Les meravelles que Déu obra en nosaltres

En la solemnitat de l’Assumpció de Maria

Antofagasta, Xile,15 d’agost de 2023

Estimats,

el Magnificat de Maria parteix d’una experiència senzilla i emotiva: la trobada de Maria amb la seva cosina Elisabet i de la commoció d’ambdues. Com sabia Elisabet que Maria era la mare del seu Senyor que venia a visitar-la? Qui li ho havia dit? El mateix Joan, dins de les seves entranyes, que salta d’entusiasme, és el qui li ho havia anunciat. I com a resposta a l’admiració d’Elisabet, Maria proclama el seu cant d’entusiasme, de joia pregona, el que en diem el Magnificat.

El Magnificat parteix de la humilitat: Maria se sent mirada en la seva petitesa. I malgrat la seva petitesa, o precisament gràcies a ella,  el Senyor ha establert amb ella la nova aliança. Les aliances de l’Antic Testament eren amb homes: Noé, Abraham, Moisès... la del Nou Testament és amb una dona senzilla, amb una noia del poble. Aquests dies, hem sentit que Déu ens havia portat al desert, a travessar a aquestes distàncies immenses, a contemplar a les nits la magnificència del cel estelat,  perquè experimentem que malgrat la nostra petitesa el Senyor ens considera interlocutors vàlids. I quan ens sentim afeixugats, pensem que Déu obra també en nosaltres meravelles, és a dir, miracles, coses admirables, dignes d’admiració.

El magnificat proclama que la força de l’amor capgira l’orde establert. El Senyor omple de béns els pobres i els rics se’n tornen sense res. Aquí hi ha la gran paradoxa. Maria trametrà al seu fill Jesús que proclamarà als pobres benaurats...  Aquests dies he celebrat en dues comunitats molt humils, però plenes de fe i de vida, d’esperança malgrat les dificultat. I he donat gràcies a Déu que s’ha revelat als més senzills. Quan reconeixem la nostra realitat: humildad es caminar en verdad deia Santa Teresa en la culminació de les seves Moradas, quan som persones realment humils, podem construir convivències realment sòlides. I aquesta protecció de Déu als humils és palesa en tota la llarga història de la salvació. La història humana se’ns presenta com un gran fangar: guerres, corrupció, abusos, conxorxes del mal... però enmig de tot aquest fangueig hi corre un riuet d’aigua bona que són les persones que generació en generació en el decurs de la història, amb el seu treball quotidià han contribuït a millorar la societat buscant la plenitud de l’amor. És la història de la salvació.

Maria, en el seu himne, evoca la fe d’Abraham, pare dels creients, però si gran fou la fe d’Abraham, més gran fou encara la fe de Maria. Abraham va trobar un substitut al seu fill que anava a sacrificar en un carner, al calvari no hi ha cap substitut: Jesús serà l’únic anyell que lleva el pecat del món. Un àngel va deturar el braç d’Abraham, al calvari l’àngel serà el mateix Jesús, clavat en creu, que anuncia a Maria que serà mare de tots nosaltres.

En una obra de teatre d’André Chouraqui, la que representa Maria proclama el Magnificat i, tot d’una, s’aixeca un personatge d’entre el públic que diu: “soc teòleg catòlic i és impossible que Maria proclamés aquest cant tan elaborat teològicament”. Aleshores s’aixeca una velleta, també d’entre el públic que diu: “els teòlegs catòlics no saben res. Soc jueva, he tingut vuit fills i cada fill que he tingut he proclamat el Magnificat.” Un càntic que està inscrit en l’ànima del poble.

Feliç Pasqua de Maria!