Meditar amb el cor

Diumenge de la Santíssima Trinitat 2023

El misteri del Déu trinitari que avui celebrem ens convida a l’adoració admirativa en silenci. Que important que és conrear el silenci interior i, meditant amb el cor, submergir-nos en el misteri! Les paraules i els raonaments gairebé ens fan nosa, el cor ens ho diu i ja en tenim prou. Miquel de Unamuno deia en el seu llibre Nicodem el fariseu, “que poc que es medita amb el cor! La fe no és una mera decisió de l’intel·lecte, l’adhesió a un principi abstracte, a una fórmula sense contingut, la fe no és l’afirmació de principis metafísics o teològics, sinó un acte d’abandonament i de lliurament cordial a la voluntat, una serena confiança en que concorren a una mateixa fi, la naturalesa i l’esperit, una confiança ferma en que la veritat habita dins de nosaltres, en que som vasos de veritat i que la veritat és consol, confiança ferma i que, quan obrem amb puresa i senzillesa d’intenció, servim a un designi suprem...”  

I per meditar amb el cor  cal el silenci interior quotidià. Déu se’ns comunica en el silenci. La millor pregària a Déu Pare és en silenci, en la solitud i el silenci de la nostra cambra, de la cel·la del Monestir o potser en un vagó de silenci del tren.

Jesús dialoga de nit amb Nicodem, savi mestre de la llei, una figura transversal en l’evangeli. Aquest diàleg evangèlic s’adreça a tots els nicodems de la història, és a dir, a tots els que de bona gana creurien públicament, però els ho impedeix el seu respecte a l’entorn social, el que diran o, senzillament, el seu racionalisme. Sant Joan ho vesteix molt bé: a les tres preguntes de Nicodem hi ha tres respostes de Jesús que comencen amb l’expressió “t’ho ben asseguro” és a dir l’evangelista ens avisa és una resposta important. Si ens hi fixem Jesús a Nicodem li està revelant un Déu trinitari.

1.-La primera qüestió és que Jesús era un gran mestre, el seu mestratge era reconegut fins i tot pels propis fariseus. “Sabem que ets un mestre enviat per Déu” li diu Nicodem, fariseu, amb aquella cortesia tan oriental que gairebé sona a adulació: “ningú no podria fer aquests senyals prodigiosos que tu fas si Déu no estigués amb ell.” Aquí ressonen les paraules de Jesús a la sinagoga citant a Isaïes: “L’Esperit reposa sobre meu perquè ell m’ha ungit, m’ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts”. Aquesta primera asseveració de Nicodem porta implícit el do de l’Esperit Sant.

2.- Com pot tornar a néixer un home essent vell? Aquesta pregunta correspon, segons els estudiosos, a Déu Fill. Mossèn Alfred Matas, deia que aquest néixer de nou, senzillament, és morir. Nicodem va entendre la resposta de Jesús més endavant quan fou testimoni privilegiat de la mort de Senyor (va demanar i va  amortallar el cos del Mestre). Miquel Àngel té una Pietat florentina que personalment m’agrada molt: qui sosté el cos de Jesús no és la seva mare,  Maria, com a la Pietat del Vaticà, sinó que és el propi Nicodem -per cert amb les faccions de Miquel Àngel- acompanyat de Maria i de Maria Magdalena. Aquesta setmana, un cartoixà que havia vingut a veure un germà seu malalt a la residència, ens deia amb ulls espurnejants: “Jo vaig entrar en la cartoixa només per una cosa, senzillament per preparar-me per a la mort. I per això quan ens arriba l’hora, els cartoixans estem tan joiosos.” És un néixer de nou.  

3.- Tercera pregunta, com es pot néixer de l’Esperit? Així com per néixer a la vida de la carn cal un pare, per néixer a la vida del Regne de Déu és necessari ésser generat per un Pare celestial. Per tant aquesta tercera pregunta està revelant Déu Pare. I aquesta que avui hem escoltat és la darrera part d’aquest diàleg fecund i revelador de l’amor de Déu que ha estimat tant el món...

Sant Agustí diu que les restes de Nicodem foren trobades al costat de les de Sant Esteve i l’església catòlica el venera com a Sant.

Jesús és present en tot diàleg fraternal, podríem dir nicodèmic. El diàleg freqüent, en profunditat, va fent que ens estimem tant que siguem uns en l’amistat.

L’Esperit Sant que aquesta Pentecosta ha davallat abundosament en silenci il·lumina també la mirada interior del nostre cor i ens fa més sensibles i agraïts a les atencions fraternals que ens dispensem els uns als altres, sovint en silenci. Fa uns dies, en la celebració de la unció amb l’oli dels malalts d’un amic molt ancià, la seva esposa abans que la rebés, es va posar a acaronar-lo en silenci.  Al nostre voltant cada dia hi ha gestos eloqüents,  gestos que ens parlen.  En les atencions fraternals  que ens demostrem mútuament els membres d’una comunitat cristiana es fa palesa, a la llum de la fe, el triple lligam que ens uneix: l’amor del Pare a l’origen de tot, la gràcia adquirida per Crist en el seu misteri pasqual, la comunió d’amor que és l’Esperit Sant. Per això les comunitats de vida contemplativa, on es poden veure aquests detalls d’amor recíproc són creïbles i generen esperança, que és lema de la jornada de vida contemplativa d’enguany. A Mont Athos un monjo vellet que ja gairebé no podia caminar anava cap a l’església acompanyat del bracet de dos monjos joves... Amb quina estima en tenien cura! És com veure un auxiliar de la residència donant el dinar als ancians que ja no poden fer-ho sols. A mi i crec que a tots vosaltres, aquests gestos ens generen esperança.