant, aquest nou present només començarà quan de canviem d’actitud de debò. Com diu el jesuïta i pensador Xavier Melloni, si no canviem d’estil de vida, després d’aquest virus en vindrà un altre...

Crist ve quan nosaltres anem cap a Ell. I la seva vinguda suposarà el rescat definitiu de tot esclavatge, partint del nostre interior. Per això l’Advent, és també temps de conversió, de canvi de xip, d’un nou estil de viure. Cal viure de manera més desaccelerada, més responsable, menys superficial, però per viure així necessitem l’ajut d’aquell que ha fet el cel i la terra i que ve a salvar-nos. Implorem-lo de tot cor en aquesta eucaristia.